Resultats de la cerca

A partir del s XI, en augmentar les atribucions del collegi cardenalici, el consistori se celebrava molt sovint, desplaçant la influència de l’antic presbiteri i dels sínodes romans Però a mesura que les congregacions de cardenals s’anaren transformant en les actuals congregacions de la cúria, el consistori es convertí en cerimònia formulària, en la qual hom proclama el nomenament de bisbes, arquebisbes i cardenals i decideix oficialment les canonitzacions El consistori sol tenir una part pública, en què són admesos els laics, una de semipública, amb assistència dels bisbes, i una de secreta…

Escoles superiors i centre de comerç i industrial fabricació de sucre i de plàstics L’antiga Reate , dominada pels sabins i més tard pels romans, era bisbat el 500, i el 1354 passà a dependre dels Estats Pontificis Catedral romànica, afaiçonada per dins amb estructures barroques Muralles medievals

Es doctorà a París i fou professor de teologia a Lovaina Publicà a París un extens estudi sobre els concilis generals i sobre els decrets pontificis Sanctiones ecclesiasticae , 1555 i anotà l’exposició de Tomàs d’Aquino sobre el llibre de Job Divi Thomae Aquinatis longe difficillimum historia dilucidaque explicatio , 1557

Nucli industrial refineries de sofre i sucre i centre comercial Municipi romà Caesena , caigué sota el domini bizantí Incorporada a les possessions de l’Església al segle X, esdevingué ciutat lliure al segle XI El 1379 passà al poder dels Malatesta Novament, formà part dels Estats Pontificis del 1466 al 1859, que s’integrà al regne d’Itàlia

Fill del comte normand d’Acerenza, Ascletí, de la família dels Drengot, succeí el comte d’Aversa, Germà, del qual era tutor Expulsat de Càpua el darrer príncep longobard Landolf VI, també el succeí El 1062 integrà el comtat d’Aversa al principat En guerra amb els Estats Pontificis, acabà sotmetent-se al papa Gregori VII 1073

Arquebisbe de Gènova 1819 i nunci a París 1827-30, sostingué activament el règim de Carles X Cardenal 1831 i secretari d’estat de Gregori XVI 1836, féu regnar els principis absolutistes en els Estats Pontificis i estrenyé les relacions amb Àustria Odiat pels revolucionaris, hagué de refugiar-se amb Pius IX a Gaeta 1848-50

França, que envaí i ocupà una gran part dels Estats Pontificis 1797, afavorí que hom la proclamés i feu presoner el papa Pius VI, que morí deportat a Valença del Delfinat 1799 Nàpols l’atacà i en provocà una interrupció 28 de novembre — 13 de desembre de 1798 Restaurada pels francesos, una segona intervenció napolitana la feu caure definitivament

Reprengué la política conqueridora de Liutprand i posà fi a la dominació bizantina al nord d’Itàlia ocupant Ravenna El seu avanç alarmà el papa Esteve II, que cercà l’ajut de Pipí el Breu Aquest derrotà Aistolf i l’obligà a cedir al papa les seves conquestes, que constituïren l’origen dels futurs estats pontificis

En canvi d’aquesta retirada, Itàlia s’avenia a respectar la integritat dels Estats Pontificis —amb la qual cosa renunciava a convertir Roma en la capital del regne— i transferia la capitalitat de Torí a Florència Això causà un alçament dels torinesos, que no evità que Florència esdevingués la capital d’Itàlia 1865 L’acord fou criticat pel papa i pels republicans de Mazzini

Carmelità observant, fou lector del convent d’Avinyó 1478, provincial dels estats pontificis, procurador general de l’orde a Roma, vicari general 1502 i general de l’orde 1503 Publicà un sermó dit davant del papa, Oratio de divina providentia 1483 Deixà inèdites un gran nombre d’epístoles literàries d’instrucció particular i una relació, en forma de diari, de les mesures preses durant el seu govern