Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
Manuel Segalà i Estalella
Metge.
Estudià a Barcelona, i es doctorà el 1892 Fou metge de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, i secretari general de l’Acadèmia d’Higiene de Barcelona Fou collaborador de La Renaixença i d’un gran nombre de revistes mèdiques, i publicà obres com Ránula sublingual, hidrotomía y extirpación 1894, tesi doctoral, Notes sobre l’anestèsia 1898, Lactancia mercenaria en Barcelona 1898, Tuberculosis inflamatoria aguda de Poncet 1901, etc Era germà de Lluís Segalà i Estalella
Antoni de Falguera i Sivilla
Façana del Conservatori Superior de Música de Barcelona, obra d'Antoni de Falguera i Sivilla
© Fototeca.cat
Art
Arquitectura
Arquitecte (1900) i historiador de l’art.
Fill del jurista Fèlix Maria Falguera Té obres a Sentmenat, Tossa i Castellar del Vallès, llocs on fou arquitecte municipal A Barcelona féu la Casa Chico 1912 i les seves dues obres principals la Casa de la Lactància 1910 i el Conservatori Superior de Música 1928, on adaptà un projecte previ de Falques, molt influïdes per Puig i Cadafalch, qui li prologà la seva monografia Sant Pere de Roda 1906 Collaborà, amb JPuig i Cadafalch i Josep Goday, en l’obra bàsica L’arquitectura romànica a Catalunya 1909-18
Eusebi Arnau i Mascort

Eusebi Arnau i Mascort
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor i medallista.
S'inicià en l’escultura al taller creat pels arquitectes Lluís Domènech i Montaner i Antoni Maria Gallissà 1888 al Castell dels Tres Dragons, a Barcelona Féu treballs d’escultura per a la Casa Amatller 1900, de Puig i Cadafalch per a la majestuosa xemeneia de la Fonda Espanya 1903, de Domènech la copa de marbre de la Casa Garriga Nogués 1905, des del 2010 al Museu del Modernisme Català, i, particularment, el fris en relleu a la Casa de la Lactància 1910, de l’arquitecte Falguera Realitzà altres obres per al parc de la Ciutadella, el palau de Justícia i el cimbori de la catedral És, ensems amb…
Anatomia del sistema reproductor
Anatomia humana
El sistema reproductor és constituït per diversos òrgans íntimament relacionats entre si —que, en conjunt, formen l’aparell genital, amb una estructura especialment desenvolupada per a l’activitat sexual i la consecució d’embarassos— i per la mama, òrgan del sexe femení que té com a funció principal possibilitar la lactància Com que les funcions reproductores corresponents a cada sexe són diferents, els òrgans genitals masculins i els femenins de les persones adultes són completament diferents Aquests òrgans constitueixen la diferència principal entre el cos de l’home i el de la dona, tot i…
maternitzar
Tractar (la llet de vaca) per fer-la semblant a la materna i aplicable a la lactància.
Tècnica d’alimentació amb biberó del nadó
Per a donar el biberó a l’infant convé d’adoptar una posició còmoda, tant per a ell com per a la mare, semblant a la que s’adopta en la lactància natural El reflex de succió es pot provocar igualment en aquest cas tocant la galta del nen amb la tetina L’infant s’ha de mantenir una mica incorporat per a poder empassar bé El biberó s’ha de collocar una mica inclinat cap avall, de manera que la llet cobreixi tota la superfície interior de la tetina i així l’infant no s’empassa aire Si el biberó no és del tipus que tenen un orifici per a l’entrada d’aire cal retirar-lo de tant en tant i posar-lo…
Restrenyiment dels nadons
En general, les deposicions dels infants alimentats amb llet artificial són més consistents, fosques i menys freqüents que les dels infants que segueixen una lactància materna Sovint, poden passar un o dos dies sense fer cap deposició, però això no els causa molèsties De totes maneres, per a facilitar les deposicions convé de preparar adequadament els biberons, amb la quantitat d’aigua necessària A més, de vegades convé de subministrar a l’infant suplements d’aigua, a part els biberons de llet, sobretot quan fa calor i sua molt Solament s’ha de plantejar la necessitat d’efectuar un tractament…
Alimentació sana en diferents èpoques de la vida
Per bé que les característiques de l’alimentació sana que han estat descrites en apartats anteriors s’adapten a les necessitats de la població en general, cal fer algunes matisacions, ja que hi ha determinades èpoques de la vida en què les necessitats són substancialment diferents Així, per exemple, la dona embarassada i la que porta a terme una lactància natural han de modificar llur alimentació per tal de garantir l’aportació adequada de nutrients que demanen aquestes situacions fisiològiques Durant la infància i la pubertat, els paràmetres nutritius són també diferents, per la qual cosa…
Postpart. Puerperi i alletament
De seguida que acaba el part s’inicia el puerperi , o postpart , tal com s’anomena el període durant el qual es produeix el restabliment a la normalitat de l’organisme de la dona, especialment dels seus òrgans genitals Es considera que dura unes sis setmanes, o quaranta dies, de manera que també s’anomena quarantena En general, passat aquest temps l’organisme de la dona torna a ésser pràcticament el mateix que abans de l’embaràs, i ja es poden mantenir les mateixes activitats Solament algunes estructures, principalment les mames i el coll uterí, hauran patit algunes modificacions definitives…
Galactorrea
Patologia humana
És anomenada galactorrea l’emissió espontània de llet pel mugró fora del període de lactància Aquesta alteració es pot presentar en ambdós sexes, però és molt més freqüent en la dona que en l’home Es produeix generalment a conseqüència d’una producció anòmala de prolactina, l’hormona hipofisial estimulant de la secreció mamaria Aquesta producció anòmala pot ésser deguda a una alteració de la pròpia glàndula hipòfisi, però en molts casos és causada per una alteració dels mecanismes que en regulen el funcionament a través de l’hipotàlem Una de les causes més habituals de galactorrea és la…