Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Joan de Socarrats
Historiografia catalana
Jurisconsult.
Vida i obra Gairebé no es coneix cap detall de la seva vida Sembla que fou llicenciat en dret romà i que pogué estar relacionat amb els donzells de la vall de Bianya El 1476 enllestí uns comentaris, en llatí, sobre les Commemoracions de Pere Albert, del s XIII, i la llei feudal de Catalunya Aquesta obra, indispensable per al coneixement de la persistència del dret feudal a Catalunya, s’imprimí a Lió i Barcelona el 1551 amb el títol de Ioannis de Socarratis, Iurisconsulti Cathalani in tractatum Petri Alberti, canonici Barchinonensi, de consuetudinibus Cathaloniae inter Dominos et Vasallos Fou…
El que cal saber de l’hemofília
Patologia humana
L’hemofília constitueix un trastorn de la coagulació sanguínia degut a una alteració genètica generalment hereditària que determina un defecte o una fallada funcional de determinades substàncies que intervenen en la coagulació sanguínia, els factors de coagulació VIII o IX segons el cas, i que es manifesta amb el manteniment de les hemorràgies Aquesta malaltia es presenta ja des del naixement, bé que és possible que no causi complicacions durant uns quants mesos De totes maneres, si hi ha la possibilitat que un nounat sigui hemofílic pels seus antecedents familiars, és fonamental de procedir…
Hiperplàsia suprarenal congènita
Patologia humana
És anomenada hiperplàsia suprarenal congènita una alteració poc habitual deguda a un defecte enzimàtic en l’elaboració de les hormones de l’escorça suprarenal, que origina una producció insuficient d’algunes d’aquestes hormones i una producció exagerada d’unes altres, amb les corresponents repercussions orgàniques L’origen de la malaltia és una alteració genètica, transmesa hereditàriament La base del trastorn és un defecte enzimàtic, de tipus molt variat, que altera el procés d’elaboració de les hormones de l’escorça suprarenal Hi ha dèficits enzimàtics molt diversos cadascun…
Castell de Bresca (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Penya que corona el poblat de Bresca, en el qual és troben les escasses restes del seu castell, en bona part cobertes de vegetació ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’una penya que s’alça damunt del poble de Bresca Des del castell hi ha una bona panoràmic sobre la rodalia i damunt la vall de la Noguera Ribagorçana, al sud de Gerri Mapa 33-11252 Situació 31TCG408865 Si seguim la pista que porta a Baén i que surt una mica abans d’arribar a Gerri, Bresca és el primer poble que trobarem s’hi arriba per un camí carreter que surt a mà esquerra Podem grimpar fins al castell des de les…
rei | reina
Història
Persona que exerceix la sobirania d’un regne.
El rei pot ésser rei electiu quan ha estat triat per elecció, rei hereditari quan assoleix el títol per dret d’herència, rei absolut sense limitació de tipus jurídic, generalment basat el seu poder en el dret diví, rei constitucional que té el poder definit per una constitució, rei associat quan rep el títol d’un altre rei —generalment el pare o un germà— per tal d’associar-lo a l’exercici del poder Hom parla de rei titular o nominal , en el cas d’una persona que porta el títol de rei d’un país perquè hi té o hi creu tenir drets, però no n’exerceix cap poder, i de rei de dret o de iure , o…
Causes i tipus de la diabetis mellitus
Patologia humana
La diabetis mellitus pot presentar diverses causes, ja que el paràmetre fonamental de la malaltia, la hiperglucèmia o nivell de glucosa sanguínia superior al que és habitual, pot ésser deguda a diversos trastorns dels nombrosos mecanismes involucrats en el control de la glucèmia Així, es diferencien diversos tipus de la malaltia, d’un origen diferent i l’evolució dels quals també presenta determinades diferències, per bé que en tots els casos les alteracions metabòliques consegüents són degudes a un mecanisme similar En primer lloc, es diferencien bàsicament dos tipus de diabetis la diabetis…
nom
Lingüística i sociolingüística
Dret civil
Mot amb què una persona és coneguda o designada.
El concepte de nom de persona ha variat segons les èpoques i les regions i ha sofert freqüents reduccions i ampliacions en els seus components i en el seu ordre Les successives aportacions onomàstiques s’entrecreuen constantment sovint perduren tenaçment uns quants noms, bé que molt reduïts, en els períodes posteriors El nombre i la varietat de noms d’una procedència tendeixen a disminuir, per selecció, en el decurs d’un període, fenomen d’empobriment constant en totes les civilitzacions Aquesta fluctuació quantitativa pot ésser atribuïda a factors socioculturals i religiosos, com també al…
notari | notària
Dret
Funcionari que té a càrrec seu la redacció i l’autorització en forma pública dels actes, els contractes i tota mena d’instruments, i dóna fe de llur contingut.
En la tradició jurídica continental de la qual formen part, entre d’altres, els estats espanyol i francès, el notari és un funcionari públic, i l’accés a la professió requereix una titulació en dret i el concurs a oposicions El seu àmbit d’activitat s’exerceix en el dels procediments contractuals privats, dels quals dona fe pública, com ara l’adquisició d’immobles o la regulació de successions patrimonials Entre els documents que el notari públic autoritza i autentifica hi ha la pòlissa de comerç que documenta una contractació mercantil, l’escriptura pública, que conté una manifestació de…
Tumor benigne o pòlip d’intestí gros
Patologia humana
Definició És anomenada tumor benigne d’intestí gros la massa formada per un grup de cèllules dels teixits d’aquest òrgan, que es reprodueixen més de pressa del que és habitual i constitueixen una tumoració Els tumors, que es poden localitzar en qualsevol sector de la paret de l’intestí gros, solen ésser únics per bé que de vegades n’hi ha més d’un o, fins i tot, quan són deguts a diversos trastorns de tipus hereditari, n’hi poden haver centenars Els tumors solen ésser petits i asimptomàtics, però de vegades, bé per la localització, l’estructura o la grandària, poden originar diverses…
Tumor benigne d’estómac i tumor benigne de duodè
Patologia humana
Definició És anomenada tumor benigne d’estómac i tumor benigne de duodè la proliferació anormal d’un grup de cèllules que pertanyen a aquestes estructures respectivament i que tendeixen a reproduir-se més ràpidament del que és habitual formant una massa o tumor Aquests tumors benignes es caracteritzen pel fet que, a diferència dels malignes, no envaeixen els teixits sans més propers ni originen metàstasis o disseminacions en altres òrgans Els tumors benignes d’estómac i duodè solen ésser asimptomàtics i, per tant, en general, passen desapercebuts Tanmateix, però, de vegades són advertits…