Resultats de la cerca

Biografia Fill de José Manuel Blecua , és expert en fonètica i fonologia Doctor en Filologia Romànica, fou catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, on posà en marxa el Departament de Llengua Espanyola També fou professor de l’Ohio State University 1971, del Centro de Estudios Lingüísticos y Literarios de El Colegio de México 1986-87, dels cursos d’estiu per a estrangers de la Universitat de Saragossa a Jaca durant vint-i-cinc edicions i de la Universitat Menéndez y Pelayo des del 1976 Ha estat acadèmic de l’Institut Cervantes, secretari executiu de la comissió científica del…

Estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà el 1973 amb una edició crítica de la Crònica de Sant Joan de la Penya Professor de la Universitat de Barcelona 1964-86, conservador de la Secció d’Arxiu 1969-92 i de la de Manuscrits i Reserva Impresa 1971-92 de la Biblioteca de Catalunya, fou director literari de l’ Editorial Barcino  1985-2005, de la qual dirigí les colleccions “Els Nostres Clàssics” i “Biblioteca Verdagueriana”, i n’impulsà nombroses edicions crítiques Inicià també la collecció “Baró de Maldà” 1994, dedicada a l’edició de texts d’interès històric Fou…

Adscrit al ministeri de cultura de Colòmbia, es dedica essencialment a l’aplicació de la recerca científica en els camps de la comunicació, la lingüística, la filologia, la literatura, les humanitats i la història de la cultura colombiana, juntament amb l’ensenyament superior per a la formació d’investigadors, professors i especialistes d’aquestes disciplines Les seves investigacions es concreten en l’àmbit de la dialectologia, la lexicografia, la lingüística general i la lingüística indígena, entre d’altres Entre els seus treballs destaquen la publicació del Diccionario de…

S’ha dedicat principalment a la llengua i a la literatura italianes i a la literatura comparada italianocatalana, amb incursions als estudis de literatura catalana medieval En el camp de la lexicografia bilingüe ha publicat el Diccionari català-italià 1992 i el Diccionari italià-català 2002 i, a Itàlia, d'un Dizionario italiano-spagnolo / spagnolo-italiano Dins dels estudis de literatura italiana ha escrit articles i monografies sobre Dante, Cavalcanti, Petrarca, Vico i Leopardi, i ha estudiat la recepció catalana de Dante, Petrarca, Leopardi, Tasso i Grossi Ha traduït obres de…

Especialitzat en estudis sobre llenguatge i poesia, publicà La poesia eucarística a Catalunya després de Verdaguer 1952, Com és la poesia 1953, De Verdaguer a Carner 1960, Cinc poetes italians Saba, Cardarelli, Ungaretti, Montale, Quasimodo 1961, El llenguatge de Prudenci Bertrana 1968, Art poètica de Maragall 1970, Epistolari JM López-Picó-Carles Riba 1976, Montserrat 1977, Els goigs i els càntics de Jacint Verdaguer 1986, El to colloquial de l’epopeia 1986 i La recuperació dels goigs al segle XIX 1984, i les biografies Joaquim Ruyra 1966 i El temps de Josep Carner 1967 En lexicografia…

Fou director de “La Hormiga de Oro” i collaborà en moltes publicacions, entre d’altres “La Creu del Montseny” i Lo Pensament Català , vinculades a Verdaguer, del qual publicà Santa Eulària i↑ Montserrat a “El Sarrianés” i, amb Antoni Busquets i Punset, un recull pòstum de poemes dispersos amb el títol de La mellor corona 1902 En traduí alguns textos i en posseí manuscrits, que llegà a la Biblioteca de Catalunya És autor de poesies en català i en castellà, recollides en diferents volums Ensayos poéticos , 1884 Sonetos nupciales , 1924, i de diverses traduccions al castellà També publicà Del…

Precedit d’un Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià 2006, s’inicià l’any 2001 El 2014 es presentà la versió en línia i, el setembre del 2016, es publicà la versió en paper Coordinat pel president de la Secció de Lexicografia, Jordi Colomina, conté més de 93000 entrades, amb una elevada proporció de lèxic especialitzat prop de 60000 mots, i unes 4000 locucions A més de circumscriure’s de manera molt acusada al valencià amb una clara preeminència per les variants d’aquest domini, cal esmentar-ne l’atenció a l’oralitat, ja que incorpora la transcripció fonètica de…

Estudià a Tolosa de Llenguadoc i a Montpeller, i es dedicà professionalment a l’ensenyament del castellà i del català Exercí als liceus Aragó de Perpinyà, Déodat de Séverac i Joan Amade de Ceret Fou membre de la Societat dels professors de català i dirigí l’escola de català de Ceret i el grup teatral Font-Freda Interessat per la lexicografia catalana del Rosselló, el 1997 publicà un Vocabulari rossellonès que recollia mots i expressions populars i tradicionals del país, acompanyats de la traducció francesa, llibre al qual seguí un recull de Proverbis 1998 amb la mateixa fórmula…

Des del 1949 resideix al Canadà Doctor en filologia romànica, fou deixeble de Joan Coromines a Chicago Des del 1958 és professor a la Universitat de Toronto Ha estudiat i editat el Diccionario valenciano-castellano de Manuel Joaquim Sanelo 1965, ha publicat articles sobre lingüística catalana i castellana, entre els quals La lexicografia valenciana 1959-62, L’evolució de la terminació adjectival -IDUS en català 1981 i Estudis de gramàtica històrica 1993 Cal destacar, a més, la seva collaboració en el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i en l' Onomasticon…

Catedràtic del departament de lingüística i traducció a la Universitat de Mont-real Les seves principals línies de recerca, emmarcades en l’Observatory of Meaning-Text Linguistics OMTL, són la lingüística del significat i el text, la semàntica, l’organització comunicativa de la llengua, la sintaxi de dependències, la lexicografia francesa i general i la generació textual És l’autor de la teoria sentit-text i, d’entre les seves nombroses publicacions, destaquen la lliçó Vers une Linguistique Sens-Texte 1997, el Dictionnaire explicatif et combinatoire du français contemporain 1999…