Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
Sit blanc
Espècie de la tundra principalment litoral, és un migrador parcial i a la major part de països europeus apareix com un divagant hivernal En total, als Països Catalans se’n coneixen 17 citacions, corresponents a 10 hiverns entre 1960-61 i 1983-84 A causa que la major part de les citacions són d’individus aïllats màxima de 12 exemplars el 031260 a Cubelles i que es mouen l’hivern barrejats dins els estols de sits, fringíllids i pardals, es creu que poden passar molt desapercebuts i que és possible que el sit blanc sigui hivernant regular, però en un nombre molt baix, per la qual cosa és difícil…
Josep Maria Caffarel i Fàbregas
Cinematografia
Actor i doblador.
Vida Fill d’una família burgesa, durant la seva infància visqué temporades a Sant Sebastià i França, d’on era natural el seu pare A causa de la guerra hagué d’interrompre els estudis d’enginyeria industrial Intervingué en funcions teatrals d’afeccionats, fins que Adolfo Marsillach el contractà 1955 per a la seva companyia i li donà la possibilitat de debutar en el cinema en El frente infinito 1956, Pere Lazaga També actuà en El último cuplé 1957, Juan de Orduña al costat de Sara Montiel, i a Muerte al amanecer 1959, Josep Maria Forn, amb el qual guanyà el premi al millor actor al Festival de…
Emili Rodríguez i Osés
Cinematografia
Muntador.
Vida A tretze anys entrà de meritori als estudis Emisora Films d’Ignasi F Iquino, a les ordres del llavors muntador Antonio Isasi-Isasmendi, amb films del mateix Iquino com El tambor del Bruch 1947-48 i de Jerónimo Mihura com En un rincón de España 1948 i Mi adorado Juan 1949 El 1956 obtingué el títol de muntador en cap i es convertí en un dels tècnics catalans més prolífics i eficients de l’època Muntà la majoria de films del seu mestre, que aleshores ja era director, Isasi-Isasmendi La huida 1955 Rapsodia de sangre 1956-57 La mentira tiene cabellos rojos 1960 Tierra de todos…
Rossend Arús i Arderiu

Rossend Arús i Arderiu
© Fototeca.cat
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Periodista i dramaturg.
Vida i obra Inicià estudis de dret i collaborà un temps en el negoci familiar d’ultramarins i colonials, que heretà Militant del republicanisme i vinculat a Valentí Almirall, que fou un dels executors del seu testament, pel qual creà la Biblioteca Pública Arús , fou secretari del Primer Congrés Catalanista 1880 Fou membre actiu de la francmaçoneria des del 1866 i dirigí un Diccionario enciclopédico de la masonería , el Boletín Oficial de la Gran Logia Simbólica i La Luz Fundà la lògia catalanista Avant 1880 Promogué entitats amb finalitats educatives, de diversió i filantròpiques, i fou…
,
Club Handbol Granollers

Partit de la Copa Asobal entre el Club Balonmano Granollers i el FC Barcelona
© CLUB BALONMANO GRANOLLERS / XAVI SOLANAS
Handbol
Club d’handbol fundat a Granollers el 1944.
Granollers fou la primera ciutat catalana i de l’Estat espanyol en què es jugà a aquest esport Conegut com a BM Granollers, començà jugant en la pràctica esportiva que es practicava a l’època, l’handbol d’onze, però fou un dels principals impulsors de la introducció de l’especialitat actual de set jugadors Destacà en el Campionat de Catalunya de final dels anys cinquanta i principi dels seixanta Guanyà dos Campionats d’Espanya d’onze 1956, 1959, i fou el primer equip de l’Estat que participà en una competició europea, l’any 1959 No participà en la primera Copa d’Europa que s’organitzà el 1957…
,
Johann Philipp Krieger
Música
Compositor i organista alemany, germà de Johann Krieger.
Vida A vuit anys tingué de mestre de teclat J Drechsel A catorze anys anà a Copenhaguen, on fins als setze estudià orgue amb J Schröder i composició amb K Förster En 1670-72 fou organista i mestre de capella a la cort de Bayreuth El 1673 viatjà a Itàlia i visità Venècia i Roma En aquesta darrera ciutat estudià amb J Rosenmüller, GB Volpe, AM Abbatini i B Pasquini El 1677 ocupà el càrrec d’organista a la cort de Halle i, el 1680, quan el nou príncep i tota la cort es traslladaren a Weissenfels, fou nomenat mestre de capella, càrrec que mantingué fins a la seva mort JPh Krieger fou un dels…
Rafael Julià Salvia i Jiménez
Cinematografia
Guionista i realitzador cinematogràfic.
Vida Llicenciat en dret i filosofia i lletres, des del 1933 exercí el periodisme als diaris Unidad i La Prensa , fou redactor en cap de la revista Cinema 1946-48 i collaborà a El cine americano 1948 Poeta, novellista i assagista, des del 1948 es convertí en un dels guionistes més prolífics i versàtils del cinema espanyol que treballava a Barcelona, al costat de Ricard Gascon El correo del rey , 1950 El final de una leyenda , 1950, Miquel Iglesias Ley del mar , 1950, Francesc Rovira i Beleta Luna de sangre , 1950, Enrique Gómez Dulce nombre , 1951, Antonio Román La forastera , 1951 i,…
,
Josep Maria Caparrós i Lera
Cinematografia
Historiador i crític.
Vida Antic membre del Cineclub Monterols de Barcelona, el 1965 s’inicià com a crític en la revista Pantallas y Escenarios i el 1972 s’incorporà a l’equip de redacció de Cinestudio La seva tasca més coneguda la desenvolupà en el setmanari Mundo com a crític titular 1967-78 Quan tancà la publicació 1978 entrà al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, on collaborà amb Miquel Porter i Moix, el seu primer mestre El 1980 defensà la seva tesi doctoral sobre el cinema argumental de la República i la guerra civil que es publicà amb el títol Arte y política en el cine de la…
literatura persa
Literatura
Literatura conreada en llengua persa en els diversos períodes de la seva història.
Constitueix una de les literatures clàssiques més importants De l’època dels aquemènides segle VIII hom conserva algunes inscripcions cuneïformes que constitueixen l’únic testimoni de l’antic persa Més tard segle III, en temps dels sassànides, foren reunits els diversos llibres de l'Avesta zoroastrià, en un dialecte oriental Foren recopilats també els diversos himnes Gatha escrits en un dialecte més antic A la mateixa època comença a aparèixer la literatura pahlavī, escrita en persa mitjà, que comprèn les traduccions de l’ Avesta i d’altres obres del mazdaisme, sobretot el Dênkart ‘Tradicions…
música de Cambridge
Música
Música desenvolupada a Cambridge (Anglaterra), seu de la Cambridge University, nucli principal de la vida musical.
Si bé durant l’Edat Mitjana la música ocupava un lloc important en els estudis universitaris, la Cambridge University no tingué cap professor de música fins el 1684, any del nomenament de Nicolas Staggins Durant l’Antic Règim, el centre es concentrà sobretot en els estudis de cant, inclòs el cant religiós, i de direcció coral Entre els professors més prestigiosos que es dedicaren a aquesta tasca cal esmentar Thomas Tudway segle XVIII, que recopilà una quantitat important de partitures per al seu ús a la catedral També destacaren Maurice Greene segle XVIII i Thomas Attwood Walmisley segle XIX…