Resultats de la cerca
Es mostren 277 resultats
fosforilasa
Bioquímica
Qualsevol dels enzims del grup de les transferases que catalitzen reversiblement l’escissió fosforolítica dels enllaços α(1 →4) glucosídics dels disacàrids o els polisacàrids.
Corresponen al subgrup de les glucosiltransferases La més important és la α-glucanofosforilasa o fosforilasa del glucogen i del midó, que catalitza la reacció glucosa n + HPO 4 = ⇌glucosa n - 1 + glucosa-1- fosfat repetidament sobre els enllaços αa →4 de les cadenes laterals fins a trobar els punts de ramificació dels polisacàrids La seva activitat és regulada per un complicat mecanisme de controls
glucòlisi

Esquema de la glucòlisi
©
Bioquímica
Degradació anaeròbica dels glúcids que es produeix a l’hialoplasma cel·lular i té com a funció obtenir energia per a incorporar àcid fosfòric en forma d’ATP.
En el metabolisme aeròbic hi ha igualment aquesta via de degradació anaeròbica, que només se'n diferencia per la manera de reoxidar els nucleòtids reduïts i per la continuació de l’oxidació a partir del producte final, l’ àcid pirúvic En aquesta via, anomenada d' Embden-Meyerhof , hom pot distingir tres fases En primer lloc, la fosforilació de la glucosa, o d’altres sucres transformats en glucosa, produint glucosa-6-fosfat i la fragmentació en dos mols de triosafosfat Aquesta etapa requereix dos mols d’ATP per mol de glucosa En segon lloc,…
enzimologia
Bioquímica
Branca de la bioquímica que estudia els enzims.
Pel fet que totes les reaccions bioquímiques són catalitzades per enzims, l’enzimologia ha esdevingut una ciència auxiliar molt dinàmica, amb múltiples aplicacions mèdiques i industrials biotecnologia Hom hi estudia la cinètica enzimàtica equació de Michaelis-Menten , els mecanismes de regulació allosteria , la compartimentació cellular i a l’organisme isoenzim , la seva composició, identificació i purificació química, l’especificitat pel substrat i per la reacció, i la seva classificació Hom se serveix també de l’anàlisi enzimològica per a estudiar l’evolució bioquímica a l’interior dels…
glicogen
Bioquímica
Polisacàrid que ocorre en el fetge, en els músculs i en diverses cèl·lules animals dels fongs com a substància de reserva.
L’estructura química correspon a un polímer de glucosa molt ramificat en el qual el C-1 de la glucosa en posició α s’uneix al C-4 de la següent, disposant-se en hèlix, i les ramificacions es donen amb petits intervals a base d’enllaços C-1 → C-6 Malgrat les grans dimensions de les molècules, és soluble en aigua Quan l’animal necessita glucosa, aquesta és obtinguda a partir del glicogen acumulat, l’activació del qual és deguda a l’adrenalina i al glucagó, responsables de l’augment de glucèmia La disminució de la glucèmia és provocada per la insulina,…
aldohexosa
Química
Existeixen 8 aldohexoses diferents, que són l' allosa, l' altrosa, la glucosa, la mannosa, la gulosa , la idosa , la galactosa i la talosa Solament la glucosa, la mannosa i la galactosa presenten interès biològic
sèrum
Nom genèric de determinades solucions d’electròlits emprades en terapèutica per a restablir l’equilibri hidroelectrolític.
Reben diferents noms segons la composició dels elements sòlids de la solució així, hi ha sèrum glucosat el que conté glucosa a diferents concentracions 5%, 10%, 20%, glucosalí quan conté glucosa i sals, glucopotàssic, fisiològic solució salina normal, etc
Tipus d’hidrats de carboni
Els hidrats de carboni consten d’una o més subunitats fonamentals, anomenades sacàrids , que són molècules que es caracteritzen perquè no poden ésser fraccionades pels ferments digestius Segons el nombre de sacàrids de què disposin, els hidrats de carboni es classifiquen bàsicament en monosacàrids, disacàrids i polisacàrids Els monosacàrids , que són els hidrats de carboni més senzills pel que fa a llur estructura, consten d’una sola molècula de sacàrid i, per tant, no són fraccionats pels ferments digestius Els monosacàrids poden disposar de 3 o més àtoms de carboni Tanmateix, els únics que…
àcid fosfoenolpirúvic
Bioquímica
Èster fosfòric de la forma enòlica de l’àcid pirúvic.
Intervé en la degradació anaeròbia de la glucosa glucòlisi, durant la qual és produït per deshidratació de l’àcid 2-fosfoglicèric, catalitzada per l' enolasa L’enllaç 0~P té una energia lliure estàndard d’hidròlisi molt negativa, suficient per a permetre la transferència del grup fosforil a l' ADP , en el següent pas de la glucòlisi, per a lliurar àcid pirúvic Intervé també en els processos de biosíntesi de glucosa
amilopectina
Bioquímica
Polisacàrid ramificat, constituït únicament per unitats de glucopiranosa α, que forma la fracció insoluble en aigua calenta del midó
i dóna coloració violeta amb el iode.
L’enllaç entre les unitats glucosa es fa en les cadenes lineals com en l'amilosa, però les ramificacions tenen lloc per enllaços glucosídics α entre l’hidroxil semiacetàlic i l’hidroxil de la funció alcohol primari en posició 6 Els enllaços 1-6 resisteixen a les amilases, la qual cosa fa que l’amilopectina doni dextrines quan hom la sotmet a llur acció i calguin amilo-1,6-glucosidases per a hidrolitzar-la totalment en glucosa
Funció del pàncrees
Fisiologia humana
La funció del pàncrees comprèn dos aspectes molt diferents D’una banda, té una funció exocrina, és a dir, de secreció externa, ja que hi elabora substàncies que formen part dels sucs digestius que se secreten a l’intestí prim, com ja es detalla en el capítol dedicat a l’aparell digestiu De l’altra, té una funció endocrina important, ja que elabora dues hormones la insulina i el glucagó La insulina és una hormona proteica formada per 51 aminoàcids, elaborada per les anomenades cèllules β, situades en unes acumulacions cellulars pancreàtiques que reben el nom d’ illots de Langerhans , que estan…