Resultats de la cerca
Es mostren 741 resultats
billó
Numismàtica i sigil·lografia
Aliatge d’argent i de coure, emprat per a la fabricació de monedes de petit valor a la major part dels estats europeus, des del s X fins al XIX.
A Catalunya, el billó aparegué al s XI, sota Ramon Berenguer I, per la necessitat de donar cos a monedes de contingut d’argent molt petit entorn dels 0,30 grams entre els ss XI i XIV dins un mercat on circulava en exclusiva la moneda-valor El percentatge de plata que inicialment fou del 50%, anà disminuint al llarg del s XII i sota Jaume I era només d’un 16,5%, cosa que, juntament amb algunes emissions fraudulentes de coure argentat, despertaren una forta oposició i obligaren a retornar a una millor llei Fou creat, així, el diner de tern amb un 25% de plata, percentatge que es mantingué fins…
quarto
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda, primer de billó i més tard de coure, encunyada a Castella des del segle XV fins al XIX, amb un valor de quatre maravedisos.
A Catalunya, al s XIX, se'n feren diverses emissions de caràcter local del 1808 al 1814 la de Barcelona sota l’ocupació francesa monedes de quatre, dos, un i mig quartos, i del 1810 al 1814 la de la seca de la Junta de Defensa del Principat monedes de sis, tres, dos, mig, i un i mig quartos, a nom de Ferran VII l’any 1823 la provincial encunyada a Barcelona monedes de sis i tres quartos del 1836 al 1846 la del Principat, a nom d’Isabel II monedes de sis i tres quartos, i l’any 1840 la de sis quartos de Berga, a nom de Carles V, el pretendent carlí, també amb la llegenda PRINCIPATUS…
Las monedas catalanas
Historiografia catalana
Obra escrita per Joaquim Botet i Sisó, publicada en tres volums en 1908-11 per l’Institut d’Estudis Catalans.
Premiada al concurs Martorell de l’any 1907, el seu autor assajà, amb aquests tres volums, de compilar i actualitzar els coneixements bàsics que havien anat aplegant molts estudis erudits entorn de la temàtica de la numismàtica catalana Inclou una descripció de cadascuna de les monedes basant-se en les informacions aportades per altres estudiosos, les recerques dutes a terme als arxius –sobretot al de la Corona d’Aragó– i l’estudi de les colleccions públiques i privades a les quals l’autor pogué accedir L’obra s’estructura en una introducció, on es presenta l’evolució de la moneda en general…
Judes Iscariot

La traició a Crist: Judes rep de mans del sanedrí, monedes de plata com a recompensa (miniatura del mestre Alexander, 1430)
Koninklijke Bibliotheek
Bíblia
Apòstol.
Ocupa el darrer lloc en les llistes dels dotze apòstols Traí Jesús revelant al sanedrí el lloc on passaria la nit Segons l’evangeli de Joan, Judes no creia de debò en Jesús i sostreia diners de la caixa comuna El record del seu suïcidi anava lligat al nom d’un camp de Jerusalem Mateu i els Actes dels Apòstols el conten diversament, seguint models bíblics de la mort de l’impiadós
acords de Basilea
Economia
Acords monetaris signats el 24 d’abril de 1972 en l’àmbit de la CEE.
Establien la serp monetària europea basada en l’encongiment voluntari dels marges de fluctuacions entre monedes europees, amb la qual cosa hom reduïa la diferència màxima entre dues monedes europees a 2,25%, més enllà de la qual ha d’intervenir la banca d’emissió del país respectiu Les monedes europees també canviaren en relació al dòlar a l’interior del “túnel” 2,25% en relació al dòlar Però el 16 de març de 1973 ho deixaren després d’una decisió de flotament convinguda davant el dòlar Les dificultats d’alguns països Gran Bretanya, Irlanda, Itàlia, França a respectar aquest acord afebliren…
numismatografia
Numismàtica i sigil·lografia
Descripció sistemàtica de les monedes i medalles.
guillat
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat als grossos d’argent angevins fets a Provença i a Nàpols a partir del s XIV.
El nom prové de la catalanització de la paraula italiana gigliato , utilitzada per a denominar aquestes monedes, que lluïen uns llirs heràldics Fou aplicada a d’altres monedes d’argent sobretot als carlins napolitans d’Alfons el Magnànim
incús | incusa
Numismàtica i sigil·lografia
Dit d’una moneda o medalla encunyada solament per una cara, de manera que l’anvers presenta la figura desitjada en relleu i, el revers, aquesta mateixa en negatiu.
Hom també les anomena bracteades Són batudes damunt de planxes de metall de poc gruix Aquesta tècnica fou freqüent en la fabricació de monedes medievals alemanyes A Catalunya foren batudes la major part de monedes eclesiàstiques pellofes i algunes sèries de moneda local
imperial
Numismàtica i sigil·lografia
Monedes encunyades a Roma per ordre dels emperadors.
moneda visigòtica
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels visigots.
Sembla que en fou encunyada per primer cop quan aquests pobles, perduts els territoris de la Gàllia excepte la Septimània, amb Narbona, s’havien installat ja a la península Ibèrica, és a dir, al s VI La moneda visigòtica començà, sembla, amb les imitacions dels trients bizantins dels emperadors d’aquest període, des d’Anastasi a Justí II, moneda aquesta de gran crèdit i molt estimada per tots els pobles germànics, que l’imitaren igualment com els visigots abundantment, tant en els seus tipus com en llurs característiques de pes i metall Aquestes primeres emissions, compreses les monedes que…