Resultats de la cerca

La coïssor , la cremor o la picor és una sensació desagradable que indueix la persona que n’és afectada a gratar-se És un símptoma molt habitual en les malalties cutànies, tot i que es presenta també en d’altres malalties generals El mecanisme que genera la coïssor no és conegut exactament Hom no ha trobat en la pell receptors nerviosos específics per a la coïssor, com n’hi ha per al tacte, el fred, l’escalfor o el dolor Pel que sembla, la sensació de coïssor prové dels receptors del dolor que es localitzen més superficialment Si es té en compte que la coïssor i el dolor són detectats pels…

El més important és la cimetidina, emprada en el tractament de les úlceres duodenals

Els agents agressors poden ésser físics, químics o microorganismes Hom distingeix dos tipus d’inflamació l’aguda i la crònica, bé que aquesta divisió més aviat indica dues fases d’un mateix procés Els símptomes clínics locals de la inflamació aguda són la calor, la vermellor, la inflor i el dolor com a símptomes generals cal esmentar la febre i la taquicàrdia A conseqüència de la lesió, apareixen al focus inflamatori mediadors químics bradicinina, histamina i serotonina, fonamentalment, els quals són els responsables d’una vasodilatació dels capillars i arterioles i d’un augment…

L’anticòs pot ésser una globulina gamma G, gamma A, gamma D, gamma E i gamma M, aquesta darrera amb un pes molecular al voltant d’1 000 000 i les altres de 156 000 o 300 000 In vitro , la seva acció pot manifestar-se de diferents maneres Els anticossos que precipiten els antígens que es troben en solució reben el nom de precipitines Els que aglutinen els antígens que formen part d’una cèllula, d’un germen o d’una partícula són anomenats aglutinines si aquesta acció és feta en presència de complement pot conduir a una lisi del germen o cèllula lisina, citolisina, hemolisina Els anticossos…

La sensibilització experimental fou obtinguda a començament del s XX per Richet i Portier, en observar que gossos que havien rebut una primera injecció d’una substància tòxica i podien sobreviure en ésser novament tractats amb aquesta substància, morien amb un quadre clínic nou xoc anafilàctic, que en res no s’assemblava al provocat pel tòxic Diversos investigadors anaren identificant després quadres clínics ja coneguts, tals com la febre produïda pel fenc, i així mateix els accidents dels tractaments amb sèrums curatius, l’asma, la urticària, i d’altres Aquell temps foren molt notables les…

La inflamació és el resultat de les reaccions defensives desenvolupades pels components de la immunitat natural en el punt de l’organisme on es produeix la invasió d’un agent infecciós La finalitat del procés és d’activar la reacció defensiva en la zona afectada i limitar la infecció a aquesta zona per a impedir-ne la propagació Cal, doncs, que en la zona afectada es produeixi un increment de la circulació sanguínia perquè hi pugui accedir un nombre suficient de leucòcits capaç d’afrontar l’agressió i destruir l’invasor Les reaccions que es produeixen al lloc afectat, que constitueixen les…

Definició És anomenada allèrgia una reacció anòmala del sistema immunitari que en resposta al contacte amb uns antígens determinats, innocus per a la major part de la població, origina una intensa resposta inflamatòria aguda Les manifestacions de l’allèrgia són molt variades i depenen dels teixits o òrgans on es desenvolupa la resposta immunitària anòmala, de manera que es considera que aquest mecanisme patològic és responsable de trastorns com ara dermatitis atòpica, urticària i angiedema, rinitis allèrgica, febre del fenc, asma bronquial i xoc anafilàctic Cal destacar que en l’actualitat…

Definició La urticària és una inflamació del derma i l’hipoderma, generalment d’origen allèrgic, caracteritzada per l’aparició sobtada de favasses, o favons, de color rosat i grandària diversa que provoquen coïssor Sovint, se’n presenta més d’una, cadascuna de les quals desapareix al cap de poques hores, però l’aparició de lesions noves que es disseminen per tot el cos pot continuar hores o bé dies, de vegades setmanes L’ edema angioneuròtic o angioedema és una variant de la urticària, que s’esdevé quan la inflamació afecta especialment l’hipoderma L’angioedema consisteix en una tumefacció…

Definició És anomenat policitèmia un increment persistent de la massa total de glòbuls vermells de l’organisme, amb una concentració sanguínia d’hematies superior a 6 milions/mm 3 , la qual cosa provoca un augment de la viscositat de la sang capaç d’originar trastorns circulatoris i afavorir la formació anormal de trombes o coàguls sanguinis Causes i tipus L’augment de la massa d’hematies és degut en tots els casos a un increment de la producció de glòbuls vermells per part de la medulla òssia L’origen d’aquesta anormalitat pot ésser divers i sovint és desconegut Hom en diferencia dos tipus…