Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
Deller Consort
Música
Conjunt coral i instrumental anglès fundat pel contratenor Alfred Deller el 1950 a Kent (Ashford).
Originàriament, l’agrupació estava formada per cinc o sis cantants i un llaüt, tot i que per a la interpretació de determinades obres se n’ampliava el nombre de membres A partir del 1979 fou dirigida per M Deller Els seus components han interpretat especialment música anglesa, des de l’època elisabetiana fins a la de Benjamin Britten Amb tot, el conjunt també ha abordat el repertori forà, especialment de C Monteverdi Ha combinat la investigació musicològica centrada bàsicament en els madrigals anglesos dels segles XVI i XVII amb els enregistraments discogràfics i la interpretació…
Stefania Lobaczewska-Gérard de Festenburg
Música
Musicòloga polonesa.
Estudià piano al conservatori de la seva ciutat natal i musicologia a Viena i a Lwów, ciutat aquesta darrera on es doctorà el 1929 El 1949 obtingué un postdoctorat a la Universitat de Poznan Fou deixebla de G Adler i Chybinsky Impartí assignatures teòriques a l’Escola de Música i al Conservatori de Lwów, i des del 1945 visqué a Cracòvia, on també fou professora, degana i finalment rectora de l’Escola Estatal de Música i cap del departament de musicologia a la universitat La seva aportació en la investigació musicològica se centrà principalment en la música del segle XX i destacà…
Luis de Freitas Branco
Música
Compositor, pedagog, musicòleg i crític portuguès.
Deixeble dels mestres A Machado, T Borba D Pâques i L Mancinelli, del 1910 al 1915 anà a ampliar els seus estudis a Berlín amb E Humperdinck i a París amb G Grovlez Professor a partir del 1916 del Conservatori Nacional de Lisboa, compaginà la composició amb la recerca musicològica i la crítica Fou un home culte i un personatge important dins la vida musical portuguesa Tingué un paper clau en la renovació de la música del seu país, llavors molt al marge dels grans corrents musicals del moment Exercí la crítica en diaris com "Monarquia", "Diário de Lisboa" i "O Século" i fundà dues…
Ulisse Prota-Giurleio
Música
Musicòleg italià.
Inicià l’activitat musicològica el 1912, encoratjat pel seu amic i mestre Salvatore di Giacomo Recollí informació sobre la història de la música i sobre la vida teatral i artística a Nàpols, centrant-se especialment en els segles XVII i XVIII Amb aquesta tasca feu importants contribucions al coneixement de la història primerenca de l' opera buffa , al de la família Scarlatti i al dels compositors NB Logroscino, A Sacchini i D Cimarosa, entre d’altres, i també sobre els organistes napolitans d’aquests segles Part de la seva recerca aparegué com a Breve storia del teatro di corte e…
Willi Apel
Música
Musicòleg americà d’origen alemany.
Estudià matemàtiques a les universitats de Bonn, Munic i Berlín De formació musicològica pràcticament autodidàctica, el 1936 obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre la tonalitat als segles XV i XVI Després de la seva presentació es veié obligat a emigrar als EUA, on ensenyà a les universitats de Harvard 1938-42 i Indiana 1950-70 És autor del llibre The notation of polyphonic music, 900-1600 1942, manual indispensable sobre aquesta matèria Els seus interessos se centraren en el cant gregorià, la música del final del segle XIV i la música per a tecla fins al segle XVII El…
Newell Jenkins
Música
Musicòleg i director d’orquestra nord-americà.
Estudià a les universitats de Friburg, Munic, Yale i Nova York Entre els seus mestres destaquen els compositors W Gurlitt i C Orff Com a director debutà el 1935 a l’Städtisches Theater de Friburg amb l’òpera de H Purcell Dido and Aeneas , i el 1940 fundà el Yale Opera Group a New Haven Després de la Segona Guerra Mundial fou nomenat director de l’Orquestra de Cambra de Bolonya 1948-53, i el 1952 fundà la Piccola Accademia Musicale a Florència Fou director dels Clarion Concerts a Nova York a partir del 1956, i director convidat a l’Òpera Reial d’Estocolm en 1972-73 La seva activitat …
Ferdinando Liuzzi
Música
Musicòleg i compositor italià.
Estudià piano i composició a Bolonya amb GA Fano, i també literatura i filosofia a la universitat de la ciutat Prosseguí la seva formació a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, amb S Falchi, i a Munic, amb M Reger, F Mottl i el filòsof T Lipps Finalment, el 1908 es diplomà en composició a Parma, on del 1910 al 1917 ocupà la càtedra d’harmonia i contrapunt al conservatori Director d’orquestra assistent de V Landini i de T Serafin, posteriorment fou professor a Florència i a Roma fins que el 1939, a causa de la promulgació de la llei racial, es traslladà a Bèlgica La seva tasca …
Mirko Ocadlík
Música
Musicòleg i periodista musical txec.
Inicià els estudis musicals a Viena 1913-19 i posterioment estudià musicologia a la Universitat de Praga, on es doctorà l’any 1946 Treballà a la Ràdio Txecoslovaca, a Praga, i edità suplements musicals per a alguns diaris del país 1928-50 Fou editor i fundador de diverses publicacions musicals, com "Klic", creada el 1930, i "Miscellanea musicologica", apareguda el 1956 Fou professor a l’Acadèmia de Música de Praga a partir del 1948, impartí classes a la Universitat de Praga en 1952-58 i ocupà el càrrec de director de l’Institut per la Història de la Música Txeca des del 1959 Atret per l’obra…
István Szelényi
Música
Compositor i musicòleg hongarès.
Es formà a l’Acadèmia de Música de Budapest amb Z Kodály, I Laub i A Székely El 1945 fou nomenat professor al Conservatori de Budapest, que posteriorment dirigí De la seva aportació musicològica destaca l’edició de la revista "Uj zenei szemle" 'Revista musical', 1951-56 i la redacció de Les interrelacions de la història de la música i de la filosofia 1944, Història de la música hongaresa 1965 i Principis d’harmonització de cançons populars 1967 també se li deu la introducció de l’obra d’A Schönberg i P Hindemith a Hongria Especialment interessant a l’inici de la seva carrera,…
Ole Mork Sandvik
Música
Musicòleg noruec.
Estudià teologia, disciplina en la qual es graduà el 1902, i música amb el seu pare, Paul Sandvik, i el violinista Gudbrand Bohn Professor a l’Escola Hegdehaugen 1913-45 i al Seminari per la Teologia Pràctica de la Universitat d’Oslo 1916-45, fou dels primers que impartiren cursos regulars de música en aquesta universitat 1937-39, on després de la Segona Guerra Mundial creà la facultat de música Centrà la seva investigació en la música popular noruega i en la música religiosa Es doctorà a la Universitat d’Oslo amb l’estudi Norsk folkemusikk saerlig Østlandsmusikken 'Música popular noruega,…