Banca Carrera SA (1967-1972)
Anunci (Banca Española, 1972). El 1967 la Banca Carrera, de Ribes de Freser, es transformà en Banc de Girona.
Salvador Carrera i Fillet, banquer individual a Ribes de Freser (vegeu pàg. 70), acordà transformar la seva empresa en anònima. El canvi fou autoritzat el 2 de febrer de 1967 amb la denominació de Banca Carrera SA, inscrita en el Registre de Bancs i Banquers amb el mateix número que tenia abans, el 99 de la Banca Local Espanyola.
La transformació significà l’obertura del banc a altres inversors i l’aprofitament de la seva capacitat d’expansió. En el seu capital hi participaren personatges diversos, com Higini Torras i Majem —de Torras Hostench— i Vilà Reyes —de MATESA—, entre d’altres. Amb l’entrada de nous accionistes, es forçà un creixement dels dipòsits del banc, de tal manera que aquest pogué optar a altres places de la província —el seu marc de banc local—. Després de rebre autorització per a obrir oficina a Palafrugell, el 1970 pogueren obrir la de Girona, i el gener del 1972 el banc de Ribes traslladava el seu domicili social a aquella ciutat. El 5 d’octubre d’aquell mateix any se li autoritzava el canvi de nom pel de Banc de Girona.
A mesura que el banc creixia en fons propis i en dipòsits, l’accionariat anava augmentant, tot i que la família Carrera —pare i fill— en mantenia una participació que li permetia ocupar la Presidència —Salvador Carrera i Fillet— i el càrrec de conseller delegat —Salvador Carrera i Comes—.
Banc Carrera. Evolució de les principals partides del balanç (en milions de pessetes), 1967-1971.
Els 7 milions de pessetes de fons propis del banc de Ribes el 1967 augmentaren fins a 65 milions el 1971, mentre els dipòsits passaren de poc més de 100 milions de pessetes a 804 milions al final d’aquest període.
Aquestes eren les oficines obertes de Banca Carrera entre 1969 i 1972:
- 1969 – Palafrugell
- 1970 – Girona
- 1971 – Figueres
- 1972 – Roses
Banc de Girona. Crisi i entrada en el grup de Banca Catalana (1972-1975)
Amb el nou nom i domicili, el banc eixamplà el seu accionariat i les seves iniciatives. Continuà l’expansió i al final del 1974 pogué obrir la sucursal de Barcelona, en edifici de propietat, al passeig de Gràcia, xamfrà Diagonal-Còrsega, com també crear una petita xarxa a la província de Girona.
El Consell d’Administració del Banc de Girona el 1975 era format per:
- President – Salvador Carrera i Fillet
- Vicepresident – Josep Bonastre i Mestre
- Conseller delegat – Salvador Carrera i Comes
- Secretari – August de Muller i d’Abadal
- Vocals – José Luis Ávila Beloso, Agustí Castejón, Joan Colomer i Pous, Josep Font i Serra, Miquel Ibarz Benasque, Vicenç Llobet i Vila, Jordi Roura i Rosich, Josep Maria Vila i Adroher, Josep Vinardell i Vinardell, Joan Vinardell i Camps
Els problemes arribaren de les inversions no comercials. Al marge d’aquestes, que li eren pròpies, el Banc de Girona organitzà empreses o prengué participacions en diverses societats financeres i de serveis. Entre d’altres, adquirí el control de les empreses que eren propietàries d’una bona part de l’estació d’esquí de la Molina: instal·lacions, un hotel, les pistes i terrenys urbanitzables. Sense el capital indispensable, aquestes empreses es proveïren de crèdits del mateix banc. Algunes operacions desgraciades i les càrregues financeres conduïren moltes d’aquestes empreses gairebé a la suspensió de pagaments.
Anunci (Banca Española, 1973). Discussions internes i males inversions portaren a la integració del Banc de Girona en el grup Banca Catalana.
