Resultats de la cerca
Es mostren 180 resultats
El quadern gris
Literatura catalana
Text autobiogràfic i de ficció de Josep Pla, publicat l’any 1966.
L’obra Com indica el subtítol, Un dietari , El quadern gris és un recull, una dilatada successió d’anècdotes, d’instants presos de l’estudi d’allò viscut i de fets diversos de la vida de l’autor L’enorme valor del que és indispensable, el concret, subtil i fins i tot insignificant pren cos en aquest dietari, en què l’escriptor contempla la seva vida i decideix narrar-la, tot entenent l’escriptura com un mètode per a ordenar i esclarir el pensament, un acte de modesta comprensió del món i de la gent, un gest d’honestedat i, en certa mesura, de confessió sobre el caràcter de l’…
,
noblesa
Història
Sociologia
A l’Antic Règim, estrat social, el més alt de la societat, els membres del qual gaudien de certs privilegis.
Aquests privilegis podien ser per dret hereditari noblesa de sang o de natura , per concessió del sobirà noblesa de privilegi o per l’exercici de determinats càrrecs públics noblesa civil o de càrrec Als Països Catalans era formada pels barons o magnats amb exclusió dels simples cavallers i donzells, generosos, homes de paratge, infançons i altres gentilhomes noble de fet, però, sovint hom distingia, com en altres països, l' alta noblesa els nobles pròpiament dits de la baixa noblesa , perquè els membres de l’una i de l’altra estaven units pel fet de posseir els privilegis militars i d’…
Fonollosa

Fonollosa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la perifèria occidental de la comarca.
Situació i presentació Limita al S amb Aguilar de Segarra i Rajadell, al N i al NW amb Sant Mateu de Bages i a l’E amb Sant Joan de Vilatorrada El territori és afaiçonat pels altiplans estructurals de Fonollosa 527 m i de Fals 480 m, a banda i banda de la riera de Fonollosa —dita també de Fals—, afluent per la dreta del Cardener i nodrida pels torrents de la Vall, del Màrtir, de Cererols i de Perejutge La serra de Castelltallat i els seus replans del vessant de migdia constitueixen el sector septentrional del terme, d’on davallen diversos torrents, no pas continus, que aboquen les aigües a la…
Ànec cullerot
L’ànec cullerot Anas clypeata , comú als aiguamolls del nostre país, és gros ateny fins a 51 cm i amb el cap verd, inconfusible per la forma del bec, negre, lluent i gros, en forma de cullera Noteu a la fotografia, la posició del cos en nedar, inclinat cap endavant, que li és molt característica La femella és difícil de reconèixer, però es distingeix pel color verd fosc del mirall Oriol Alamany Migrador i hivernant regular a tot el territori continental llevat d’Andorra, on és absent, principalment als marjals i als aiguamolls litorals Escàs en migració a Mallorca i accidental a les Pitiüses…
parc natural del Delta de l’Ebre

Aspecte del parc natural del Delta de l’Ebre
© José Mª Ramírez Casanovas
Espai natural
Zona del delta de l’Ebre, declarada espai natural protegit amb categoria de parc natural l’any 1986.
Estatut legal La protecció d’aquest espai tingué un precedent l’any 1962 quan, a instàncies de la comunitat científica, el delta fou inclòs en la classificació de les zones humides euroafricanes del Bureau MAR amb la categoria de prioritat urgent El decret 332/1986 declarava, juntament amb el parc natural, les Reserves Naturals Parcials de la Punta de la Banya i de l’illa de Sapinya L’any següent setembre del 1987, d’acord amb una directiva de la Comunitat Econòmica Europea actualment Unió Europea sobre la conservació dels ocells, es declarava Zona de Protecció…
El temps: la quarta dimensió en geologia
Els paràmetres temporals que ens són immediats, com les hores, els dies, els mesos, els anys o fins i tot els segles, es mostren inservibles quan ens hem d’acarar a l’estudi de la història de la Terra Els períodes geològics són molt més llargs Per això, el temps és tota una quarta dimensió geològica A la nostra escala percebem el paisatge i la geografia com a immutables Veiem les roques com a elements inerts dels quals, i només molt de tard en tard, ens arriben notícies d’una esllavissada, d’un terratrèmol o d’una erupció L’alçament progressiu d’una serralada, la meteorització implacable de…
Torre del Coll de la Torre (la Selva de Mar)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de la fortificació F Tur Aquesta torre medieval es trobava al coll de la Torre, en un replà dels contraforts orientals del serrat de la Glòria, al mateix límit dels municipis de la Selva de Mar i el Port de la Selva Mapa 259M781 Situació 31TEG162847 Per arribar-hi cal agafar el camí o “carretera vella” de la Selva de Mar a Roses pel coll de Sant Genís, que surt del costat esquerre de l’actual carretera del Port de la Selva de Mar, uns 300 m abans d’arribar a la darrera població És un camí de terra ample i apte, amb certes reserves, per a vehicles Cal…
Els pinsans de les Galápagos
A les Galápagos no hi ha pinsans Però Darwin, en el seu “ Journal of Researches during the Voyage of HMS ‘ Beagle ’” 1845, escrigué “Els altres ocells terrestres pertanyen a un grup singular de pinsans semblants els uns als altres per la configuració del bec, la seva cua curta, la forma del seu cos i el seu plomatge
En considerar aquesta diversitat de conformacions dins d’un petit grup d’ocells tan semblants, podria bé creure’s
que una sola espècie s’ha modificat per tal d’atendre missions distintes” Els “pinsans” de Darwin eren geospizins, un grup de fringíllids pròxim al dels pinsans…
Sant Andreu de Borrassà
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’edifici des de tramuntana Tal com hom pot apreciar, aquesta església té importants modificacions d’època barroca F Tur L’església parroquial de Sant Andreu de Borrassà és al bell mig del nucli urbà d’aquesta vila, a la plaça Major El seu alt campanar emergeix del conjunt de la població l’edifici és d’època barroca, però s’hi aprecien unes poques restes del temple anterior Mapa 296M781 Situació 31TDG940747 De la carretera de França N-II, entre els quilòmetres 755 i 756 surt a l’esquerra la carretera local a Navata Aquesta carretera, després de passar per les…
El sedentarisme i les seves conseqüències
El terme sedentarisme , derivat de la veu llatina sedere estar assegut, s’emprà inicialment per a designar els pobles que s’establien en una determinada àrea geogràfica per conrear la terra i criar el bestiar, en contraposició amb els pobles nòmades, que es desplaçaven constantment en cerca dels fruits silvestres o de la caça que els procuressin la manutenció En canvi, actualment, aquest mot s’utilitza, per extensió, per a designar un hàbit de vida, tant d’un poble com d’un collectiu o d’un individu en particular, en què predomina la inactivitat física L’organisme humà, de la mateixa manera…