Resultats de la cerca
Es mostren 230 resultats
Bulaternera
Municipi
Municipi del Rosselló, a la part baixa de la vall del Bolès, prop de la Tet, a la zona de contacte entre els Aspres i el Riberal.
És al límit entre el Rosselló i el Conflent, marcat pel coll de Ternera Hi ha boscs d’alzines i garriga Els conreus, prop del riu, ocupen 304 ha 253 d’arbres fruiters préssec i 147 d’hortalisses la vinya, en regressió, 21 ha El rec de Corbera permet un conreu intensiu Hi ha una pedrera de marbre El poble 728 h agl 1982 200 m alt és esglaonat al vessant del darrer contrafort dels Aspres, a l’esquerra del Bolès És presidit per les restes de l’antic castell una de les quatre torres ha estat transformada en campanar de l’església gòtica de Sant Sulpici, prop de la qual es conserva el…
Orleanès
Història
Regió històrica de França centrada a Orleans, que comprèn aproximadament els departaments de Loiret, Loir i Cher, Eure i Loir i part de Essone, Yvelines, Val-d’Oise, Yonne i Nièvre.
És formada per diverses comarques naturals la Sologne al S, ramadera la Beauce al N, àrea de conreu intensiu de cereals a l’W, la Perche, i a l’E el Gâtinais i la Puisaye, de paisatge de bocage i activitat agropecuària diversificada D’antiga tradició industrial, s’ha beneficat últimament del procés de descentralització de París La proximitat de la capital influeix molt sobre les activitats dels nuclis principals, Orleans, Chartres, Montargis i Blois, ciutats poc vinculades entre elles La vall del Loira, que el travessa de N a O, estructura la regió Les indústries modernes són les mecàniques,…
Giuseppe Caimo
Música
Compositor i organista italià.
Probablement es formà amb Pietro Taglia a Milà A partir del 1564 ocupà el càrrec d’organista a l’església de San Ambroggio Maggiore de la seva ciutat natal i des del 1580 ho feu a la catedral milanesa Segurament mantingué algun contacte amb la cort bavaresa, però és improbable que mai sortís d’Itàlia La seva activitat com a compositor se centrà especialment en el gènere madrigalesc També va cultivar altres gèneres, com canzoni napoletane i canzonette El seu estil es veié fortament influït per la personalitat i les obres de Vincenzo Ruffo i Nicola Vicentino Allò que el caracteritzà fou l’ús…
conreu fora del sòl
Agronomia
Sistema de conreu en què les arrels es desenvolupen en un medi diferent del natural.
Aquest tipus de conreu començà a desenvolupar-se al voltant del 1880 arran dels estudis de nutrició vegetal A partir del 1940 ja es conegueren força bé els elements nutritius essencials, la qual cosa permeté la difusió d’aquesta tècnica, sobretot en sistemes de conreu intensiu, per la proliferació de malalties transmeses pel sòl Els sistemes de conreu fora del sòl es poden classificar en conreu sense substrat i conreu en substrat En el conreu sense substrat cal proporcionar ancoratge a les plantes El conreu sense substrat es classifica en conreu hidropònic pròpiament dit, en el…
Horta d’Avinyó

Santa Maria d’Horta, a Horta d’Avinyó (Bages)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Avinyó (Bages), a l’esquerra de la riera Gavarresa, al S del terme.
La parròquia de Santa Maria d’Horta té tot el seu passat lligat a la història d’Artés, com a part integrant de l’antiga baronia episcopal El 1553 tenia només 15 masos que formaven la feligresia de la seva parròquia de Santa Maria d’Horta , situada en un pla, a 330 m, al S del terme i a l’esquerra de la riera Gavarresa i a poca distància de la carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès El seu cens era només de 18 masos el 1686, però a la fi del segle XVIII creixé, segurament a causa del conreu intensiu de la vinya així, es formaren petits grups de cases o carrers molt separats…
Foios
L’església parroquial de Santa Maria de Foios (s XVIII)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, constituït per una estreta franja que s’estén des de la mar fins al barranc de Carraixet, al nord de la comarca; el territori és, gairebé en la totalitat, pla i conreat.
Llevat d’unes 50 ha del sector occidental dedicades al secà garrofers i oliveres, la resta és regada amb aigua de la séquia de Montcada 350 ha a través de les de la Ratlla, Mitgera i Catalana, i també amb aigua de pous 200 ha Hi predominen les hortalisses en conreu intensiu melons, patates, blat de moro, etc, i al regadiu occidental hi ha unes 200 ha de tarongers nàvel Hi ha ramaderia estabulada bestiar boví i porcí La principal empresa industrial és una fàbrica de sacs de jute hi ha també petites indústries del moble, químiques i de la construcció L’antic pes de l’agricultura ha…
llengües cèltiques
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües indoeuropees pertanyents al grup italocèltic, situades a l’extrem occidental d’Europa, però que ocupaven antigament una àrea molt vasta.
Hom les divideix en dos grups el continental , anomenat també gàllic , estès a França, la península Ibèrica, Alemanya meridional, Itàlia septentrional, plana del Danubi i fins a Galàcia, i del qual només resta testimoni d’algunes inscripcions, noms propis, topònims i influències en altres llengües i l’ insular , dividit alhora en dues branques la britònica gallès o càmbric, còrnic, bretó i picte i la goidèlica gaèlic irlandès , gaèlic escocès i manx Un altre criteri de divisió, fonètic, consisteix en la diferent evolució de la labiovelar indogermànica qu en q o en p llatí…
microhistòria
Historiografia catalana
Tècnica d’anàlisi històrica fonamentada en la reducció de l’escala d’observació i en l’estudi intensiu del material documental.
Desenvolupament enciclopèdic La microhistòria nasqué al final de la dècada del 1970 a Itàlia com una modalitat més de l’anomenada nova història , un moviment historiogràfic molt heterogeni, aliat contra el determinisme de les explicacions econòmiques, demogràfiques i geogràfiques Davant l’abstracció dels grans models, la microhistòria, aprehenent mètodes característics de l’antropologia, elabora una minuciosa reconstrucció de la “vida real” a través de les descripcions denses que possibiliten els marcs d’estudi relativament reduïts La reducció de l’escala d’anàlisi ha estat un dels aspectes…
Cànoes
L’església parroquial de Cànoes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana entre Tuïr i Perpinyà, en una zona de conreu intensiu ocupada per fruiterars i vinya.
La producció vinícola es troba dins la zona del vi dolç natural de les Costes de l’Alt Rosselló i del vi de qualitat superior de Rosselló dels Aspres També hi ha arbres fruiters 50 ha i hortalisses 40 ha La ramaderia ovina 70 caps aprofita els herbatges de la depressió Hom aprofita també les argiles pliocèniques de la plana per a la fabricació de materials de construcció teules i rajoles La població es mantingué estacionària al voltant dels 1 000 h durant la primera meitat del segle XX a partir del 1962 s’incrementà El poble 2 843 h agl 1981 78 m alt, al voltant de l’antic castell de Santa…
unitat coronària
Àrea d’un hospital especialment equipada per al tractament intensiu dels malalts afectats de malaltia coronària (infart de miocardi, arrítmies greus, etc.).