Resultats de la cerca

Aquesta divisió inclou tots els bacteris que presenten tinció de Gram positiva grampositius Els cocs grampositius Es distingeixen tres famílies de cocs grampositius la de les micrococcàcies, la de les estreptococcàcies i la de les peptococcàcies Les micrococcàcies La família de les micrococcàcies inclou cocs aeròbics Micrococcus o facultatius Staphylococcus Els Micrococcus són bacteris saprofítics, molt abundants al sòl i a la microflora de l’aire Sovint contaminen les plaques de cultiu i donen lloc a colònies grogues, ataronjades o rosades M luteus…

La seva molècula és formada per un macròlid anomenat oleandòlid, unit a dos sucres per un enllaç glicosídic, la desosamina i la l-oleandrosa Hom l’obté en forma de fosfat i com a triacetil És actiu contra bacteris grampositius, estafilococs, pneumococs i estreptococs, i també contra alguns bacteris gramnegatius i rickèttsies Hom l’empra com a additiu de pinsos per a aviram de carn a fi de millorar-ne el rendiment, però no és permesa per a les races d’ous

Establert als EUA, es naturalitzà nord-americà el 1938 fou professor a la Rockefeller University for Medical Research i a la Universitat de Harvard, entre d’altres Guardonat amb molts premis científics, estudià la immunitat adquirida, els antibiòtics, la tuberculosi, i les formes cristallines de virus que destrueixen gèrmens grampositius, entre altres camps Interessat pels problemes ambientals, esdevingué un teòric de l’ecologisme Publicà entre d’altres Louis Pasteur 1950, Man and Society 1952, Man, Medicine and Environment 1968, Only One Earth 1972, amb B Ward i The Wooing of…

És format per cadenes de polisacàrids dels sucres N-acetilglucosamina i l’N-acetilmuramat a les quals s’uneixen aminoàcids alguns de configuració D La seva estructura general és idèntica en tots els bacteris, però hi ha petites variacions pel que fa als aminoàcids i els tipus d’enllaços molleculars, que en alguns grups tenen valor taxonòmic En els bacteris grampositius el mucopèptid forma una paret força gruixuda de 20 a 80 nm al voltant de la membrana citoplasmàtica, mentre que en els gramnegatius forma una capa molt prima 1 nm rodejada d’una membrana externa Rep també els noms…

Es basa en la diferent afinitat als colorants bàsics violeta de genciana, violeta cristall, violeta de metil, etc dels bacteris En primer lloc hom fixa la preparació dels bacteris per mitjà de la calor, l’acoloreix amb una solució de colorant bàsic i després la renta amb aigua a continuació hom la colloca en una solució iòdica líquid de Gram, i el descoloriment amb alcohol etílic de 96° els bacteris grampositius conserven el color, mentre que els gramnegatius són completament descolorits per l’alcohol etílic La classificació dels bacteris patògens en gramposititus i gramnegatius…

El més representatiu és la vancomicina Són fàrmacs bactericides enfront cocs i alguns bacils grampositius, aerobis i anaerobis Inhibeixen la síntesi de la paret bacteriana En no absorbir-se per via oral s’han d’administrar per via parenteral Segons la dosi i la idiosincràsia individual poden tenir efectes tòxics sobre l’oïda i els ronyons Poden presentar reaccions adverses, com leucopènia, eosinofília, trombopènia i reaccions cutànies La vancomicina és l’antibiòtic de primera elecció en infeccions greus per Staphylococcus aureus resistents a antibiòtics betalactàmics i per…

Té una potent acció antibacteriana contra els gèrmens grampositius i gramnegatius, tot i que l’aparició de formes mutants resistents s’esdevé sovint després del primer contacte amb l’antibiòtic l’adaptació dels bacteris a l’estreptomicina pot esdevenir tant intensa, que aquests la poden arribar a necessitar per a poder desenvolupar-se de forma normal Cal remarcar la seva potent acció tuberculostàtica, i per això és emprada en el tractament de la tuberculosi, associada a la isoniacida i a l’àcid p -aminosalicílic Sembla que la seva acció consisteix a modificar la permeabilitat de…

Hom pot observar-hi la cadena lateral de 2-dicloroacetilamidopropadiol, amb dos àtoms de carboni asimètrics, i el grup p-nitrofenil, al qual és deguda la toxicitat de la molècula, i la cadena lateral, a la qual ho és l’activitat antibacteriana sobre bacteris grampositius i gramnegatius, així com també sobre algunes formes de rickèttsies el cloramfenicol s’absorbeix ràpidament pel conducte gastrointestinal, i s’elimina principalment per l’orina Té el punt de fusió entre 150,5-151,5ºC Bé que hom el pot considerar com d’espectre ampli, l’OMS recomana que se'n limiti l’ús al…

De vegades poden tenir pigments, com l’espècie Saureus , que damunt un medi sòlid és de color groc El pigment que li dóna aquest color és propi de cultius vells Algunes soques poden generar una toxina molt activa Els estafilococs produeixen i digereixen la gelatina, són sapròfits i es troben damunt la pell i les mucoses, on poden causar infeccions furóncols, i des d’on poden passar a la sang i produir una septicèmia i afectar diversos òrgans Aquesta mena d'infeccions, si bé són molt poc freqüents, són fatals en una proporciómolt elevada entorn al 50% i reben el nom de síndrome de xoc tòxic ,…

Fou aïllat el 1949 per SAWaksman i HALechevalier del brou de cultiu d’un actinomicet del sòl Streptomyces fradiae La neomicina és una mescla de dos isòmers òptics de 23 carbonis les neomicines B i C i d’una molècula més petita de 12 carbonis, anomenada neomicina A o neamina , composta de neosamina C i desoxistreptamina Hom admet que aquestes molècules presenten l’encadenament per enllaços glicosídics Així, la neomicina B és formada per l’encadenament neamina - neobiosamina B és a dir neosamina C - desoxistreptamina - D-ribosa-neosamina B i la neomicina C és formada per un encadenament…