Resultats de la cerca

Museu Episcopal de Vic Ms 67 Sacramentarium Rivipullense Detall del foli 67v, amb una caplletra “C”, decorada a base d’un motiu imaginari, amb combinacions animals i vegetals Museu Episcopal de Vic Sacramentarium Rivipullense Foli 36v, en el qual ha estat representada la divinitat amb trets humans G Llop Aquest manuscrit el componen 221 folis 295 × 225 mm és conegut com a Sacramentarium vicense i que procedia de la Seu vigatana, no obstant sigui molt probable un altre origen De caràcter “francoromànic” per la seva escritura * , és a dir, carolí, presenta tintes negres i rubriques Les…

Crist Vista de conjunt de la imatge, conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15 922 ECSA-Rambol El Museu d’Art de Catalunya conserva, amb el núm 15 922 d’inventari, la imatge d’un crucifix de talla policromada, de 52 × 51 cm damunt una creu de 136 × 78 cm però actualment no és exposada al públic sinó retirada al magatzem Fou adquirida l’any 1906 a Miquel Deó, notari de la Seu d’Urgell, i és considerada com a obra del segle XIII Procedeix d’una parròquia d’Andorra, no determinada Per tal d’evitar de cometre errors atribuint autenticitat a…

Situació El poble de la Tor de Querol és situat a l’esquerra del riu d’Aravó La seva església parroquial, dedicada a sant Esteve, és al bell mig de la població Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 27’ 58” N - Long 1°53’ 32” E El poble de la Tor de Querol es troba a uns 9 km aproximadament de la Guingueta d’Ix, en direcció nord-oest, per la carretera N-20 MLIR Història Una de les primeres mencions del lloc i de la parròquia de la Tor data de l’any 1177, en què Arnau de Saga, el seu germà Bernat Ermengol i llur mare Matelio, restituïren a Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, l’ecclesia Sancti Stephani…

Aquesta peça va pertànyer als abats del monestir de Santa Maria de l’Estany Bages, d’on procedeix Actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic, amb el núm inv 374 Fa 28,5 cm d’alçada per 30 cm d’amplada Data del segle XIV El teixit exterior és de sarja de quatre, ordit i trama de seda ocre, primitivament blanca El teixit interior és de tafetà decorat per bastes de trama, ordit de seda, trama de seda i argent daurat El folre és de lli, lligadura plana, amb ordit i trama de lli color cru Tots tres teixits són fets en teler de llisos i pedals No es coneix el lloc exacte de fabricació dels…

Situació Aspecte de l’interior de la nau, de volta un xic apuntada, i amb el presbiteri rectangular obert per l’arc del desaparegut absis ECSA - JA Adell L’església de Santa Llúcia és al nucli de població de Santa Llúcia de Mur, situat sobre la pista que de Guàrdia de Mur puja cap al castell i la canònica de Mur JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG231628 Història El lloc de Santa Llúcia fou, originàriament, de jurisdicció dels senyors de Mur La seva església apareix documentada l’any 1094, en què els comtes de Pallars Jussà, Ramon V i Valença, amb els seus fills Pere, Arnau i Bernat, donaren al…

Situació Absis del temple amb l’antic enllosat i el ràfec suportat per un fris de mènsules que descansa en dues lesenes raconeres ECSA - JA Adell L’església de Sant Martí és als afores del nucli urbà de Gia, al nord, sobre la pista que porta a Plan, dins la mansió fortificada dels Nerín Móra, però perfectament visible des de l’exterior Mapa 31-9 179 Situado 31TBH919113 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JAA Història De l’església de Sant Martí no es tenen referències documentals del seu passat medieval Tot i això és molt probable que hagués…

Situació Perafita és una població pertanyent al Lluçanès L’església de Sant Pere és la parroquial, que es troba enmig del poble Aquesta església figura situada en el mapa de l’Exèrcit 150000, full 293 x 26,1 —y 55,1 31 tdg 261551 S’hi arriba per la carretera del Collet del Vilar a Prats de Lluçanès Història Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou aviat una parròquia independent, categoria que encara manté actualment El lloc de Perafita surt citat ja com a límit de la parròquia d’Olost des de l’any 909 Les primeres notícies de l’església són de l’any 1074 i corresponen als…

A causa de les reformes que es van realitzar al llarg dels segles i les campanyes de restauració dels segles XIX i XX, aquest edifici se’ns mostra bastant diferent de la construcció original Durant anys es va pensar que l’edifici era un baptisteri, però en l’actualitat es creu que correspon a una capella sepulcral on es veneraven les restes d’algun sant màrtir Per això, en la darrera restauració es va retirar la piscina baptismal que centrà l’edifici durant anys Correspon a un edifici de planta central, quadrada a l’exterior i amb una creu grega inscrita a l’interior, la qual…

Creu Petita creu processional d’aram del final del segle XIII, procedent de Santa Maria d’Oló i guardada al Museu Episcopal de Vic núm inv 176 A l'esquerra, l’anvers a la dreta, el revers G Llop Al Museu Episcopal de Vic, amb el número d’inventari 176, es conserva, des d’abans de l’any 1898, una creu processional d’aram que fa 30 × 23 cm, procedent de l’església de Santa Maria d’Oló Ja a primera vista es veu que es tracta d’una peça de les darreres manifestacions de l’escola llemosina dins el món romànic Les figures, per exemple, ja insinuen la volumetria del món gòtic i la figura de …

Situació Església totalment reconstruïda entre els segles XVII i XIX, que aprofita només de l’antiga construcció romànica la paret de la part nord de la nau ECSA - A Roura Aquesta església parroquial és a la part baixa del poble d’Orellà, a 860 m d’altitud Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 39” N - Long 2° 10’ 0” E Orellà és a 4 km d’Oleta Per a arribar-hi cal agafar a Oleta la carretera D-4 i tot seguit la D-4b en direcció a Aiguatèbia Un trencall a mà dreta mena a Orellà Història Els primers esments del lloc d’Orellà són de mitjan segle X Orelianum , 957 villa Aureliani , 978 Segurament,…