Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Jaume Puig i Mir
Agronomia
Terratinent i industrial.
El 1872, emigrà a Amèrica i s’establí a l’Equador En aquest país continuà els negocis que havien iniciat els seus germans Joan i Pere Puig i Mir Amb una bona administració pagà els deutes contrets i obtingué la primera zafra Home emprenedor, entre altres activitats comercials, dirigí la construcció de diversos vaixells mercants per càrrega i passatgers, que milloraren la comunicació amb Guayaquil Interessat per la seva ciutat, donà també a Vilassar una finca en la qual es fundà el Casal d’Avis que encara duu el seu nom
Quito
![](/sites/default/files/media/FOTO/56012.jpg)
Església de La Compañía de Quito
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital de l’Equador i de la província de Pichincha.
És situada a 2 800 m, a la falda E del volcà Pichincha, a la vora del riu Machangara El creixement de la ciutat ha quintuplicat la població al llarg del s XX, desenvolupament motivat, en part, per la construcció del ferrocarril a Guayaquil, que també impulsà la industrialització de la ciutat productes alimentaris, químics, indústria tèxtil, joieria, ciment És el centre polític, cultural i comercial del país Hi passa la carretera Panamericana Arquebisbat Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universidad Central del Ecuador, fundada el 1769 Escuela Politécnica…
txibtxa
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística de l’Amèrica del Sud i de l’Amèrica Central que comprèn diverses llengües i dialectes relacionats amb l’antiga llengua dels txibtxes, actualment desapareguda.
Les tribus que les parlen s’estenen des dels confins de Costa Rica i Nicaragua, al N, fins al golf de Guayaquil, al S, tot al llarg de la costa del Pacífic, s’endinsen als altiplans colombians i equatorians i arriben fins als vessants orientals de la serralada andina Hom sol classificar-les en quatre grans grups talamanca-barbacoa amb els subgrups guatuso, talamanca, cuna i barbacoa , dorak-guaymi amb moltes varietats dialectals, en gran part extingides, txibtxa-arauac amb els dialectes antic txibtxa, rama, arauac, tunebo , etc i páez amb els dialectes páez, guambiano, totoró ,…
Segundo Luis Moreno Andrade
Música
Musicòleg, compositor i pedagog equatorià.
Es formà musicalment a Cotacachi i, des del 1906, al Conservatori Nacional de Música de Quito Fou alumne de Dominico Brescia, el qual l’impulsà a recollir i estudiar la música indígena del seu país Dirigí la banda de l’armada equatoriana 1915-37 i fou director dels conservatoris de Cuenca 1937-40 i Guayaquil 1940-45 La seva aportació més important són els exemples musicals i les descripcions de les cerimònies dels indígenes de l’Equador Els seus enregistraments són especialment importants perquè constitueixen l’únic testimoni d’aquestes pràctiques És autor d’importants tractats d…
Joan Puig i Mir
Agronomia
Capità, terratinent i industrial.
Emigrà a l’Uruguai, s’establí a Montevideo i fou capità d’un vaixell de la seva propietat Es dedicà al cabotatge a l’estuari del Plata i més tard exercí com a gerent de comerç a les empreses del seu cosí Nicolau Mir El 1855 se n'anà a Xile, on a Valparaíso, treballà pels coneguts empresaris Luzarraga de Guayaquil Equador Enriquit, el 1860 adquirí propietats a Babahoyo, Equador, i establí diverses hisendes a la zona anomenada Palmar Home emprenedor, inicià la construcció d’un calafat i d’un ingenio , que tecnificà i el feu funcionar amb maquinària anglesa importada Morí sense…
Mario Perusso
Música
Compositor i director d’orquestra argentí.
Estudià amb els mestres C Marcolli i M Drago Participà en el cor de l’orquestra del Teatro Colón i es formà a l’Instituto Di Tella L’any 1967 es convertí en el director del Teatro Argentino de La Plata, activitat que realitzà en altres ciutats Ha actuat en països europeus i llatinoamericans Fou director titular de l’Orquestra Simfònica Nacional de Bolívia l’any 1978 També dirigí l’Orquestra del Teatro Colón i, durant els períodes 1989-91 i 1993-98, fou director artístic del Teatro Argentino de La Plata Ha estat distingit com el millor director d’orquestra per l’Asociación de Críticos…
Joan Miquel Navarro i Barba
Economia
Empresari.
El 1955, a Barcelona, féu estudis de medicina Fou representant d’un quartet musical de Barcelona que promocionà de manera remarcable aconseguí diversos contractes per treballar a diferents països europeus i també una gira per Amèrica Xile, Argentina, Colòmbia, etc Arran de la seva participació en activitats anti-franquistes, el 1956 hagué de fugir a l’estranger Finalment s’establí a Colòmbia, on installà amb un amic un magatzem d’articles diversos a la població de San Juan Urabá a la zona selvàtica de la costa colombiana Amb grans dificultats i en una regió on actuava la guerrilla, fundà un…
Francesc Puig i Verdaguer
Economia
Agronomia
Terratinent i comerciant.
A la mort del seu pare, abandonà els estudis i es dedicà de ple al comerç Per motius comercials feu diversos viatges a l’Argentina i a les Antilles Residí a Buenos Aires, després a Montevideo i, més tard, un curt període a Xile El 1878 s’establí a l’Equador, a Guayaquil Comprà uns terrenys a la província del Guayas i, més tard, fundà un ingenio anomenat San Pablo, que encara estava en funcionament el 1990 i en el qual treballaven els seus descendents Implicat comercialment i políticament, defensà durant la Guerra de Cuba els interessos espanyols i també publicà diversos articles…
literatura equatoriana
Literatura
Literatura en llengua castellana desenvolupada a l’Equador.
L’obra fonamental del s XIX és la producció de Juan Montalvo 1832-99 Siete tratados, Las Catilinarias, Geometría moral i Capítulos que se olvidaron a Cervantes , on es reflecteix una preocupació política i moral La novella del s XIX manifesta preocupacions costumistes i una forta influència francesa S'hi destaquen Alfredo Baquerizo Moreno 1859-1950, Luis A Martínez 1868-1909, Manuel J Calle i Fernando Chaves 1898, autor de Plata y bronce 1927 Creador d’una obra exaltada i plena d’angoixa existencial, Pablo Pacheco 1906-46 contribuí a la renovació literària amb Un hombre muerto a puntapiés…
Agustí Querol i Subirats
Moisès i les lleis , grup escultòric d' Agustí Querol i Subirats que corona el Palau de Justícia de Barcelona
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Deixeble de Cervetó i, a Barcelona, de Talarn i els Vallmitjana Estudià també a Llotja Féu una allegoria de la Jove Catalunya 1882 i diversos retrats A Madrid, el 1883, guanyà inesperadament una pensió per a estudiar a Roma, amb un Sant Joan predicant al desert S'establí a Madrid i inicià una brillant carrera oficial amb medalles d’or a Madrid La Tradició , 1887, Barcelona 1888, París 1889, Munic 1891, Chicago 1893, Viena 1894 i de nou a Madrid Tulia , 1895 Obtingué medalles d’honor a les exposicions de Munic 1895, Berlín i Viena 1898, París 1900 i Madrid Sagunt , 1906 Fou condecorat a…