Resultats de la cerca

La seva capital s’establí a Durocortorum Remorum Reims S'estenia entre el Sena i el Saona, d’una part, i el Rin fins a Suïssa, de l’altra, i era ocupada per les tribus belgues, bé que, dins els seus límits, s’hi agregaren altres poblacions sèquans, lugons, helvecis, etc Quan August dividí administrativament la Gàllia, la Bèlgica passà a ésser-ne una de les quatre províncies la Gàllia Bèlgica Constantí la dividí en dues províncies, una amb l’antiga capital l’actual Reims, i una altra amb capital a Augusta Treverorum Trèveris

La conquesta romana trencà, a nivells públics, el llaç amb l’art cèltic, tot i que el seu fruit fou una matisació forta del llenguatge de l’art clàssic A més, la influència hellènica, fortament arrelada a Provença, havia de donar una evolució parallela a la de l’art romà d’Itàlia i, de vegades, avançar solucions que aquest presentà més tard En les realitzacions d’art cultual, hom troba una barreja de religió romana i de ritus cèltics i són més elaborades i complexes les que no tenen un model romà directe Alhora cal destacar la importància dels tallers ceràmics de la Gàllia en la fabricació d’…

N'hi ha dos tipus de representació el d’una matrona asseguda damunt un cavall Gàllia i el d’una matrona, dempeus o asseguda, envoltada de dos o més cavalls Itàlia i províncies romanes, danubianes i africanes

Al s VI aC un grup de sèquans i d’helvecis, conduïts per Sigovès, colonitzà la riba dreta del Danubi Lluitaren amb els arverns i els edus per obtenir la preeminència de la Gàllia i s’oposaren constantment a Juli Cèsar Un cop sotmesos als romans 51 aC, llur territori fou unit al lionès i durant el Baix Imperi formà la província anomenada Maxima Sequanorum

Prop de Bibracte, Cèsar vencé els helvecis 58 aC, i obtingué així la primera gran victòria de la seva campanya a la Gàllia Ocupat des de la primera meitat del segle II aC, l’assentament disposava d’una potent fortificació sobre una superfície de 200 ha, de les quals només 40 estaven ocupades per construccions L’agençament intern revela, almenys al segle I aC, un urbanisme avançat, amb carrers d’amplada compresa entre 6 i 14 m, una certa especialització dels barris religiós, artesanal i presència d’edificis públics

Prop seu s’alçava l’antic priorat del Coll de Panissars, i hi tingué lloc la famosa batalla del coll de Panissars

En l’antiguitat constituí una província romana de la Gàllia meridional Gallia Narbonensis i tingué per capital Narbo Martius l’actual Narbona Zona profundament romanitzada, la Gàllia Narbonesa abraçà tota la part mediterrània d’Occitània i, pel cantó nord, arribà fins a Viena del Delfinat i Ginebra Dioclecià la dividí en tres regions Prima Narbonensis, Secunda Narbonensis i Viennensis Des del segle VIII fins a la fi del segle IX, eclesiàsticament el Narbonès comprengué els bisbats d’Occitània i també els catalans de la Tarraconense arquebisbat de Narbona

Després de les derrotes sofertes pels seus generals enfront del duc Eudó d’Aquitània, ell personalment dirigí des de Narbona una gran expedició a la Gàllia 725 en la qual conquerí Carcassona, Nimes i Autun, les dues primeres per capitulació pactada Això suposava la permanència del càrrec comtal a mans dels gots ‘Anbasa tractà amb moderació tota la Gàllia gòtica Morí en lluita contra els francs

Situada a la riba esquerra del Roine, a la confluència amb el Gère, en un dels llocs més estrets de la vall del riu, és un actiu centre industrial dins l’òrbita de Lió, la proximitat de la qual 25 km al N l’ha afavorit Entre les indústries sobresurten les tèxtils, que actualment s’han orientat vers les fibres artificials i la confecció Antiga capital dels allòbroges, esdevingué colònia romana Colonia Iulia Vienna Allobrogum , centre de l’Imperi de la Gàllia 258-273 i metròpolis de la provincia Viennensis de la diòcesi de la Gàllia meridional segle IV Seu episcopal segle IV, fou…