Resultats de la cerca
Es mostren 793 resultats
Sant Pere de Montbrió del Camp
Art romànic
Malgrat que el lloc fou ocupat i repoblat des de la segona meitat del segle XII, de la seva església no se’n tenen referències fins al final del segle XIII L’any 1279 el rector de Monte Brione contribuí amb 20 sous i 8 diners a la dècima papal, una quantitat modesta que és un indicador de les minses rendes de la parròquia en aquells moments El rector de Montbrió va restar exempt de pagar l’esmentada dècima papal el 1280 perquè no tenia les rendes parroquials suficients L’església de Montbrió del Camp esdevingué sufragània de la parròquia de Santa Maria de Cambrils, i…
Capella del castell del Rei o de la Suda (Lleida)
Art romànic
El castell reial de Lleida disposava d’una capella dins els seus murs És probable que fos dedicada a Santa Maria L’església ocupava un sector de l’ala de ponent de la fortalesa, que fou destruïda en gran part el 1812 per l’explosió del polvorí Segons els plànols que s’han conservat, era un temple que tenia un cimbori octogonal sobre trompes Encara en subsistien vestigis a l’inici del segle XX Una de les primeres referències històriques de la capella de la Suda és de l’any 1279, en què, entre els que contribuïren a la dècima papal, consta B Gaufred, capellà de la capellanía del…
Santa Maria dels Turers (Banyoles)
Art romànic
L’església de Santa Maria era edificada en el lloc conegut aleshores com “ Turario ”, probablement un indret pantanós situat a la part més elevada de la vila El temple fou edificat al segle X pels monjos benedictins del monestir de Sant Esteve amb la intenció que fos la parròquia de la població Sembla que des d’un principi fou administrada per dos sacerdots amb els títols de capellà major i domer, als quals va afegir-se l’any 1265 un tercer sacerdot amb el títol de sagristà L’església és esmentada en una butlla papal de Benet VIII de l’any 1017 com a donació al monestir de Sant…
cubiculari
Història
A la cort papal, cambrer del papa o d’altres prelats adscrits a oficis particulars.
Bonifaci I
Cristianisme
Papa; elegit el 419.
Accentuà la primacia del bisbe de Roma suprimint el vicariat papal d’Arle i mantenint a Orient el de Tessalònica
sobornost’
Cristianisme
Concepte que la teologia ortodoxa (Ortodòxia) té de la catolicitat de l’Església i que n’especifica el caràcter col·legial i litúrgic de comunitat de fe i el caràcter d’unanimitat en la formulació de la fe o infal·libilitat
.
Els teòlegs russos, a partir de l'eslavofilisme, hi han vist el correctiu tant de l’autoritarisme papal com de l’individualisme protestant
Felice Anerio
Música
Compositor italià.
Germà del també compositor Giovanni Francesco Anerio Es formà a Roma on, entre el 1568 i el 1580, fou escolà de cant i després cantor assalariat Formà part dels cors de Santa Maria Maggiore i de la Cappella Giulia, i fou mestre de capella al Collegio degli Inglese En morir Palestrina el 1594, el papa Climent VIII el nomenà mestre de capella del cor papal Els anys 1611 i 1612 participà amb Francesco Soriano en la reforma del gradual romà Abans d’ocupar el càrrec papal cultivà la música profana en llengua vernacla, i publicà diversos reculls de madrigals, alguns dels…
Ramon Dalmau
Cristianisme
Bisbe de Roda de Ribagorça, probablement català o llenguadocià.
Succeí Salomó després d’un temps de seu vacant i fou elegit pels clergues i aclamat pel poble en un concili celebrat a Terrantona 1076, en presència del legat papal Amat, de Ponç, bisbe de Bigorra, de Pere, bisbe d’Adur, i de Guillem, bisbe de Comenge, i fou després confirmat pel rei Sanç III d’Aragó Anà a Roma a la fi del 1076 o començament del 1077 i hi obtingué un privilegi per a la seu de Roda, que donà a aquest bisbat una personalitat fora de discussió, i també una lletra del papa Gregori VII per a Sanç III El 1077 redreçà la vida monacal a Alaó posant-hi com a abat el monjo…
Anagni
Ciutat
Ciutat de la província de Frosinone, a la regió del Laci, Itàlia.
Fou residència papal durant l’època medieval Conserva la catedral del s XI, refeta al XIII, i la casa de la ciutat, del s XIII
tractat de Viterbo
Història
Acord signat a Viterbo entre el papa Lleó X, Ferran II de Catalunya-Aragó i els suïssos, d’una banda, i Francesc I de França de l’altra, el 13 d’octubre de 1515.
França obtingué la retirada dels suïssos, l’ocupació del Milanesat i la promesa d’ajut papal contra Nàpols després de la mort de Ferran II