Resultats de la cerca

La vila de Cotlliure s’estén, enforma de semicercle, al voltant del seu port, partit per la gran mola del castell a la dreta de la desembocadura del Dui i formada per dos nuclis molt ben diferenciats, la vila —amb el port d’Amunt— i el raval —amb el port d’Avall La Vila Vella és a la banda esquerra de la ribera Cotlliure deu el seu origen a una ciutat antiga que existia des del segle VI a C, com ha estat demostrat, d’una banda, per les excavacions malauradament interrompudes que vam practicar el 1962 i, d’altra banda, com deixava endevinar el nom del Castrum Cacucoliberi esmentat per primera…

Fill cabaler de Francesc de Subirà, baró, des del segle XVII, de Castellnou de Montsec El llinatge dels Portolà tenia possessions a Ànger, Balaguer i Arties Vall d’Aran Integrat a l’exèrcit, el 1734 fou nomenat alferes de dragons del regiment de Villaviciosa Durant la guerra de successió d’Àustria, prengué part en les campanyes d’Itàlia 1744 -48 i després fou traslladat al regiment de Numància, on fou tinent de dragons i granaders Lluità a la guerra dels Set Anys 1756-63 en l’exèrcit de Carles III d’Espanya També participà en la campanya militar de Portugal 1762 -63 El 1764 fou ascendit a…

Llupià deu el seu origen a una villa romana, com indica el seu nom, Lupianum villa de Lupus , Lupius o Lupianus La primera menció conservada, gràcies al cartulari de Cuixà, es troba dins una carta del 10 d’agost del 953, per la qual un tal Eldebrand donava al monestir “el seu alou” a llocs diversos del Rosselló, entre d’altres al territori de Lupianum Uns anys més tard 1 d’octubre del 965 el testament del comte de Cerdanya Sunifred manava lliurar a l’abadia de Sant Pere de Rodes “el seu alou de Llupià”, possessió que li va ser confirmada per butlles pontificals el 974 i el 990 i per un…

Situació Vista de la capçalera de l’església amb l’absis, obert al costat de llevant, al centre del qual hi ha una finestra de doble esqueixada Els murs són llisos i mancats d’ornamentació F Junyent-A Mazcuñan L’església, encerclada de pins i brolles, es dreça en un indret proper als masos Bertrans i Prat-barrina que, bo i junts, formen un petit barri, situat a l’extrem occidental del terme Long 1°36’14” - Lat 41°48’30” S’hi pot anar seguint el mateix itinerari que hem utilitzat per anar a Santa Eugènia de Governa, però continuant el camí en direcció a Salo En arribar a la barriada formada…

El poble de Camporrells s’emplaça entre dos torrents, el barranc del Molí del Pubill i un brancal que hi conflueix El topònim del lloc és consignat per primera vegada l’any 1063, com a límit territorial del terme d’Estopanyà i, per tant, dels dominis dels comtes de Barcelona En aquest temps, Camporrells fou conquerit pels futurs vescomtes d’Àger així, consta que l’any 1090 Guerau II Ponç de Cabrera i la seva esposa Estefania feren donació a l’abadia de Sant Pere d’Àger de totes les esglésies que hi havia i les que en un futur es “ in castrum Camporelios ” i en els castells de Tragó,…

Ocupa l’emplaçament de l’antiga catedral dels s VI al VIII i el de la que fou edificada entre els anys 1158 i 1184, de les quals només romanen algunes restes de mur i finestres La primera catedral posterior a la conquesta cristiana començà a edificar-se després que el papa Adrià IV instés, amb una butlla del 1155, al comte de Barcelona que cedís al bisbe Gaufred terrenys per a edificar l’església i altres dependències, per a residència de la comunitat canonical recentment instaurada també li manava de donar al bisbe i a l’església de Tortosa totes les mesquites i possessions…

Confiscats i assignats els seus béns a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a excepció dels que posseïen als regnes de Portugal, Castella, Aragó i Mallorca, que restaren a disposició de la Seu Apostòlica, Jaume II de Catalunya-Aragó projectà la creació d’un nou orde que continués la tasca dels templers Les primeres temptatives, portades a terme el 1316 davant Climent V, foren infructuoses, fins que l’ambaixador Vidal de Vilanova obtingué de Joan XXII 6 de juny de 1317 la butlla de creació d’un convent a Montesa sota la regla de Calatrava, de la qual depenia el visitador, supeditat…

Situació Sant Pere Pescador és l’església parroquial de la vila homònima, situada a l’esquerra del riu Fluvià, no gaire lluny de la seva desembocadura a la platja de Sant Pere Pescador, al golf de Roses L’església és al centre del nucli antic de la població, en el qual destaca juntament amb el veí castell de casa Caramany Mapa 258M781 Situació 31TEG068709 Per la vila de Sant Pere Pescador, situada vora la riba esquerra del riu Fluvià, passa la carretera local de Viladamat a Castelló d’Empúries També hi porta, des de la C-252, la carretera de Torroella de Fluvià a Sant Pere Pescador Història…

Al marge de la religió cristiana i també marginada dins les ciutats es trobava la comunitat jueva, reclosa als calls Els calls o barris jueus de les ciutats catalanes tenien els seus propis establiments públics i també la seva sinagoga, sovint anomenada «escola» En ciutats importants com Barcelona podia haver-n’hi més d’una, però en cap cas no van arribar a assolir un desenvolupament arquitectònic o artístic comparable al de les esglésies cristianes Generalment es devia tractar d’espais habilitats en edificis o cases particulars tal com donen a entendre documents com una…

Situació Les restes del recinte murat del castell medieval de Marzà es troben integrades en el reduït nucli d’aquesta població Mapa 258M781 Situació 31TEG057847 Per arribar al poble de Marzà —cap efectiu del municipi de Pedret i Marzà— cal situar-se a la carretera C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou per Figueres En el tram de construcció recent que ha escurçat el camí entre Figueres i Llançà, 2 km abans d’arribar als trencalls que menen a Garriguella i a Vilajuïga, a mà dreta surt un camí senyalitzat que porta a Marzà, poble separat uns…