Resultats de la cerca
Es mostren 249 resultats
Sant Aciscle de las Cabanas (Fòssa)
Aquesta església, avui desapareguda, és la precedent de l’actual parròquia de Fòssa, que té el mateix titular El poble de Fòssa és situat a 510 m d’altitud, al sector nord del terme municipal, al peu de La Ròca i dins la vall de La Matassa És format per un petit grup de cases I l’església parroquial més a migdia hi ha el barri de las Cabanas, molt més antic, on hi degué haver la primitiva església del terme El lloc de las Cabanas és mencionat per primera vegada l’any 1011 en la butlla del papa Sergi IV atorgada en favor del monestir de Sant Miquel de Cuixà, el qual, segons l’…
Sant Pere de les Piques (la Pobla de Roda)
Art romànic
El primer esment d’aquesta església es troba a l’acta de consagració de Santa Maria de Merli del 1122, on apareix mencionat el puig de Sant Pere L’església era emplaçada als espadats de la serra del Jordal, en un lloc de dificilíssim accés Només resten unes poques filades i encara en part refetes, que permeten de veure’n l’estructura, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau No es conserva cap finestra, ni es pot assegurar on era la porta, potser a la façana sud No es pot precisar tampoc quina era l’estructura de les seves cobertes,…
Sant Joan Baptista de Montfort
El poble de Montfort és situat a uns 750 m d’altitud, just a la capçalera de la Bolzana, prop del Tuc Dormidor Entre els segles X i XI l’alta vall de la Bolzana era anomenada en la documentació vall de Santa Creu, la qual, al segle X, era possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà Així consta en un precepte del rei Lotari, datat l’any 958 i atorgat en favor del mencionat cenobi, i en dues butlles papals expedides, respectivament, per Joan XIII l’any 968 i per Sergi IV el 1011 Aquest darrer document, el més explícit, menciona entre les esglésies que pertanyien al cenobi de…
Castell de Rubiol (Guissona)
Art romànic
Aquest castell fou un dels molts que es construïren a l’antic terme de la vila de Guissona al segle XI Donà lloc a un petit agregat de la vila que actualment ha desaparegut Com la majoria de castells de Guissona, la referència més antiga de la seva existència es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 1040, on consta entre les possessions de l’Església d’Urgell el castellum Rubeolis , dins el terme de Guissona El castell de Rubiol és mencionat també en molts altres documents del segle XI referits a Guissona, com en el testament sacramental de…
Sant Iscle de Vilanova (Alàs i Cerc)
Art romànic
La referència més antiga d’aquesta església, de la qual no es coneix l’emplaçament, és de l’any 1030, en la donació d’un alou situat al terme de les esglésies de Sant Romà de Banat i Sant Iscle de Vilanova, encara que el terme de Sant Iscle de Vilanova és mencionat abans, l’any 1020 i es retroba en instruments dels anys 1044, 1064, 1077 o 1092 L’any 1064, hi ha documentada una deixa testamentària a l’església de Sant Iscle de Vilanova de dues unces d’or El lloc de Vilanova, que figura en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, pertanyia al terme del castell de Sant Jaume,…
Sant Vicenç d’Espinalbet (Castellar del Riu)
Art romànic
L’església de Sant Vicenç d’Espinalbet no conserva avui cap testimoni de la seva obra romànica imaginem, però, que el primer edifici romànic desaparegué en ésser construïda l’actual església del segle XVIII La parròquia d’Espinalbet surt esmentada a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document del segle X o del començament de l’XI Espinalbet fou propietat de la família vescomtal del Berguedà el segle XII el lloc és mencionat sovint com a propietat del trobador Guillem de Berguedà, fill primogènit del vescomte Guillem de Berguedà el lloc d’Espinalbet Espinalbeto i el…
vescomtat de Cerdanya

Els vescomtes de Cerdanya
©
Geografia històrica
Jurisdicció de l’antic comtat de Cerdanya.
El primer vescomte conegut és Adalelm, mencionat el 862 El 913 ho era Ramon I, i el 925 l’hauria succeït Remesari, fill de Guilesinda, parenta del comte Miró II Els comtes cerdans tenien semblantment delegats i lloctinents elegits per ells en els pagi de Conflent i de Berguedà A la segona meitat del segle X el vescomtat de Cerdanya esdevingué hereditari i vinculat a un patrimoni familiar El títol i el feu foren transmesos des d’aleshores d’una manera regular de pares a fills en l’ordre següent Bernat I 966-~983, Sunifred 983-1032, Bernat II 1035-d 1067 i Ramon II 1078-1130/34 Pel matrimoni de…
Castell de Calabuig (Bàscara)
Art romànic
En el testament sacramental de Bernat Tallaferro, comte de Besalú, de l’any 1021, ja surt esmentat un Bernat de Kalabuio Aquest mateix Bernat ja apareix també, l’any 1020, en un plet amb el bisbe D’altra banda, en una butlla del papa Urbà destinada al monestir de Sant Esteve de Banyoles, de l’any 1097, és mencionat el “ castrum de Calapodium” En una altra butlla del 1174 hi ha novament esmentat aquest castell Així mateix, en aquesta mateixa època, també surten esmentats uns senyors que tenien aquest lloc de Calabuig, segurament pel monestir de Banyoles per exemple, l’any 1157,…
Santa Maria de Torrelameu
Art romànic
El lloc de Torrelameu apareix esmentat l’any 1093 com una heretat o almúnia andalusina que pertanyia a Balaguer L’indret fou conquerit pel comte d’Urgell, Ermengol VI, vers el 1147 1 fou integrat a la comanda templera de Corbins posteriorment, quan s’abolí l’orde dels templers el 1317, Torrelameu passà a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, sota el domini del qual figura en els fogatjaments de l’any 1381, quan el lloc és mencionat amb el nom de Torre de Mahó De fet, fou possessió dels hospitalers fins a la desamortització Després de la desmembració del comtat d’Urgell…
Castell de Montsuar (Ivars d’Urgell)
Art romànic
El terme de Montsuar és situat a pocs quilòmetres al nord d’Ivars d’Urgell En l’actualitat constitueix una masia, que encara conserva algun vestigi de l’antiga fortificació medieval El lloc de Montsuar, que segons JLladonosa s’originà sota el domini andalusí, fou conquerit a la darreria del segle XI pels comtes d’Urgell, els quals el cediren al bisbe d’Urgell El castell és esmentat per primera vegada el 1111, quan el tenia Ramon Arnau de Rialb pel prelat urgellenc Al segle XII, la fortalesa era senyorejada pels Ribelles, car hi ha notícia que l’any 1172 Gombau de Ribelles, conjuntament amb la…