Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
Jaume Sastre i Font

Jaume Sastre i Font
© Antoni Salvà
Política
Docent, escriptor i activista.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1983, és professor de llengua i literatura catalanes a l’Institut d’Educació Secundària de Llucmajor Autor de poemaris Insecticida , 1977 Simulacre , 1980, de l’assaig Freixura de porc o incitació a la intolerància 1983, reculls d’articles Un puput de cresta molla L'anticatalanisme a Mallorca noms, llinatges i fotografies , 1991 Mossegades , 1995 i de Conversa amb Gabriel Cañellas L'amo en Biel 2003, fou cofundador de l'Associació de Professors en Llengua Catalana APLEC a les Balears 1988 Ha protagonitzat accions…
Hu Jia

Hu Jia
© Hu Jia i Zeng Jinyan/Amnesty.org
Política
Activista pels drets humans xinès.
És fill d’un matrimoni depurat entre el 1957 i el 1978 pel règim de Mao Zedong Graduat el 1996 en sistemes d’informació a la Universitat de Pequín, els anys d’estudiant s’inicià en el moviment ecologista A partir del 2000 es dedicà a campanyes de prevenció de la sida i fundà una associació per als malalts d’aquesta síndrome, i al mateix temps en criticà la política d’ocultació del Govern Ha denunciat també les expropiacions forçoses de terres, les intimidacions sistemàtiques a periodistes, dissidents i activistes, les mesures del Govern xinès al Tibet sobre la cultura i la població…
Geert Wilders
Política
Polític neerlandès.
De mare nascuda a les Índies Orientals Holandeses actual Indonèsia i ascendència mixta europea i asiàtica, després de completar el servei militar visqué a Israel en 1981-83 Retornat als Països Baixos, s’establí a Utrecht i treballà per a l’Administració El 1989 s’afilià al partit liberal VVD, del grup parlamentari del qual fou assistent Elegit diputat 1989, des d’aquest càrrec s’oposà públicament i sovint de manera polèmica a la política multicultural dels Països Baixos Sobretot, adoptà un discurs antimusulmà molt dur, en la línia del partit populista de Pim Fortuyn El 2002 abandonà el VVD i…
estrès
Psicologia
Estat de tensió aguda de l’organisme obligat a reaccionar, tot defensant-se, davant una situació d’amenaça, una agressió qualsevol (traumàtica, tòxica, infecciosa, psicològica, etc.).
Les dues primeres fases de l’estrès —d’alarma reacció neurovegetativa, incitació de l’hipotàlem i la prehipòfisi, excitació suprarenal i de resistència catabolisme proteínic, addició d’aigua i sal a les hormones— són correntment seguides per una altra fase, d’esgotament, per tal com la resistència a l’agressió comporta una disminució de defenses davant altres agents patògens Hans Seyle és considerat el primer investigador que definí i estudià el fenomen al principi de la dècada de 1930 L’estrès comporta un conjunt de diverses reaccions d’ordre fisiològic, psicològic…
Bangladesh 2012
Estat
Al gener, l'exèrcit va anunciar que havia aturat un cop d'estat militar per deposar el Govern de la Lliga Awami AL, a mans d'una vintena d'oficials que també volien aturar els judicis per crims de guerra, iniciats el 2010 i comesos quaranta anys enrere, durant la guerra civil per la independència del Pakistan, on van morir tres milions de persones i es van produir centenars de milers d'abusos sexuals Entre els presumptes criminals, hi ha líders dels partits polítics islamistes, com Motiur Rahman Nizami, líder de la Jamaat-i-Islami JI i acusat de genocidi, assassinat, violació i vandalisme, i…
Jean-Marie Le Pen

Jean-Marie Le Pen
© Parlament Europeu
Política
Polític bretó.
S’allistà com a paracaigudista voluntari a la legió estrangera i fou enviat a la guerra d’Indoxina, el 1954 Diputat independent 1958-62, a Algèria fou oficial de l’espionatge francès El 1972 fundà el partit d’ ultradreta Front National , al capdavant del qual, a partir de la dècada següent, començà una cursa ascendent Amb un discurs antieuropeista i en contra de la immigració, fou elegit successivament diputat al Parlament Europeu des del 1984 El 1998 li fou retirada la condició de representant en aquesta cambra, tot i que fou reelegit el 1999, i des del juliol del 2004 tornà a ocupar l’…
pres | presa
Privat de llibertat, reclòs en una presó.
La pena de presó és imposada d’acord amb la legislació i el codi penal vigents a cada Estat Són universalment acceptades les penes de presó per a determinats delictes, com ara assassinats i crims de sang, robatoris, destrucció deliberada de propietat privada o pública, corrupció, narcotràfic o violència contra persones, entre d’altres, tot i que el marge i les circumstàncies per a l’aplicació de la pena, com també la durada i les condicions de la privació de llibertat, varien molt Amb el terme pres o presoner de consciència es designa la persona privada de llibertat a causa de la defensa bé…
notícia falsa
Periodisme
Notícia difosa per un mitjà de comunicació o a través de les xarxes socials contrària a l’autenticitat dels fets sobre els quals pretesament informa, o bé que distorsiona els fets amb un propòsit deliberat.
La propagació de notícies o d’informacions falses és coneguda des dels inicis del periodisme i té un precedent en la premsa sensacionalista, o premsa groga, caracteritzada per la manca de rigor en el relat dels fets per tal d’aconseguir un fort impacte emocional en el públic Conegut també amb el nom de desinformació , el concepte usat sovint en la forma anglesa fake news no s’ha situat al centre del debat públic fins a la consolidació d’internet com a mitjà predominant de comunicació, molt especialment a través de les xarxes socials La campanya electoral de les eleccions…
Zine al-Abidine Ben ‘Alī
Política
Militar i polític tunisià.
Format a França i als Estats Units, fou cap del cos de seguretat militar 1958-74, agregat militar al Marroc 1974-77, cap de la seguretat nacional 1977-80 i ambaixador a Polònia 1980-84 El 1986 fou nomenat secretari general del Parti Socialiste Destourien i ministre de l’Interior El 1987 substituí Habib Bourguiba a la presidència de l’estat La gestió de Ben ‘Alī esdevingué aviat autoritària, tot i les promeses d’obertura democràtica inicials Dirigí la repressió especialment contra l’oposició islamista, que justificà per evitar el contagi de la guerra civil a la veïna Algèria, iniciada poc…
Joel Joan i Juvé

Joel Joan
© Fototeca.cat
Teatre
Actor.
Format a l’Institut del Teatre de Barcelona, el 1991 debutà en cinema amb Monturiol, el senyor del mar , de Francesc Bellmunt, el 1992 en teatre en l’obra El sueño de una noche de verano , i el 1994 aparegué en televisió en la sèrie Poble Nou de TV3 És conegut sobretot pels seus papers a les sèries de televisió Periodistas Telecinco i Plats Bruts 2000, TV3 També intervingué en les pellícules Rosita, please 1993, de Ventura Pons La buena vida 1996, de David Trueba, El corazón del guerrero 1999, de Daniel Monzón, Las razones de mis amigos 2000, de Gerardo Herrero, Salvador Puig Antich 2006, de…