Resultats de la cerca
Es mostren 1270 resultats
obertura acústica
Música
En molts cordòfons, forat practicat a la caixa de ressonància per comunicar l’aire interior amb l’exterior.
Així, la vibració del primer pot trametre’s a l’exterior En acoblar-se tots dos espais, el so resultant és determinat per la capacitat i facilitat de vibració de tot sistema Indirectament, la comunicació de l’aire interior de la caixa amb l’exterior redueix l’increment de pressió, tot afavorint l’elasticitat de la taula harmònica En la majoria dels instruments cordòfons amb taula harmònica de fusta s’hi practiquen tradicionalment forats circulars En els cordòfons amb mànec, tant si són pinçats com d’arquet, s’hi solen practicar diferents obertures centrals o simètriques respecte…
erhu
Música
Instrument de corda i arquet xinès de la família de les cítares.
És constituït per una caixa de ressonància de forma hexagonal sense obertures acústiques, amb un mànec llarg sense claviller ni trasts que travessa la caixa, i amb dues cordes aixecades per un pont, que es toca assegut recolzant-lo sobre la falda
Origen i evolució dels grans grups de rèptils
Origen i desenvolupament dels grans grups de rèptils al llarg dels diversos períodes geològics La llargada de les línies correspon al seu període de presència sobre la Terra, segons les restes fòssils trobades fins ara Maber Els rèptils, amb llurs reproducció terrestre, tegument isolant, i independització de l’aigua, representen la colonització completa de la terra ferma D’acord amb el registre fòssil, aparegueren en el Carbonífer superior fa uns 320 milions d’anys aproximadament Els rèptils són un grup més fàcil de caracteritzar que els amfibis, perquè són més homogenis En els primers…
quitó
Indumentària
Vestit grec de lli o de llana prima.
D’origen oriental, fou introduït pels jonis i era confeccionat en forma de sac sense fons, cenyit a la cintura amb un cinyell i subjectat damunt l’espatlla amb dues fíbules, que formaven les obertures per al cap i els braços Generalment, solia ésser curt per als homes i llarg per a les dones i els personatges importants
Tristany
Masia
Masia del municipi de Pinós (Solsonès), al nord del poble d’Ardèvol.
Fortificada, amb poques obertures als murs, i amb torretes, correspon a l’antic Mas Mussons, documentat al segle XI El conjunt actual està format per tres edificacions datables als segles XIII, XVII i XVIII i una capella dedicada a Sant Francesc d’Assís segle XV Fou la casa pairal dels generals carlins Benet i Rafael Tristany
Sant Martí de la Plana
Església
Església del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), situada dalt la carena de la muntanya del Bosc de Sallent, al sector central del terme, entre la vall de Valldarques i la vall de Sallent.
D’origen romànic, es troba en ruïnes En resta l’absis, ornamentat i amb arcuacions entre lesenes El campanar de torre, a ponent, té finestres geminades en dues parets i mostra unes insòlites obertures espitllerades En l’àmbit de la nau fou construïda una capella rectangular, que porta la data del 1856 en la llinda de la porta
taula harmònica

Taula harmònica de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En els instruments cordòfons, superfície rígida i flexible -generalment de fusta- que rep directament l’energia vibratòria de la corda, a través d’un o més ponts (pont), i la transmet a l’aire en forma d’ones sonores.
És habitualment una superfície de fusta o altres materials pell, materials sintètics, parallela a la direcció i al pla de les cordes en les cítares cítara , i perpendicular en les arpes arpa Sobre aquesta taula s’hi fixen els elements de transmissió de les vibracions ponts, celletes, clavilles i clauets o botons En alguns instruments la tapa tanca un espai buit, formant un ressonador anomenat caixa harmònica o caixa de ressonància Com a part estructural suporta la tensió i pressió de les cordes i això fa que les seves propietats mecàniques siguin especialment responsables de la qualitat…
Can Pau Bernadó

Vista del Can Pau Bernadó
© Alberto González Rovira
Masia
Masia del municipi d’Arenys de Munt (Maresme).
L'edifici fou ampliat i reformat l'any 1907, per Enric Catà, molt abans de ser nomenat arquitecte municipal El més característic és l'original perfil de les obertures de les golfes i l'airosa torratxa, acabada d'obra vista També hi ha maó vist, amb detalls ceràmics, al voltant de les finestres i sota el ràfec de la teulada
osteoglòssids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes que tenen el cos massís, poderós, comprimit lateralment cap a la meitat i cònic a l’extrem anterior, amb la cua petita i semblant a una paleta arrodonida.
La boca va armada de dents fortes, que ocupen la volta superior i la inferior, al paladar i la llengua, la qual és sostinguda per una forta estructura òssia Presenten una línia lateral amb grans obertures Són un petit nombre de gèneres i espècies dulciaqüícoles de les zones tropicals d’Amèrica del Sud, Àfrica, Àsia i Austràlia El representant més característic és l’arapaima
torre de la Carrova
Torre militar de defensa del segle XIV situada al marge esquerre de l’Ebre, davant de la torre de Campredó, dins del terme del municipi d’Amposta (Montsià).
De planta rectangular, fou rehabilitada la dècada de 1990 per l’Ajuntament d’Amposta En els treballs de restauració se substituïren les columnes amb els capitells originals per unes altres que imitaven les antigues, s’eliminaren les compartimentacions que hi havia a l’interior i es canvià el forjat del pis superior i l’escala que hi accedia A l’exterior, foren tapades les obertures