Resultats de la cerca
Es mostren 322 resultats
Fragment de taula pintada de Boí (la Vall de Boí)
Art romànic
Talla de localització desconeguda que representa la Mare de Déu amb el Nen Arxiu Mas El Museu Diocesà de Barcelona conserva, amb el núm 295 de l’inventari, un fragment de moble litúrgic, amb restes de decoració pictòrica, que fa 27 X 59 cm, que hom creu procedent de Boí Presenta la part superior de la figura d’un sant Cristòfol duent a coll el Nen Jesús, escena que es correspon amb un dels moments més representats de la vida del sant, aquell en què agafa a coll un nen per ajudar-lo a travessar un riu i resulta que és Jesús Tot i que l’estat de conservació de la peça és força dolent, hom pot…
serra de Madres
Serra
Massís paleozoic del Pirineu oriental, entre el Capcir, el Conflent i el País de Salt (Llenguadoc).
L’accident tectònic més important és la falla N-S uns 500 m de desnivell que orienta la vall de l’Aude i separa el massís del Capcir Apareix com un nus de dorsals arrodonides, només gratades per l’erosió glacial S'hi destrien dues morenes frontals antigues i dues de la darrera glaciació, dels quals sortiren una glacera al N, afluent de l’Aude, i una al S, a la Tet Culmina al pic de Bernat Salvatge 2 427 m alt i al roc de Madres 2 471 m, entre els termes de Censà i Mosset Conflent És divisòria d’aigües entre l’Aglí NE, l’Aude W i la Tet S i E, on aflueixen, per l’esquerra, les rieres de…
artiodàctils
Mastologia
Ordre de la classe dels mamífers, integrat per individus ungulats i ungulígrads.
Els artiodàctils tenen un nombre parell de dits a les extremitats dels cinc dits que primitivament presenten els mamífers, el primer ha desaparegut totalment, i el segon i el cinquè són molt reduïts només el tercer i el quart són desenvolupats si fa no fa de manera igual L’eix de l’extremitat passa entre el tercer i el quart dits Els segments inferiors de les extremitats són molt allargats, i els superiors són curts, estructura que els aproxima als perissodàctils Són animals ben adaptats a la marxa o a la carrera El crani té forma especial allargada en general moltes espècies tenen dues…
tempestat
Meteorologia
Intensa borrasca local que va associada a un cúmul o nimbe gros i dens, on hi ha corrents ascendents d’aire molt forts.
La tempestat va acompanyada normalment de trons i llamps, i la pluja és intensa, generalment, en un espai curt de temps De bon començament el corrent d’aire ascendent origina, per condensació del seu vapor d’aigua, un núvol que es va engrandint i enlairant gradualment Quan plou, en caure la pluja, es produeix per arrossegament un corrent d’aire ascendent L’aire és fresc i produeix fortes ratxades de vent en el sòl En estendre's el corrent d’aire descendent, cessa el corrent ascensional Llavors els núvols s’estenen i es forma una capa de cirroestrats o altoestrats Les tempestats són més…
Vicent Climent
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i diplomàtic.
De família valenciana relacionada amb Anglaterra, estudià teologia a Oxford, on es doctorà el 1441 Fou canceller i tresorer de la catedral de Lechfield, ardiaca de Weltshire, Winchester, Salisbury i Huntigdon, a més d’ésser canonge de València i ardiaca de Tortosa Intervingué en l’obtenció de privilegis per al collegi d’Eton, fundat de poc, i en les relacions entre els mercaders catalans i la corona anglesa Des del 1450 fou nunci i collector papal a Anglaterra i es mostrà partidari dels York, però la seva gestió financera, no prou aclarida, li impedí el nomenament episcopal Viatger constant…
delta
Geomorfologia
Hidrografia
Espai de terra, generalment de forma triangular, que els al·luvions d’un riu formen a la seva desembocadura.
El terme fou aplicat per primera vegada per Heròdot, al segle V aC, a la plana alluvial a través de la qual els canals ramificats del Nil desguassen a la mar en el seu mapa la regió tenia forma triangular, com la lletra grega delta Actualment, però, és emprat per a designar la totalitat dels dipòsits formats, tant per sobre com per sota del nivell de l’aigua, a la desembocadura d’un riu o prop d’aquesta Molt pocs d’aquests dipòsits tenen forma triangular, i la deposició és molt brusca, per a la disminució de la velocitat del riu La forma és determinada per una sèrie de factors, com el…
retaule
Detall del retaule major del convent de Santa Clara, de Vic, obra del pintor Lluís Borrassà (1415)
© Arxiu Fototeca.cat
Art
Conjunt de taules pintades o bé frontals de marbre, pedra, fusta o altres materials, que generalment representen escenes religioses, col·locat darrere l’altar.
Els primers retaules coneguts, obres d’orfebreria, són del segle XII, la majoria portàtils, de petites dimensions, en forma de frontal o tríptic Als segles XIII i XIV el seu ús es generalitza, amb importants modificacions són ja fixos, de grans dimensions i obres de talla o pintura, fins a arribar a un complet desenvolupament al segle XV, que són ja d’una gran riquesa ornamental A partir del segle XVI canvia la seva estructura i es converteixen en autèntics pòrtics Als Països Catalans, la primera producció important del retaule, amb predomini de l’escultòric sobre el pictòric, data del…
accidentalitat
Transports
Índex dels accidents registrats en un indret en unes condicions determinades de clima o de trànsit.
A Espanya, el 2008, hi hagué 1 929 accidents mortals a la carretera, amb 2 181 víctimes mortals durant les 24 hores i 866 ferits greus, segons dades de la DGT En el quinquenni 2003-08, s’observà una marcada disminució del nombre d’accidents mortals 44% menys, de víctimes mortals 45,9% menys i de ferits greus 58,3% menys Així, d’onze morts diaris de mitjana el 2003 es passà a sis morts el 2008 A Catalunya, aquest mateix any, hi hagué 251 accidents mortals el 44,5% menys que el 2003 —452— amb 287 víctimes mortals el 43,9% menys que el 2003 —512—, segons dades de la DGT Pel que fa al tipus d’…
façana
Música
Part més visible i ornamentada de l’orgue formada pels tubs frontals i per l’estructura de fusta que els enquadra o els suporta.
Dins la multiplicitat de les seves formes, hi ha alguns trets que són força comuns sobretot en els grans orgues gòtics, renaixentistes, barrocs i neoclàssics Consta d’una tribuna en voladís on s’assenta la cadireta, darrere la qual s’aixeca tot el parament dels restants cossos d’orgue, tot emmarcant la consola Damunt de la consola, sota mateix d’on descansen els tubs del joc de cara de l’orgue major, a voltes cisellats, hi ha un extens sallent de trompetes, en disposició horitzontal i disposades en diversos nivells En el mateix pla, a banda i banda, s’hi disposen les torres o castells de…
nocturn | nocturna
Etologia
Dit de l’animal que desenvolupa tota o gairebé tota la seva activitat a la nit.
Alguns animals, com els desèrtics, són nocturns a causa de la duresa de les condicions de temperatura que s’assoleixen durant el dia Uns altres, com els petits mamífers herbívors, ho són a fi d’evitar al màxim possible l’atac dels depredadors En uns altres casos, com en el dels ocells i els mamífers carnívors nocturns, ho són perquè durant la nit cacen preses també nocturnes A fi de poder desenvolupar llur activitat a la nit, els animals nocturns, tant els depredadors com les preses, solen ésser de moviments silenciosos i van proveïts d’estructures adequades, com ara les plomes dels ocells…