Resultats de la cerca
Es mostren 174 resultats
piràmide ecològica
Ecologia
Diagrama de forma generalment piramidal en el qual hom representa la biomassa, els nivells d’energia o els nombres dels organismes de cada nivell tròfic d’un ecosistema.
Els organismes productors fotosintetitzadors ocupen la base de la piràmide Per sobre d’aquests hi ha successivament les diverses menes de consumidors fitòfags, carnívors depredadors d’herbívors i carnívors depredadors de carnívors Cada nivell tròfic de l’ecosistema es manté mercès a l’energia que obté del nivell immediatament inferior cada nivell tròfic té una producció més gran que el seu nivell immediatament superior i més petita que el seu nivell inferior, ja que cada nivell superior és explotat amb menys intensitat, cadascun determinat per la seva biomassa i la seva producció El nombre de…
Pere Gras i Ballvé
Literatura catalana
Dramaturg, poeta i historiador.
Vida i obra Fou notari 1859 i alcalde 1871 de Falset, amb el suport dels republicans A Reus estrenà la comèdia Lo mismo es ella que todas el 1842 i publicà el drama històric Isabel Besora, la pastoreta, o ja sia, La pesta de Reus de 1592 1857, representat el 1860, versió de la llegenda de l’aparició de la Mare de Déu de Misericòrdia que parteix de la documentació històrica i defuig els elements sobrenaturals, i que compta amb el precedent, entre altres models, de balls parlats sobre el mateix tema i de La Verge de les Mercès 1856, de Manuel ↑ Angelon Se’n recolliren un fragment i tres poemes…
sociobiologia
Biologia
Sociologia
Corrent evolutiu emmarcat dins del neodarwinisme, desenvolupat a partir del 1975 per E.O.Wilson.
La sociobiologia troba dos fonaments principals en la interpretació que fa de la jerarquia en la major part de les societats animals inclòs l’home, a les quals atribueix una causa genètica els millors individus són els que de fet “manen”, i els menys bons els que “obeeixen”, mercès a un procés de selecció natural considera també que el comportament d’un individu obeeix a un objectiu principal la màxima difusió possible dels seus gens Així l’agressivitat tendeix a eliminar els rivals sexuals l’altruisme s’exerceix envers els individus de la mateixa família, portadors de gens idèntics, o bé…
minusvàlid | minusvàlida
Medicina
Dit de la persona que té un defecte físic o mental, sia congènit o adquirit, que li impossibilita o dificulta un desenvolupament normal de la seva activitat.
El terme, que al principi només es referia al minusvàlid físic, ha anat suplint els de deficient, incapacitat, disminuït, invàlid, etc Poden distingir-se diversos tipus de minusvàlid sensorial cecs, sords, de l’aparell motor amputacions, mental deficients mentals i minusvàlid a conseqüència d’una malaltia interna crònica Segons el grau d’afectació hom distingeix el minusvàlid lleuger, que manté encara una independència personal, el minusvàlid mitjà, que mercès a una rehabilitació es pot integrar bé en la societat, i el minusvàlid greu, que necessita indispensablement l’ajut d’una altra…
Valentí
Família d’orfebres, de remot origen comú amb la família homònima, també d’orfebres.
Manuel Valentí i Forteza Mallorca 1804 — s’establí a Barcelona cap al 1825 El seu fill, Josep Valentí i Pomar Barcelona 1854 — , continuà la casa Fill seu fou Joan Valentí i Gallard Barcelona 1886 — maig del 1958, joier típicament modernista vers el 1916 s’installà al passeig de Gràcia en un establiment que decoraren Marià Andreu i Jaume Martrús fou el primer que s’atreví a aquesta nova localització, que seguiren després la majoria de joiers barcelonins celebrà una exposició al Faianç Català el 1926, en la qual obtingué un èxit insospitat realitzà peces importants per encàrrec de la casa…
cicle del carboni

Cicle del carboni
© Josep Lluís Ferrer
Biologia
Conjunt d’estadis pel quals passa el carboni al llarg del procés tancat a què és sotmès per l’acció dels éssers vius.
