Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Sant Miquel de les Vernedes (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Situació Porta de l’església d’arc de mig punt i emfasitzada per una doble arquivolta, que fou aprofitada de l’anterior edifici alt-medieval ECSA - JA Adell La capella de Sant Miquel ocupa l’angle sud-est de la casa Gordo o de les Vernedes, que es troba isolada a uns 2 km del barri del Noguero de Monesma Mapa 32-11 251 Situació 31TCG043785 S’hi accedeix per la carretera local que ve de Castigaleu i passa per Monesma fins a superar el quilòmetre 31 Aleshores, la carretera es bifurca i a mà dreta, uns metres més endavant, caldrà prendre la pista que porta a Soliveta, de la qual…
El Parlament de Catalunya aprova la Llei del referèndum
Per 72 vots a favor JxSí i la CUP i el diputat no adscrit Germà Gordó, 11 abstencions CSQP i 52 absències PSC, PP i Ciutadans, el Parlament de Catalunya aprova la Llei del referèndum, per la qual s’empara la votació de l’1 d’octubre La Llei estableix el caràcter vinculant sense una participació mínima, preveu que si guanya el "sí", es declararà la independència de manera immediata, i que si guanya el "no", es convocaran noves eleccions autonòmiques També s’estableix la Sindicatura Electoral de Catalunya i es garanteixen els locals de votació, cedits sobretot per part dels 700 alcaldes, i la…
Joan Carrera i Planas

Joan Carrera i Planas
© Arquebisbat de Barcelona
Cristianisme
Eclesiàstic.
Féu els estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona Ordenat de prevere l’any 1954, exercí el seu ministeri sobretot en ambients obrers Destinat successivament a Sant Miquel del Port de la Barceloneta, a la parròquia de Llefià Badalona i a la parròquia de Sant Isidre l'Hospitalet de Llobregat, afegí a la tasca pastoral la de consiliari de moviments com Acció Catòlica i la Joventut Obrera Cristiana Present en moltes de les iniciatives de renovació del clergat català sorgides després del concili II del Vaticà, entre les quals la fundació de l Nova Terra, Editorial ’, mantingué estrets…
Astronomia 2014
Astronomia
La nau Rosetta arriba al seu objectiu La nau Rosetta , que va permetre cartografiar el cometa Churyumov-Gerasimenko, seguirà en la seva trajectòria per continuar estudiant-lo © ESA / Rosetta / NAVCAM Després de deu anys de viatge, el 6 d’agost la nau Rosetta de l’Agència Espacial Europea ESA es va convertir en la primera nau a orbitar un cometa, en aquest cas el Churyumov-Gerasimenko En el seu camí cap al cometa, Rosetta va apropar-se a dos asteroides, Steins el 2008 i Lutetia el 2010, per tal de fotografiar-los Després d’aquest darrer la nau va ser posada en estat d’hibernació durant 19…
Banc Mercantil de Manresa (1967-1979)
La creació El 1967, el banc Padró i Companyia, SRC es transformà en societat anònima amb el nom de Banc Mercantil de Manresa La família titular de les accions, formada per Ricard Padró i Costa i la seva mare, Enriqueta Costa i Compte, vengué la totalitat de les accions a un grup encapçalat per l’home de negocis Josep Maria Santacreu, molt vinculat a la comarca Poc després, hi entraren com a accionistes el manresà Antoni Serra —La Catalana d’Assegurances, Asepeyo— i un grup d’empresaris catalans de diversa procedència El banc es mantingué amb el mateix número 51 de la Banca Local que tenia…
bisbat de Tortosa

Mapa del bisbat de Tortosa
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Tortosa.
L’existència de la diòcesi consta d’una manera certa el 516, i el seu primer bisbe conegut és Asellus, que assistí al concili de Barcelona del 540 La seva demarcació es constituí després del 1150 amb un territori que comprenia pràcticament l’actual regió de Tortosa i s’estengué amb la conquesta valenciana per tota l’actual regió de Castelló de la Plana Es creu que corresponia en bona part a l’antic territori ibèric dels ilercavons La diòcesi fou molt retallada entre el 1957 i el 1960, en crear-se la diòcesi de Sogorb - Castelló de la Plana , de resultes de les directrius del concordat del…
Banc de Girona (1967-1985)
Banca Carrera SA 1967-1972 Anunci Banca Española , 1972 El 1967 la Banca Carrera, de Ribes de Freser, es transformà en Banc de Girona Salvador Carrera i Fillet, banquer individual a Ribes de Freser vegeu pàg 70, acordà transformar la seva empresa en anònima El canvi fou autoritzat el 2 de febrer de 1967 amb la denominació de Banca Carrera SA, inscrita en el Registre de Bancs i Banquers amb el mateix número que tenia abans, el 99 de la Banca Local Espanyola La transformació significà l’obertura del banc a altres inversors i l’aprofitament de la seva capacitat d’expansió En el seu capital hi…
Xèrica
Xèrica
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
El terme s’estén a la vall mitjana del Palància, des del barranc de Medilla afluent, per la dreta, del riu, i límit occidental del terme fins a la font d’El Baño Navaixes al SW comprèn una extensa zona muntanyosa, que culmina als cims de Llustre 1 027 m alt, El Frontón 1 024 m, La Herbosana 951 m, Alto Gafero 919, Alto Villar 873, El Cerro Gordo 904 i La Muela 854 al NE, on limita amb la rambla de Peñarroya, afluent, per la dreta, de la ramba de Gaibiel, munta fins a 622, a la serra del Sabinar, contrafort meridional de la serra d’Espadà el sector central, el més planer, és constituït per la…
escenografia
Escenografia de Fabià Puigserver per a l’obra Kean de J.P. Sartre (Teatre Romea, Barcelona, 1985)
© Fototeca.cat
Teatre
Conjunt d’elements que s’afegeixen a un espai teatral per reproduir un ambient o crear un clima; inclou les decoracions, els figurins, l’attrezzo, el mobiliari i la luminotècnia.
En podem fixar l’origen a Grècia segle V aC Hom considera Agatharcus de Samos inventor de les decoracions teatrals, pintades ja en perspectiva sobre telons collocats entre dues torres Les decoracions gregues representaven palaus o temples, amb pòrtic alt, columnes, pedestals i frontispici, per a les tragèdies, i habitacions de dos pisos amb annexos a cada banda, per a les comèdies Les decoracions romanes primitives eren de tres classes tràgica, còmica i satírica, i hi figuraven temples, palaus, tombes, roques i altars Els canvis, poc freqüents, eren fets mitjançant uns prismes triangulars,…
pesca submarina

Josep Noguera (a la dreta), subcampió del món del 1961 de pesca submarina
MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA
Submarinisme
Activitat subaquàtica que consisteix en la captura de peixos sense l’ajuda de cap element de respiració artificial.
També és coneguda com pesca subaquàtica o en apnea La pesca submarina és una activitat que es remunta als orígens de la humanitat S’han trobat artefactes prehistòrics que demostren la seva pràctica fa milers d’anys La pesca submarina moderna prové de la Polinèsia francesa, on els nadius pescaven submergint-se amb una llança o arpó La tècnica fou importada a França i començà a popularitzar-se a la Costa Blava al principi de la dècada de 1930, i va ser practicada, entre d’altres, per l’escriptor nordamericà Guy Gilpatric Es redactaren els primers reglaments, s’organitzaren les primeres…