Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
regata
Esport
Cursa de regularitat o de velocitat per a embarcacions amb motor o sense.
Hom distingeix fonamentalment dos tipus de regates les reservades a embarcacions de model molt concret, tipus olímpic rem, vela, i les obertes a embarcacions de categoria lliure, utilitzades amb finalitats purament recreatives o de competició esportiva Dins aquesta segona cateogria de iots o embarcacions, hom anomena regata esportiva tot tipus de prova no comprès dins les categories olímpiques Les regates esportives, a diferència de les proves olímpiques, no se celebren normalment en recorreguts triangulars, sinó lineals, a alta mar o bé vorejant una costa La competició més…
fira
Arts de l'espectacle (altres)
Conjunt d'instal·lacions recreatives i d'atraccions que hom munta a les poblacions amb motiu de determinades festes.
jocs electrònics
Electrònica i informàtica
Sèrie de jocs i entreteniments de molt diversa mena que basen llur funcionament en dispositius electrònics i que funcionen generalment de forma interactiva.
Actualment n'hi ha una gamma molt extensa i entre ells hom pot distingir els jocs d’estratègia dames, escacs, bridge , etc, que són veritables ordinadors programats per a jugar-hi, els jocs o màquines recreatives electròniques , que acostumen a ésser installats en locals i establiments públics i que van proveïts d’una gran pantalla on hom pot seguir l’evolució del joc combats diversos, lluites espacials, etc i els jocs de vídeo o videojocs , que hom practica sobre la pantalla d’un televisor domèstic tennis, futbol, pilota basca, tir, etc Els jocs d’estratègia es limiten a…
Grup Esportiu SEAT
Esport general
Club poliesportiu de la Zona Franca de Barcelona.
Fundat el 1954 i també conegut com Grup d’Empresa SEAT, reunia els treballadors de la fàbrica automobilística SEAT en activitats socioculturals, recreatives i esportives El 1959 tenia equips d’atletisme, natació, futbol, basquetbol, handbol, hoquei sobre patins, beisbol, esquí, tir, escacs, tennis de taula i pilota Arribà a tenir fins a vint seccions, la majoria de les quals competien en divisions territorials Les installacions foren inaugurades el 5 de juny de 1960 Constaven d’un camp de futbol amb una pista d’atletisme al voltant, una piscina descoberta i una pista…
motoesquí

Grup de travessa amb motoesquís a la Molina
La Molina
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern, també anomenat motoneu, que consisteix a desplaçar-se, habitualment sobre la neu, amb un vehicle monoplaça carenat proveït d’un parell d’esquís curts al davant i un parell de cintes de cautxú al darrere, conegut com moto de neu.
Els primers vehicles que circularen sobre la neu foren dissenyats als Estats Units d’Amèrica al començament del segle XX i eren utilitzats per a transportar materials i treballadors en zones rurals El 1927 Carl Eliason patentà el primer model de moto de neu Durant els trenta anys següents aparegueren nous models, fins que el 1959, Joseph-Armand Bombardier, un dels constructors més destacats, patentà la Ski Doo, la primera moto de neu individual moderna A partir dels anys seixanta es multiplicà la producció de motos de neu, que començaren a utilitzar-se amb finalitats recreatives…
Entorn social del tabaquisme
Un cop que una persona s’ha iniciat en el tabaquisme, l’entorn social afavoreix que el mantingui, perquè el tabac és un producte tòxic però de venda legal, fàcilment assequible i el seu consum és socialment acceptat i fins i tot potenciat El tabac és la droga que pot ésser adquirida amb més facilitat i a preu més baix Els punts de venda del tabac són nombrosos i, per a comprar-lo no cal ni anar a una botiga especialitzada, ja que és ofert en bars i en molts locals públics El preu del tabac és accessible pràcticament a qualsevol economia, ja que per un valor similar al d’una beguda refrescant…
Casino de Granollers - Club de Ritmo
Música
Entitat recreativa creada el 18 d’octubre de 1935 amb el nom de Jazz Club de Granollers, que, després del Hot Club de Barcelona, fou el club de jazz més important de l’Estat espanyol.
Les primeres activitats destinades als socis foren les audicions d’enregistraments El primer festival públic se celebrà el 31 de març de 1936, amb la presentació d’una orquestra pròpia com a activitat central Aquesta orquestra estigué formada, majoritàriament, per músics de Granollers, com ara Josep Maria Ruera, entre d’altres Durant la Guerra Civil es paralitzaren les activitats, que es reprengueren al final del 1939 malgrat les reticències de les autoritats locals Al mes de novembre del 1941 s’incorporà una activitat nova, el ball setmanal Aquest ball, concebut inicialment per a…
Joan Santacana i Mestre
Arqueologia
Arqueòleg i museòleg.
Deixeble de Joan Maluquer de Motes i de Miquel Tarradell, es llicencià en geografia i història a la Universitat de Barcelona 1973 Doctorat en pedagogia per la Universitat de Valladolid 1994, és professor de didàctica de les ciències socials a la Facultat de Formació del Professorat de la UB Anteriorment, fou catedràtic d’ensenyament secundari i cap adjunt d’ensenyaments secundaris i professionals dels Serveis Territorials d’Ensenyament de Barcelona Ha dut a terme nombrosos treballs d’excavació, entre d’altres a la cova del Garrofet Alt Camp, al jaciment protohistòric de la Mussara Baix Camp,…
carnestoltes

La festa de carnestoltes a Solsona
© Fototeca.cat
Folklore
Nom habitual del carnaval als Països Catalans.
En sentit estricte comprèn els tres dies anteriors al dimecres de Cendra, primer dia de quaresma originàriament, el dia anterior a l’inici de la quaresma En sentit més lat s’inicia el dijous anterior, el Dijous Gras , bé que en molts llocs comença per l’Epifania al País Valencià i a les Balears el dia de Sant Antoni abat A Barcelona assolí una esplendor que eclipsà el d’altres localitats fins al segle XVI la noblesa solia fer paròdies dels jocs cavallerescs En aquesta època ja era generalitzat el ball de màscares o de disfresses, malgrat les reiterades prohibicions eclesiàstiques i civils,…
federació
Agrupació de diverses entitats (culturals, sindicals, recreatives, etc), que tenen un fi comú, en una de superior que les representa i a la qual atorguen autoritat sobre elles.