La significació biològica d’aquest cicle és molt important, ja que assenyala en línies generals els diversos sistemes d’aprofitament de l’energia per part de la biosfera, energia que contenen els composts més o menys reduïts de carboni, així com la utilització d’aquests com a material constitutiu dels éssers vius El carboni, procedent de l’anhídrid carbònic de l’aire o de l’anhídrid carbònic o bicarbonat de l’aigua, substàncies pobres en energia, entra en els éssers vius autotròfics productors primaris mercès a reaccions de síntesi fotosíntesi, quimiosíntesi La matèria orgànica així…
Gijón

La ciutat de Gijón, amb l’església de sant Pere en primer terme
Hernán Piñera (CC BY-SA 2.0)
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat al NE d’Oviedo, al centre de l’ampla badia del mateix nom.
És uns dels centres i dels ports més actius del litoral cantàbric El nucli antic s’aixecava sobre una espècie d’illot començà a créixer vers el segle XVII, superà el clos murallat i s’expandí per les terres pantanoses que l’envoltaven però al segle XX el creixement i l’expansió s’acceleraren el 1900 tenia 47544 h, mercès al port d’El Musel, construït el 1892 i dedicat a l’exportació del carbó Ensems amb l’activitat portuària es desenvoluparen importants indústries, principalment del ram de la metallúrgia i la siderúrgia ENSIDESA construccions navals, fabricació de motocicletes,…
Jaume Piquet i Piera
Economia
Teatre
Literatura catalana
Autor i empresari teatral.
Paleta i gravador, fou també actor i, a partir del 1868, es dedicà intensament a escriure peces teatrals de circumstàncies, en castellà i en català, especialment melodrames lacrimògens adreçats a les capes més humils de la menestralia barcelonina, o altres de més convencionals, sempre sense pretensions literàries, entre els quals cal esmentar La perla de Catalunya o La Verge de les Mercès 1869, Catalans, fora les quintes 1870, Fray Patricio o La máscara del crimen 1871, arranjament, en llengua castellana, fet en collaboració amb Joaquim Dimas, Joan Garí en les muntanyes de Montserrat 1872 i…
,
Septimània
Geografia històrica
Antiga regió de l’actual Llenguadoc, al voltant de la ciutat de Besiers, que rebé aquest nom per haver-s’hi establert soldats romans veterans de la legió Septima Gemina Felix.
Després fou inclosa en la província Narbonesa I En l’època visigòtica reaparegué el nom per a indicar una regió força més extensa, probablement pel fet d’incloure-hi set ciutats episcopals Narbona, Besiers, Agde, Magalona, Lodeva, Nimes i Usès i, al segle VI, Elna aleshores creada bisbat encara, per confusió de límits amb la província Narbonesa, sovint també inclogué Tolosa i Carcassona Durant els primers segles de la conquesta carolíngia la Septimània tornà a esdevenir una entitat geogràfica gairebé confosa amb la Gàllia Gòtica o Gòtia Septimània fou de sempre estretament relacionada amb la…
Gaietà
Literatura catalana
Un dels protagonistes de la novel·la Solitud, de Víctor Català.
Gaietà, el pastor, fa en la novella el paper de guia i protector de Mila, que l’acompanya pels racons de la realitat agressiva en què es troba, representada per les muntanyes, les quals coneix pam a pam Gaietà, que ha aconseguit guanyar-se la confiança de la seva protegida, opta per introduir-la en el paisatge —que per a ella és desconegut i hostil— a partir de les llegendes que expliquen els orígens mítics de cada indret Així aconsegueix, a partir del relat, apaivagar el neguit, en una concepció de l’art com a filtre de la realitat, ja que la fa comprensible i amable Les rondalles que…