Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Claudio Abbado
© Lucerne Festival / Priska Ketterer
Música
Director d’orquestra italià.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i després direcció amb Hans Swarowsky a Viena L’any 1958 obtingué el premi Koussevitzky i el 1963 el Dimitri Mitropoulos L’any 1960 debutà a la Scala de Milà , teatre del qual fou director musical 1971-77 i director artístic 1977-86 Director principal de les orquestres Filharmònica de Viena 1971-79, que dirigí per primera vegada l’any 1965, Simfònica de Londres 1979-88 i de la Staatsoper de Viena 1986-91, l’any 1989 succeí Herbert von Karajan com a director de l’ Orquestra Filharmònica de Berlín , càrrec que ocupà fins el 2002 Fou també…
,
Henry Clemens van de Velde
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Arquitecte, pintor i dissenyador flamenc.
Inicià els estudis de pintura el 1881, a l’acadèmia de belles arts d’Anvers, que prosseguí a París 1884-85, a l’acadèmia Julian i al taller de Carolus Duran, i pertangué al grup belga Les Vingt La seva obra pictòrica pot ésser inclosa dins les tendències neoimpressionistes, amb una forta influència de Seurat i Gauguin Impulsat per la lectura de les obres de J Ruskin i W Morris, decidí de dedicar-se a la unió de l’art amb la indústria Després de fer un curs sobre oficis artístics a l’acadèmia d’Anvers 1893, edità el llibre-manifest Déblaiement d’Art 1895…
Acord de construcció de la font de l’Àngel de Tortosa
Art gòtic
Data 20 de setembre de 1440 El Consell de la ciutat de Tortosa, per utilitat de la cosa pública i per decorar i ennoblir la ciutat, decideix que la despesa de construir una o diverses fonts que s’alimentaran de l’aigua de la font propera del convent de Santa Clara, i la despesa del viatge que el mestre ha fet a Barcelona, siguin pagats dels béns de la universitat De la construcció de la font Ítem, al que fonch proposat que com los dits honorables procuradors, per utilitat de la cosa pública de aquesta ciutat, e axí matex per decorar e ennobblir aquella, hagen feta cercar e cavar…
Francesc Eiximenis
Primer de Lo Crestià , FEiximenis, segle XV RBMSLE © Patrimonio Nacional, Archivo Fotográfico Al llarg del segle XIII s’havien perfilat a la Corona d’Aragó els grans trets d’una fórmula institucional que permetia de regular i ajustar de manera equilibrada les relacions de poder entre les tres forces polítiques de la societat La conjugació de les tesis romanistes i prosobiranes de la monarquia amb la concepció desintegradora de l’aristocràcia feudal, i amb el model polític contractual argüit per les ciutats —expressat a les corts— acabaren de dibuixar la singularitat pactista del precoç estat…
poesia èpica
Literatura
Gènere poètic que narra fets heroics; la seva realització es concentra en l’epopeia.
Originàriament, el poema èpic reunia en una unitat estructurada una sèrie de narracions —variacions d’un mateix tema— transmeses per via oral generalment eren anònims, i en solia existir més d’una versió Al costat d’elements reals —l’acció sol estar situada en èpoques històriques notables per llurs fets guerrers— s’hi troben elements llegendaris i fantàstics els mateixos protagonistes solen ésser herois amb qualitats sobrehumanes A Egipte se'n conserven restes en texts fúnebres i màgics La poesia èpica mesopotàmica —sumèria i accàdia— narra aventures dels déus Enūma elīs , poema…
Biologia i genètica 2014
Biologia
Genètica
Regulació i micromanipulació del genoma La miopia és una de les 378 malalties genètiques degudes a un funcionament anòmal d’ARNmi, segons la base de dades actualitzada del The Human MicroRNA Disease Database © Fototeca2 / Hagen Stoll / Fotoliacom El 2014, a les portades de les revistes científiques de referència, van destacar els avenços de coneixement, biomèdics i tecnològics derivats, directament i indirectament, de la seqüenciació i l’anàlisi d’un nombre creixent de genomes dins l’anomenat 1000 Genomes Project, l’objectiu del qual és seqüenciar i comparar el genoma de 1000…
De la unió imperial a la Unión de Armas
El context De “senyor emperador de Spanya” fou saludat Ferran II pel seu batlle general a València, Dídac de Torres, en un parallelisme més que tancat amb la salutació del notari arxiver Pere Miquel Carbonell —“senyor Rey e príncipe de las Spanyas”—, alhora que el canonge de Girona Andreu Alfonsello creia veure en el nou regnat l’inici de “l’imperi de les Espanyes”, i fins i tot el cardenal Joan Margarit i de Pau, en la dedicatòria del Paralipomenon Hispaniae libri decem , recordà en l’esdeveniment de la unió de corones del 1479 els vincles de les dues Hispànies —Citerior i Ulterior— Els…
Gonzalo Fernández de Heredia, arquebisbe de Tarragona (1503-1506)
El 22 de juliol de l’any 1503, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls, canonge de Barcelona i ardiaca del Vallès diputat militar Jofre de Cruïlles, noble diputat reial Felip de Ferrera i de Llobera, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan Valls, abat de Sant Llorenç del Munt oïdor militar Galceran Sescomes d’Anfesta, donzell de la vegueria de Cervera oïdor reial Jaume Traginer, burgès de Perpinyà Soldats i homes d'armes, retaule, segle XV RM Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls, canonge i ardiaca del…
Alfons d’Aragó, bisbe de Tortosa (1500-1503)
El 22 de juliol de l’any 1500, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Alfons d’Aragó València 1455 – Tarragona 1514, bisbe de Tortosa diputat militar Joan de Montcada i de Cardona, senyor de les baronies d’Aitona, Mequinensa i Xiva diputat reial Martí Joan Botella, ciutadà de Lleida oïdor eclesiàstic Francesc del Milà, canonge de Barcelona oïdor militar Lluís Meca, donzell de la vegueria d’Urgell, habitant a Montfalcó oïdor reial Jaume Guinard, ciutadà de Girona Nascut a València el 1455, fill natural de l’homònim Alfons d’Aragó, primer duc de…
dret català
Dret català
Ordenament jurídic del Principat de Catalunya en vigor, formalment, fins el 1716, que comprenia, mentre es mantingué en la seva plenitud, totes les branques del dret públic i privat.
En l’etapa definitiva de formació, la seva base essencial era el dret romà justinianeu, moderat pel dret canònic i el pòsit dels usos feudals de tota l’Europa occidental —aquestes tres, fonts integrants de l’anomenat dret comú —, juntament amb normes peculiars, com usatges, constitucions, capítols i actes de cort, sediments consuetudinaris, pragmàtiques, privilegis, ordinacions i altres normes legals que, a voltes, aclareixen, limiten, deroguen o interpreten aquell dret comú Al costat d’això romanien usos i costums locals i comarcals, uns, escrits, i uns altres, no Aquest dret civil es…