Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
bimetal·lisme
Economia
Sistema monetari basat en el lliure encunyament de l’or i l’argent, en l’existència d’una relació legal fixada entre els valors de l’or i de l’argent (paritat bimetàl·lica) i en el poder il·limitat liberatori (per a pagar qualsevol tipus de deute) de l’or i de l’argent.
Durant l’antiguitat el sistema monetari es basà fonamentalment en el patró-argent dracma d’Atenes, denari romà El bimetallisme començà, a Roma, a la fi del segle III aC i al principi del II, i perdurà fins a la fi de l’Imperi La constant inflació féu que la relació or-argent fos reformada constantment En temps d’August la relació era d’u a dos, la qual cosa perdurà fins a Neró, el qual, bé que mantingué la relació, disminuí la talla En temps de Trajà 107 foren retirades les monedes anteriors a Neró, considerades antieconòmiques, i sota Caracalla hom rebaixà el pes de l' aureus a 1/50 de…
La moneda del comtat de Barcelona
Art romànic
La moneda del comtat de Barcelona El comtat de Barcelona destaca de tots els altres comtats per un grup de característiques diferencials que li són pràcticament exclusives — És l’únic comtat on consta l’emissió monetària de manera ininterrompuda a partir de les encunyacions carolíngies — Només a Barcelona es van fer emissions d’or d’una certa importància i durant un període llarg — Els comtes de Barcelona eren també comtes d’Osona i Girona Això determinà l’existència d’amonedaments comtals en parallel a les sèries episcopals d’aquests darrers comtats També emeteren al Llenguadoc, almenys a…
auri
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat en els documents catalans medievals a la peça o moneda d’or en general i, especialment, al mancús o dinar i al morabatí.
moneda jaquesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda aragonesa d’or o de billó encunyada inicialment a Jaca i després a d’altres tallers com Montsó, Sarinyena o Saragossa.
La de billó s’originà al segle XI sota Garcia V de Pamplona 1035-54 i fou encunyada fins el 1719 La moneda d’or fou batuda per Sanç Ramires 1063-94, mancús de Jaca, amb la finalitat de pagar el tribut acordat al papa Or i billó porten la menció ARA-GON, però amb Sanç Ramires apareix també la forma IAC-CA, probablement fruit d’un amonedament parallel de caràcter episcopal i MON-SON referent a la nova seca Pere I d’Aragó 1094-1104 baté, també, a Montsó Des d’Alfons el Bataller 1104-34 sabem que el diner jaquès fou quaternal llei de 4 diners, 33% d’argent Sota Ramon Berenguer IV la…
Sant Valentí de Vilallonga (Sant Martí Sesgueioles)
Art romànic
Situació Aspecte dels murs de l’antiga església, actualment consolidats, situats al costat de l’actual capella ECSA - M Raurich Les ruïnes d’aquesta església són situades a llevant de la població, prop de les restes del castell, a la pagesia de Can Balard Mapa 35-14362 Situació 31TCG759181 L’itinerari per arribar al lloc és la drecera que mena al castell de Vilallonga FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Vilallonga Inicialment, tingué funcions parroquials, les quals perdé posteriorment en favor de l’antiga capella o sufragània de Sant Martí…
Sant Sadurní de Noves de Segre (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
L’església parroquial de Sant Serni o Sant Sadurní manté el culte encara avui com a cap de la seva demarcació parroquial, però l’edifici original ha estat totalment transformat i probablement només se li puguin atribuir alguns fragments de mur d’època romànica inclosos dins la fàbrica de l’edifici actual, que necessitaria una exploració per a determinar la forma original del temple i l’abast de les pervivències i de les transformacions El primer esment de la vila de Noves és del 839, en la venda feta a favor del bisbe Sisebut d’unes cases i unes terres situades a la vall d’Elins, que limiten…
Sant Martí d’Adraén (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
L’esment documental més antic pel qual es té constància del lloc d’Adraén data del 835, i correspon a un precepte pel qual l’emperador Lluís el Piados, a precs de Calort, abat de Sant Serni de Tavèrnoles, concedí la protecció i la immunitat per al monestir de Sant Salvador de la Vedella entre els indrets on els monjos d’aquest darrer cenobi tenien possessions consta el lloc d’Atrasenne , que cal identificar, sens dubte, amb Adraén A banda d’aquesta primera menció, es troba esmentada la parròquia d’ Addragigno en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell De fet, s’han trobat poques…
La moneda feudal
Diner atribuït a Guillem I de Besalú, segle XI MNAC-GNC / JCal-JS © MNAC, Barcelona La moneda circulant als comtats catalans en els primers temps feudals eren els diners de plata de cada comtat, dels quals ens són ben coneguts els de Barcelona i relativament bé els del Rosselló, Vic, Girona i Besalú, la moneda de plata musulmana cacimi o cathini o el seu equivalent grossa , sempre com a equivalent a la plata pura i els mancusos musulmans La moneda d’or musulmana, el mancús, que havia arribat als comtats catalans al darrer quart del segle X, es convertí ràpidament en la moneda…
Santa Maria de Calladrons (Benavarri)
Art romànic
Situació Aspecte de la capçalera de l’església, amb l’absis semicircular, l’únic element visible de l’edifici original ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és a la part alta del poble de Calladrons, situat a 625 m d’altitud, a la solana d’un serrat que domina per l’esquerra la vall del Riu Guart Mapa 32-12 289 Situació 31TBG953612 Per a arribar-hi partint de Benavarri s’ha d’agafar la carretera N-230 en direcció a Lleida, i, després d’haver fet uns 3 km, cal desviar-se a mà esquerra per una carretera local asfaltada que mena a Calladrons JAA-JBP-MLIR Història Segons es pot…
Santa Tecla de Socarrats (la Molsosa)
Art romànic
Situació Vista de llevant d’aquesta esglesiola, en un estat avançat de ruïna ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta capella, en estat ruïnós, s’alça enmig de conreus, prop del camí que mena a Can Vila-seca, a mà dreta, uns 700 m abans d’arribar-hi FJM-AMB Mapa 35-14362 Situació 31TCG792274 Història L’església es trobava dins de l’antic terme del castell de la Molsosa al lloc anomenat Socarrats Inicialment, tingué funcions parroquials, però les perdé aviat i restà com a simple capella de Santa Maria de la Molsosa, i finalment el seu culte fou traslladat a una capella prop del mas Vila-seca El…