Resultats de la cerca

El so es percep per mitjà de l’orella, i el sentit de l’oïda s’encarrega de transmetre al cervell tota la informació necessària per a convertir-lo en impulsos nerviosos a través del nervi auditiu Des del punt de vista físic, la diferència entre so i soroll és donada per la forma de les seves ones, que és regular en el so, perquè les seves vibracions són iguals, i irregular i aleatòria en el soroll El so, segons això, pot ser d’acuïtat determinada, quan és assimilable a una freqüència fixa equivalent a un nom de nota, i d’acuïtat indeterminada, quan la seva freqüència es mou dins una franja…

Encara que l’expressió s’adapta més clarament a la literatura, les arts plàstiques i el cinema, també ha estat utilitzada per a referir-se a la música del període El realisme socialista s’establí com a doctrina oficial en el primer congrés de la Unió d’Escriptors Soviètics de l’any 1934, i es proposava reflectir i exaltar la vida i l’activitat de les masses treballadores, amb un to alhora èpic i pedagògic, i donar testimoni dels grans fets històrics vinculats amb la Revolució d’Octubre i l’establiment del socialisme, incloent-hi el culte als herois revolucionaris i als dirigents polítics El…

Tota producció sonora es transmet per la vibració de l’aire fins que arriba a ser captada per la membrana timpànica de l’orella La capacitat i facilitat de transmissió del so des dels instruments o la veu humana depèn de les característiques acústiques del mecanisme sonor i de l’acoblament que aquest pugui tenir amb l’acústica del lloc on està sonant Així, doncs, es considera una bona emissió la que aprofita al màxim l’energia mecànica de l’instrument o del cantant, per obtenir una bona resposta en les condicions de ressonància que s’estableixin amb el medi transmissor Tant els músics com els…

Vida Cursà harmonia, contrapunt i fuga amb M Roger al Conservatori de Música de Manresa Posteriorment, A Sardà l’introduí en el món de la composició, l’estudi de la qual amplià amb C Guinovart i J Soler Embrancat en una contínua recerca estilística, manté contactes freqüents amb altres compositors, com C Halffter, T Marco, JR Encinar, A García Abril, J Guinjoan, F Donatoni i L Nono Músic prolífic, amb un ampli corpus compositiu, ha esdevingut, a més, un dels artistes reconeguts dins del panorama musical català Ha rebut diversos guardons, com el Premi Reina Sofia en la seva VI edició, el XVII…

En les Cinc peces per a piano , opus 23, d’Arnold Schönberg, són utilitzats grups de notes en l’ordre dels quals o de les seves transposicions o transformacions es basen la major part de les línies melòdiques, i en conseqüència, dels agregats harmònics Amb aquestes ’sèries’ reihen Schönberg volia disposar d’un substitut de la tonalitat, que pogués donar a la música no tonal una coherència satisfactòria La darrera de les peces de l’opus 23 es basa en una sèrie de dotze notes en la qual no es repeteix cap so del total cromàtic Des de la Suite per a piano , opus 25, la sèrie dodecatònica passà…

La presència d’un acompanyament implica l’existència d’una part principal que ocupa el primer pla en la percepció de l’oient Consegüentment, a fi de no dificultar-ne la percepció i de mantenir-se en un segon pla, l’acompanyament hi subordina les seves característiques harmòniques, ritmicomètriques, figuratives, dinàmiques, expressives, etc Això no exclou, però, que pugui passar, momentàniament, a un primer pla, com per exemple quan la veu principal té silencis L’acompanyament té un caràcter subordinat però no és superflu i, a més d’estar al servei de la part principal, la…

L’obra s’articulava seguint un fil narratiu que permetia enllaçar una alternada successió de cançons, romanços i villancets, presentats per diferents personatges que cantaven en les seves respectives llengües en arribar al final, l’ensalada era rubricada amb una cita temàtica treta del repertori litúrgic Les primeres definicions del terme procedeixen de la preceptiva hispànica del segle XVII Sebastián de Covarrubias 1611 i Juan Díaz Rengifo 1644 El model de l’ensalada renaixentista l’establí Mateu Fletxa el Vell, a València, durant el segon terç del segle XVI Els precedents ibèrics immediats…

Estil específic de l’òpera, es caracteritza per la utilització, en la veu humana, d’exclamacions, pauses llargues i melodies arpegiades, generalment formant part d’un recitatiu acompanyat Des del punt de vista instrumental és habitual, sobretot, el trèmolo dels instruments d’arc doblats pels instruments de vent Es troben escenes d' ombra en òperes com L’Orfeo de C Monteverdi, Orfeo i Eurídice de CW Gluck i Don Giovanni de WA Mozart

Vida i trajectòria Format al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, fou deixeble de J Zamacois, J Poch, X Montsalvatge i A Ros Marbà Posteriorment es traslladà a París, on assistí a classes particulars de piano amb Ch Sénart Participà en els Cursos Internacionals de Darsmtadt del 1972, tot interessant-se per l’obra de compositors com O Messiaen, K Stockhausen i G Ligeti Amb Messiaen estudià anàlisi musical el 1975, al Conservatori Nacional de Música de París Fou fundador dels Cursos Internacionals de Música de Girona 1984-96, cofundador de l’Associació Catalana de Compositors…

La incompletesa de les estructures verbals descansa, per la seva finitud i per la impossibilitat de comprendre’s i explicar-se a si mateixes, en la consciència, però la intuïció obre la porta a un camí més alt i aquesta porta, aquella que les donzelles de les quals parla Parmènides obriren fa vint-i-cinc segles, condueix a l’última revelació "l’Ésser és" I aquest "és" no pot ser copsat per la paraula ni explicat, ni descrit, per cap verb la intuïció que ens el pot explicar -si això és possible- només resideix en una operació intemporal Plotí ho digué de manera admirable "L’Ésser…