Al final del 1975, la premsa es féu ressò de discussions internes en el Consell d’Administració del banc. Amb pocs dies de diferència suspengueren pagaments el Fons Immobiliari Català SA i Cogeinsa, empreses vinculades al Banc de Girona. Els dipositants començaren a esverar-se i a retirar diners. El novembre del 1975, el sotsgovernador del Banc d’Espanya, José María Latorre, decidí intervenir-hi i s’entrevistà amb el Consell del Banc de Girona i amb representants de Banca Catalana als quals demanà ajut. El resultat fou la compra, per part d’aquesta, d’accions que suposaven la majoria absoluta del capital del Banc de Girona. Els representants de la família Carrera havien de dimitir prèviament i el poder executiu quedava en mans d’Agustí Castejón i José Luis Ávila.
L’entrada de Banca Catalana apaivagà els temors dels dipositants, però no les lluites entre alguns dels accionistes. Al final, Banca Catalana, que volia limitar la seva participació al 51%, es veié obligada a comprar la quasi totalitat de les accions en poder dels consellers, fins el 94% del capital. El nou Consell tenia com a president Francesc Cabana, de Banca Catalana, acompanyat per altres representants del mateix grup: Josep Lluís Vilaseca i Guasch, Francesc Gordo i Lorente i Jacint Alegre i Marcet. Manuel Ingla, també de Banca Catalana, es posà immediatament al capdavant de les operacions del banc, responsabilitat que traspassà a Francesc Gordo el mes de juliol del 1976. Moner, que era director de Banca Catalana a l’oficina d’Olot, ocupà la Direcció General.
Sota el control de Banca Catalana, el Banc de Girona reprengué la política d’expansió d’oficines, complementàries de les de Banca Catalana, majoritàriament a les comarques de Girona.
Banc de Girona. Evolució de les principals partides del balanç (en milions de pessetes), 1972-1981.
Amb la crisi del banc, la consegüent inspecció del Banc d’Espanya i l’entrada del nou grup, s’havien posat en evidència les pèrdues de l’entitat, que eren força superiors al seu capital. El Banc d’Espanya exigí a Banca Catalana el seu sanejament immediat. L’única solució fou l’absorció per Banca Catalana de tots els actius fallits i morosos i l’obtenció, en compensació, de 17 oficines del Banc de Girona. Aquest se’n quedà només amb dues, la de Barcelona i la de Girona, que era la seu social.
Oficines obertes pel Banc de Girona entre el 1973 i el 1976:
- 1973 – Sant Adrià de Besòs
- 1974 – Barcelona
- 1975 – Banyoles, Olot, Blanes, Santa Coloma de Farners
- 1976 – La Jonquera-Els Límits, Campdevànol, Sant Feliu de Guíxols, Cassà de la Selva, Torroella de Montgrí, Verges, Bescanó
El Banc de Girona fou la base per a la creació del Banco Natwest-March el 1985.
El Banc de Girona tenia 500 milions de pessetes de fons propis i prop de 4 500 milions al final del 1975, quan hi entrà Banca Catalana. Per aplicació de les reserves disponibles a disminuir pèrdues, els fons propis quedaren reduïts a 430 milions, dels quals 397 eren de capital. Els dipòsits es reduïren en un 50%, després del traspàs de les 17 oficines.
Banca Catalana negocià la venda del banc a la Unió de Botiguers de Catalunya, que volien una entitat bancària com a instrument de la seva estratègia. La feblesa financera dels compradors, però, no permeté la consolidació de la venda.
Amb la crisi de Banca Catalana el 1982, les accions del Banc de Girona foren traspassades al Fons de Garantia de Dipòsits per a Establiments Bancaris. El banc estava absolutament sanejat, ja que totes les pèrdues havien estat traspassades anteriorment a Banca Catalana. El mes d’agost del 1983, el Fons vengué les accions a la Banca March pel seu valor nominal, un autèntic regal. Fou la base per a la creació, el 1985, del Banco Natwest-March SA.