Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
cançó napolitana
Música
Denominació que s’empra per a referir-se a tot un seguit de cançons de gran força melòdica i aspecte popular, però que conserven el nom del seu autor, aparegudes a Nàpols al segle XIX.
Malgrat que Nàpols gaudeix d’una important tradició en música vocal des del Renaixement, la majoria de les anomenades cançons napolitanes daten de la segona meitat del segle XIX Escrites en italià i napolità, parlen de la passió amorosa i de la bellesa dels paisatges napolitans Bona part de la popularitat d’aquestes cançons es deu al fet que els tenors més grans del segle XX -des d’E Caruso fins a L Pavarotti, J Carreras o J Aragall- les han inclòs en el seu repertori Cançons com O sole mio o Torna a Surriento són exemples molt coneguts d’aquest gènere
Ramón Menéndez Pidal
Música
Filòleg i historiador gallec.
Membre 1901 i director des del 1916 de la Real Academia Española, la seva obra se centrà en la gènesi i l’evolució de la llengua i la li teratura castellanes, camp en el qual feu aportacions cabdals, com ara els estudis Cantar de Mio Cid 1908-12, Infantes de Lara 1926, Orígenes del español 1926 i Flor Nueva de Romances Viejos 1928, aquest darrer sobre la lírica tradicional castellana Per a la musicologia tenen un interès especial Poesía juglaresca y juglares 1924, obra que compila una abundant documentació sobre diversos aspectes de la música medieval profana, i també els…
Álvar Háñez
Història
Militar
Militar castellà.
Nebot i antic vassall del Cid, marxà de Castella quan aquest fou exiliat 1081 Retornat al servei d’Alfons VI 1085, participà en la conquesta de Toledo Al començament del 1086 fou enviat a València per ajudar al-Qādir des d’ací hostilitzà la frontera del regne de Lleida i saquejà els entorns de Borriana com a resposta a la intervenció a Xàtiva d’al-Munḏir de Lleida El 1108, Alfons VI li confià el govern i la defensa militar de Toledo Morí a Segòvia mentre defensava els drets d’Urraca enfront del seu marit Alfons I d’Aragó Personatge del Cantar de Mío Cid , on és anomenat Álvar Fáñez
Giuseppe Tartini
Música
Compositor i violinista italià.
Vida Destinat per la seva família a la vida monàstica, fou educat en diversos convents de les viles de Pirano i Capodistria, on també realitzà estudis de música El 1708 anà a Pàdua per estudiar dret a la universitat, i dos anys més tard entrà en conflicte amb l’Església i la família en casar-se amb Elisabetta Premazore Arran d’això, Tartini fugí de Pàdua i trobà refugi en un convent d’Assís, on visqué durant els tres anys següents, dedicat a l’estudi del violí i de la composició El 1714, mentre treballava com a instrumentista en una orquestra d’òpera a Ancona, descobrí el que anomenà terzo…
Francesco Feo
Música
Compositor i pedagog italià.
Vida Des del 1704 fins al 1712 estudià al Conservatorio della Pietà dei Turchini a Nàpols, on fou alumne d’Andrea Basso i Nicola Fago El 1723 succeí Niccolò Grillo com a mestre del conservatori i, durant setze anys de servei, aconseguí una excellent reputació com a pedagog fins a esdevenir un dels professors napolitans més distingits de la seva generació Entre els compositors que formà destaquen Nicola Sabatino, Niccolò Jommelli i Gaetano Latilla El 1713 estrenà la seva primera obra escènica, Amor tirannico ossia Zenobia , al Teatro di San Bartolomeo de Nàpols En aquesta obra adoptà alguns…
Tomás de Torrejón y Velasco
Música
Compositor manxec.
Estigué al servei de Pedro Fernández de Castro y Andrade, virrei del Perú des del 1667, país al qual es traslladà com a integrant del seu seguici aquell mateix any El 1676 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Lima, càrrec que exercí fins que morí Les seves composicions assoliren una gran popularitat a l’època, i foren interpretades al Perú, Mèxic i Guatemala A la catedral d’aquesta ciutat se’n conserven un nombre considerable, sobretot villancicos Aves flores , Cantarico que vas a la fuente , Es mi Rosa bella , Desvelado dueño mío , Incógnito barquero que cruzas ,…
Erri De Luca
Literatura italiana
Escriptor italià.
A divuit anys, coincidint amb el trasbals del 1968, abandonà casa seva per unir-se a l’organització d’extrema esquerra Lotta Continua Durant una vintena d’anys, fins que no publicà la seva primera novella Non ora, non qui 1989, treballà en un grapat d’oficis com ara obrer especialitzat de la FIAT, paleta i camioner De formació autodidàctica, s’imposà l’aprenentatge d’idiomes, entre d’altres l’ídix i l’hebreu per a poder llegir directament la Bíblia, a la qual dedica un temps de lectura diària, tot i manifestar-se no creient Des de l’edició de la seva primera novella s’ha…
Giacomo Carissimi
Música
Compositor italià.
Vida Fou el primer gran mestre de l’oratori italià del segle XVII, i establí les bases de l’oratori com a gènere musical Ingressà com a cantor a la catedral de Tívoli, on més tard ocupà el càrrec d’organista El 1628 esdevingué mestre de capella de la catedral d’Assís, i l’any següent es traslladà a Roma, on exercí de mestre de capella de Sant Apollinar del Collegio Germanico, una institució encarregada de formar monjos jesuïtes que posteriorment eren enviats als països del nord d’Europa Aquest fet afavorí la difusió de la música de Carissimi arreu del continent El 1637 rebé els ordes propis…
Anton Raaf
Música
Tenor alemany.
Destinat al sacerdoci, quan encara era un nen començà a cantar en els drames que els jesuïtes organitzaven al seu collegi de Bonn El 1736 anà a Munic, on treballà al servei del príncep elector de Colònia i estudià cant, i l’any següent, a Bolonya, per ampliar els seus coneixements Durant el període 1742-52 actuà en diversos teatres europeus El 1753 era al servei de la cort portuguesa a Lisboa i el 1755 es traslladà a Madrid Abandonà la Península Ibèrica el 1759 per anar a Nàpols Durant els anys seixanta fou un dels cantants més importants d’Itàlia i el 1770 entrà al servei de Carles Teodor a…
art albanès
Art
Art produït pels albanesos.
Les primeres manifestacions artístiques en territori albanès procedeixen de colònies gregues i romanes, moltes de les quals s’assentaren sobre nuclis de població autòctona Durant l’edat mitjana hi foren reproduïts els prototips de l’art bizantí, que pervisqué fins molt enllà en la tradició popular Així ho demostren les icones i la pintura mural, la qual acollí molt matisadament algunes tendències realistes Foren molt coneguts els muralistes Onufrios de Neokastron i David de Salònica Amb la renaixença cultural de la segona meitat del s XIX, que subseguí l’afebliment del domini cultural islàmic…