Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
clau
Militar
Peça o conjunt de peces que servia per a disparar les armes de foc antigues, equivalent al mecanisme disparador de les armes modernes, anomenat, generalment, pany
.
Segons llur evolució tècnica i històrica, hi ha diverses menes de claus La clau de serpentí , mecanisme amb què es perfeccionaren els arcabussos i mosquets, a partir del 1523, i que permetia d’atansar la metxa, amb precisió i rapidesa, a la cassoleta encebada de pólvora consisteix en una barreta de ferro en forma de S que travessa la caixa de l’arma en sentit vertical, i en el seu extrem superior subjecta la metxa, mentre que l’inferior serveix de gallet La clau de roda , inventada l’any 1517 per Kiefus, rellotger de Nuremberg, i que substitueix la metxa per una pedra foguera collocada entre…
Obtenció de mostres d’altres líquids i secrecions orgàniques
Patologia humana
A part les de sang i d’orina, per a la diagnosi etiològica de diverses malalties infeccioses se solliciten mostres d’altres líquids i secrecions orgàniques que, suposadament, pels símptomes i els signes, poden trobar-se infectats Entre aquests líquids i aquestes secrecions, els que més sovint s’analitzen són les secrecions respiratòries, la matèria fecal, el líquid cefalorraquidi i les secrecions que drenen de lesions cutànies o mucoses L’anàlisi de les secrecions respiratòries se sol sollicitar quan hom sospita l’existència d’un procés infecciós en les vies respiratòries inferiors, és a dir…
Sant Martí de Querós (Sant Hilari Sacalm)
Art romànic
Situació El poble de Querós era situat a la vall del Ter, a l’extrem de tramuntana del terme municipal de Sant Hilari Sacalm, dins els límits de l’actual pantà de Susqueda Del petit nucli urbà només l’església sc salvà de les aigües, tot i que quan el pantà és ple, l’aigua li frega els fonaments Mapa L38-13333 Situació 31TDG549457 JRR Història L’església és ja documentada el 1104, si bé cal situar ne l’origen probablement cap al final del segle XI Des dels seus inicis estigué vinculada al terme senyorial de Sau, sota la jurisdicció del castell de Cabreroles El terratrèmol que…
fre

Part del fre
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu capaç d’absorbir l’energia cinètica d’un sistema mecànic en moviment per tal de produir una disminució de la velocitat, provocar l’aturada completa o impedir l’acceleració.
Segons el principi de funcionament hi ha frens de tres classes de fregament, de fluid i elèctrics Els frens de fregament transformen l’energia cinètica en energia calorífica per fregament entre dues superfícies, l’una fixa i l’altra mòbil Els més simples són formats per un o dos socs o una cinta que frega l’element mòbil una roda, un tambor, un eix, etc El fre de tambor , emprat principalment en els automòbils, consta de dues parts l’una, el tambor , va fixada a la roda, i l’altra, solidària a l’eix fix, és formada per dues peces articulades socs o mordasses recobertes de folre…
làmina d’acer amb arc
Música
Instrument que consisteix en una làmina d’acer flexible, grossa i ampla que vibra com una llengüeta quan hom la frega amb un arc (per exemple de violoncel) o la colpeja amb una maceta folrada de tela.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció L’altura sonora varia quan l’instrumentista modifica la forma de la làmina en doblegar-la, produint sons més aguts a mesura que n’augmenta la corbatura És per això que el pas d’una nota a l’altra sol fer-se en forma de glissando També poden obtenir-s’hi efectes de vibrato molt característics A l’Europa occidental la làmina d’acer amb arc fou introduïda cap a l’any 1925 Fou un instrument d’ús corrent, en forma de xerrac ordinari, que substituí el flexatò a les orquestres de jazz Posteriorment ha estat utilitzat per a produir efectes…
escombrall
Oficis manuals
Instrument consistent en un pal llarg amb un raspall o una baieta a l’extrem, amb què el forner frega el terra del forn, de dins a fora, per netejar-lo del carbó, la cendra, etc, que hi resta després de cremar la llenya.
Hom acostuma a mullar el raspall o la baieta per evitar que es cremi
estany

Estany líquid
Jurii (CC BY 3.0)
Química
Element metàl·lic del grup IV A de la taula periòdica, molt dúctil i mal·leable, poc dur i poc resistent a la tracció, que presenta tres varietats al·lotròpiques enantiotròpiques.
Si hom el frega amb la mà se’n desprèn una lleugera olor Normalment actua amb valència +2 i +4, malgrat que també es pot presentar amb —4 Hom en coneix deu núclids naturals 112 0,9%, 114 0,6%, 115 0,4%, 116 14,1%, 117 7,5%, 118 24%, 119 8,6%, 120 33%, 122 4,8% i 124 6,1%, i onze núclids artificials 108, 111, 113, 117 m , 119 m , 121 i 121 m , 123, 125, 126 i 127 També ren el nom de júpiter , provinent del déu romà Júpiter Esmentat per Homer i emprat pels contemporanis de Plini per a recobrir els objectes de coure i de llautó, l’estany fou molt utilitzat durant l’edat mitjana,…
Les joies de la mar
La mar també ens ofereix les seves “pedres precioses” Pedres precioses d’origen orgànic, produïdes per organismes marins, components minerals de la seva mateixa estructura o excrecències solidificades fins a la petrificació Materials duríssims i polimentables, apreciats per la raresa de la seva procedència, per la bellesa de la seva textura i per la per-durabilitat davant del pas del temps Materials, per això mateix, obrats delicadament per hàbils artistes virtuosos i esdevinguts, així, joiell encastable en or, figureta muntada en plata Són les joies vingudes de la mar, les gemmes orgàniques…
Mecanismes de defensa de l’aparell respiratori
Fisiologia humana
L’aparell respiratori disposa d’una sèrie de mecanismes de defensa que en redueixen la vulnerabilitat davant els agents externs Són uns mecanismes indispensables, ja que dins l’aparell respiratori diàriament penetra una gran quantitat d’aire que pot servir de vehicle de diversos agents nocius microorganismes, partícules o gasos que podrien causar alteracions en els mateixos teixits de l’aparell respiratori A més, als pulmons s’estableix una comunicació amb el medi extern, representat per l’aire, i el medi intern, representat per la sang consegüentment, els agents nocius que poguessin envair l…
Bahames
Port esportiu a Nassau, capital de les Bahames
© Corel Professional Photos
Estat
Arxipèlag
Estat de l’Amèrica central situat a l’oceà Atlàntic, al SE de la península de Florida, i integrat per l’arxipèlag homònim.
La geografia La capital és Nassau, situada a l’illa de New Providence L’arxipèlag és format per 29 illes grans, 661 illots i 2387 esculls Les illes més grans són Gran Bahama, Great Abaco, Andros, Eleuthera, Cat, Long Island, Crooked, Acklins, Mayaguana, Great Inagua i New Providence Les Bahames són situades sobre un altiplà submergit les parts més importants del qual són el Gran Banc i el Petit Banc de les Bahames, i són formades per roques calcàries Les costes són generalment planes, bé que en alguns llocs es fan escarpades, i les illes són normalment vorejades per esculls corallins L’…