Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Cronologia de l’Art romà a Catalunya
Dates històriques 218 aC Amb motiu de la Segona Guerra Púnica, Roma envia a la Península un exèrcit dirigit per Corneli Escipió, que desembarca a Empòrion Empúries Corneli Escipió funda Tarraco Tarragona 123-121 aC Conquesta romana de Mallorca i Menorca i fundació de les colònies de Palma i Alcúdia 18-15 aC Fundació de la colònia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino Barcelona 264 seg Sureda/257 seg Barral Fructuós, bisbe de Tarragona, i els seus diaques Auguri i Eulogi foren martiritzats i morts a la foguera de l’amfiteatre de Tarragona a conseqüència de la persecució de l’emperador Valerià…
espectroheliocinematògraf
Astronomia
Instrument consistent en un espectrohelioscopi dotat d’una càmera cinematogràfica, emprat per a filmar l’evolució de fenòmens solars, generalment en llum monocromàtica.
interferòmetre de Fabry-Pérot
Física
Interferòmetre en el qual la llum monocromàtica travessa un parell de plaques de vidre semiplatejat i es produeixen d’aquesta manera unes franges d’interferència circulars.
Una de les plaques de vidre es pot moure per tal de variar la separació entre elles La longitud d’ona de la llum es pot determinar a partir de la variació de la posició de les franges d’interferència en funció d’aquesta separació
eficàcia lluminosa relativa
Biologia
Física
Per a una radiació monocromàtica, quocient entre el flux energètic corresponent a la radiació de màxima eficàcia i el de la radiació considerada, de manera que en tots dos casos hi hagi més sensacions lluminoses de la mateixa intensitat.
L’eficàcia lluminosa relativa varia segons la longitud d’ona i les condicions de visió, i també per a cada individu per això la CIE Comissió Internacional per a la Illuminació ha normalitzat unes corbes per a un ull mitjà i amb unes condicions normals de llum visió fotòpica, o bé amb poca llum visió escotòpica
díode
Díode: 1, característica V-1 d’un díode ideal pn; quan està polaritzat en inversa, pel circuit circula un feble corrent Io anomenat corrent invers de saturació; 2, característica V-I d’un díode de germani; hom observa l’existència d’un voltatge llindar de 0.1 V; 3, distribució de càrrega en una junció pn en equilibri termodinàmic; 4, diagrama de les bandes d’energia d’una junció pn a l’equilibri termodinàmic; ECN i ECP representen els nivells d’energia de la banda de conducció en les regions n i p respectivament, mentre que EVN i EVP es refereixen a la banda de valència; 5, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en directa; 6, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en inversa; els portadors lliures que tenen l’energia tèrmica suficient poden travessar la zona de càrrega espacial i donen lloc al corrent invers de saturació Io
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic proveït de dos elèctrodes, ànode i càtode, que té la propietat d’ésser conductor en el sentit càtode-ànode, però no al revés.
Aquest funcionament li confereix propietats rectificadores dels senyals elèctrics, les quals ja foren observades per F Braun el 1876 en collocar una punta metàllica sobre sulfur de plom Això donà lloc a la utilització de la galena com a detector en els primers receptors de ràdio Els primers díodes, com a tals, eren basats en tubs de buit o de gas Fleming i de Forest, 1909 on era produïda una emissió termoiònica descoberta per Edison el 1893 i explicada per DW Richardson, el 1903 Els tubs posseeixen un càtode calent escalfat mitjançant un filament incandescent que emet electrons per emissió…
espectrometria d’absorció atòmica
Química
Tècnica d’anàlisi química elemental quantitativa basada en la mesura de l’energia radiant absorbida per un element vaporitzat en una flama irradiada per llum estrictament monocromàtica de la longitud d’ona corresponent a la radiació de ressonància d’aquell element.
Els àtoms que romanen a la flama en llur estat normal, sense ésser excitats tèrmicament, absorbeixen els fotons de la radiació de ressonància i són duts al primer nivell excitat Com que, a la temperatura de les flames, és molt petita la fracció d’àtoms excitada tèrmicament a un estat d’energia superior en Δ E a la de l’estat normal fracció donada per l’equació de Boltzmann, f = e -ΔE/RT , R essent la constant dels gasos i T la temperatura, la tècnica d’absorció atòmica és intrínsecament més sensible que les tècniques basades en l’emissió dels àtoms excitats, com l’espectrometria d’emissió i…
aberració geomètrica
Física
Aberració que té origen en la forma de la superfície del diòptric o en la manera d’incidir el feix lluminós sobre el diòptric que es produeix també amb llum monocromàtica (astigmatisme, coma, distorsió, aberració d’esfericitat, aberració de curvatura.
física del so
Música
Part de l’acústica que descriu de manera objectiva els fenòmens de producció i transmissió del so.
El so és generat sempre a partir de la vibració d’un sistema mecànic o acústic cordes, membranes, columnes d’aire, que es propaga després a altres sistemes caixes de ressonància, aire circumdant La propagació d’aquesta vibració inicial s’anomena ona Així doncs, la física del so s’ocupa bàsicament d’estudiar i formular de manera general el problema vibratori i ondulatori descripció i anàlisi de vibracions, definició de les magnituds característiques, interacció entre sistemes vibratoris, fenòmens de propagació, etc Vibracions Reflexió i transmissió © Fototecacat/ Studi Ferrer Una vibració és…
Decàpodes d'interès pesquer: l’escamarlà
Quantitat de captures en funció de l’hora i durant quatre dies seguits Les barres grogues corresponen al període nocturn Original dels autors L’escamarlà o garagan Nephrops norvegicus és un crustaci decàpode que viu als fons de fang compacte de la plataforma i el talús continentals, tant a l’Atlàntic com a la Mediterrània, on constitueix una important pesquera A la Mediterrània occidental es troba entre 80 i 600 m de fondària Igual que altres peixos, molluscs i crustacis, l’escamarlà forma part íntima de la cultura gastronòmica i marinera del nostre país L’escamarlà és un animal que creix…
anells d’interferència
Física
Fenòmen d’interferència de la llum manifestat per una sèrie d’anells concèntrics, alternativament clars i obscurs, observables en el pla focal d’una lent convergent, quan hom hi fa incidir els raigs que provenen de la reflexió d’un focus extens de llum monocromàtica en les dues cares d’una l’.
El mateix fenomen es manifesta si hom oberva els raigs transmesos per la làmina, però les zones clares i obscures presenten una posició oposada