Resultats de la cerca
Es mostren 165 resultats
Theodore von Karman

Theodore von Karman
© Fototeca.cat
Física
Físic hongarès.
Diplomat per la Universitat de Budapest 1902 i per la de Göttingen 1908, ensenyà ciències aeronàutiques a Aquisgrà 1912-21 i aerodinàmica al CIT California Institut of Technology i dirigí el Guggenheim Aeronautical Laboratory del CIT a Pasadena 1930-49 Fou conseller científic de les forces armades dels EUA i membre important de la NACA Féu estudis de mecànica de fluids, aerotermodinàmica i elasticitat, i dissenyà unes peces perfilades filets Karman que, muntades a la unió de l’ala amb el fusellatge, disminueixen considerablement llur interacció aerodinàmica constant de Von…
fresatge

Fresatge frontal i perifèric amb diferents tipus de fresa
© Fototeca.cat
Tecnologia
Operació de mecanitzar peces metàl·liques amb la fresa per tal d’obtenir superfícies planes, corbes o de formes diverses (dents, ranures, etc).
En el fresatge, la ferralla és arrencada per les dents de la fresa combinant el moviment de rotació de l’eina amb el d’avanç de la peça mecanitzada El fresatge pot ésser perifèric o frontal , segons que l’eix de la fresa sigui parallel o perpendicular a la superfície que hom treballa Per la rapidesa del seu treball el fresatge ha substituït en molts casos la llimadura, sobretot en les fabricacions en sèrie En els treballs en sèrie, i quan la potència de la màquina ho permet, hom efectua, per mitjà d’un “tren de freses”, el fresatge simultani de diverses peces muntades en parallel
curenya
Militar
Carro sobre el qual és col·locada la peça d’artilleria per tal d’elevar-la sobre el sòl, i així, poder-la moure amb facilitat.
La més primitiva consistia en un cos de fusta molt robust i quatre petites rodes unides per dos eixos Mitjançant una clàvia, que hom podia collocar a diversos graons de diferent alçada sota el canó, era possible de variar l’angle de tir en sentit vertical Per a moure la peça horitzontalment calia arrossegar-la Posteriorment hom les construí només amb dues rodes grans radiades, de manera que n'esdevingués més fàcil el moviment i transport Actualment hom les fabrica amb ferro i acer, i la majoria són muntades sobre rodes pneumàtiques La curenya naval i moltes de les de costa no…
matxucadora

Matxucadors de mandíbules
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina emprada per a matxucar pedres de 30 cm o més de diàmetre, per mitjà de la compressió.
Hom empra dos tipus de matxucadores les de mandíbules i les giratòries Les matxucadores de mandíbules consten d’un bastiment d’acer, d’una gran resistència, on van muntades dues mandíbules, l’una fixa i l’altra mòbil, revestides d’un aliatge d’acer extradur La mandíbula mòbil és accionada per un volant a través d’una biela i d’un mecanisme d’excèntrica La mandíbula mòbil, amb el moviment alternatiu, produeix la desintegració de les pedres Per a produccions elevades hom empra les matxucadores giratòries , formades per una carcassa troncocònica dins la qual es mou una altra peça,…
gil
Indústria tèxtil
Màquina estiradora emprada en la preparació de filatura de fibres llargues, especialment de la llana.
El mecanisme d’estiratge té dos parells de cilindres, entre els quals hi ha un llit d’agulles que serveix de guia a les fibres mentre es produeix l’estiratge Aquest llit és format per barretes d’agulles juxtaposades que van avançant a la mateixa velocitat que les fibres que surten dels cilindres d’entrada, fins que aquestes són preses pels cilindres d’estiratge que volten a major velocitat, i aleshores llisquen entre les agulles que els serveixen de guia En el gill intersecting hi ha, a dalt, un segon llit d’agulles, les quals s’intercalen entre les de baix En el gill d’eriçons les agulles…
Josep Maria Albert i Despujol
Història
Industrial.
Fill d’una família d’industrials molt relacionada amb la dinastia borbònica, fou ennoblit el 1921, convertint-se en el primer baró de Terrades Relacionat pel seu matrimoni amb la família Muntades, esdevingué director de L’Espanya Industrial Durant la Segona República mantingué les seves fidelitats monàrquiques com a simpatitzant de Renovación Española En començar la Guerra Civil Espanyola, s’exilià a Itàlia i després passà a l’Espanya dominada pels sollevats Sevilla El 1945 fou nomenat batlle de Barcelona en substitució de Miquel Mateu i Pla, càrrec que combinà amb el de…
dragalina
Construcció i obres públiques
Màquina emprada en el dragatge i l’excavació de terres.
L’element excavador és una cullera que bascula penjada d’uns cables de sosteniment, els quals llisquen d’una corriola fixada a l’extrem d’una ploma d’inclinació variable l’altre extrem de la qual pivota sobre la cabina i que és arrosegada per uns altres cables, que hom estira des d’un torn situat a la base de la màquina, i la tensió dels quals determina l’angle d’incidència de la cullera durant l’excavació A igualtat de longitud de la ploma, l’abast d’una dragalina depèn de la inclinació d’aquella i acostuma a oscillar entre els 50 i els 350 m Les dragalines són generalment automotrius,…
tamborí
Tamborí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so indeterminat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics de dues membranes Consisteix en un tambor cilíndric, de dimensions petites, l’alçada del qual sol ser igual o lleugerament superior al diàmetre El so és produït per dues membranes de pell o de material plàstic tensades, muntades i fixades a pressió damunt el bastidor, que fa també de caixa de ressonància Solen ser colpejades amb una baqueta amb el cap ovoide o esfèric Conegut des de l’època medieval, per la seva mida -que permet subjectar l’instrument penjat al coll i tocar-lo…
junta universal

Dos tipus de juntes universals
© Fototeca.cat
Tecnologia
Tipus d’acoblament que permet la transmissió del moviment de rotació entre dos arbres d’eixos geomètrics coincidents, però que formen entre si un cert angle (fix o variable).
És constituït per la combinació de dues forquilles muntades cadascuna d’elles sobre un dels extrems de cada arbre i una creueta que les uneix Té l’inconvenient que la velocitat de l’arbre conduït, essent constant la del conductor, varia al llarg d’una rotació, oscillant entre un màxim i un mínim respectivament per damunt i per sota de la velocitat del conductor, i essent més gran aquesta oscillació com més gran és l’angle que formen els dos arbres per a grans velocitats de rotació, això provoca oscillacions torsionals molt pertorbadores És el tipus de dispositiu que munten els…
cilindre
Tecnologia
Peça metàl·lica amb un buit constructiu cilíndric dins el qual es mou un pistó (d’un motor, d’una màquina de vapor, d’un cilindre pneumàtic o hidràulic, etc).
En els motors són generalment de fosa, i, en el cas dels motors policilíndrics refredats per aigua, són agrupats en una sola peça, el bloc motor, a l’interior del qual hi ha els canals per on circula l’aigua En els motors refredats per aire, cada cilindre és independent i porta al seu voltant aletes, entre les quals circula l’aire de refredament impulsat per un ventilador o simplement per la marxa del mateix vehicle Els cilindres van muntats separadament en el càrter del cigonyal unitàriament els monocilíndrics, radialment en els motors en estrella, transversalment en molts motors en línia i…