Resultats de la cerca
Es mostren 185 resultats
Leonhard Martin
Música
Religiós franciscà i mestre d’orgues alemany.
Vingut del convent de Magúncia, residí a Barcelona al segle XV El 1459 es comprometé amb el Capítol de la seu barcelonina "a fer uns orguens nous dins d’un any" Probablement l’encàrrec es referia a fer, a més d’un orgue gran, també un altre de petit El gran fou enllestit el 1463, al preu de 1 323 lliures El tub major feia 24 pams, disposava d’un flautat de 14 pams 8' en façana, 1 400 tubs i dos o tres teclats Les dues referències contractuals a parte posteriori erit unum parvum cum uno ludo et unum a parte anteriori 'a la part posterior n’hi havia un de petit amb un sol joc, i un…
província
Història
A l’antiga Roma, territori sotmès a la jurisdicció d’un magistrat romà: propretor, procònsol, etc.
Corresponia normalment als termes genèrics de regió, nació Més tard el mot es referia només als territoris d’ultramar tributaris de Roma, regits per dret de conquesta per una lex provinciae o base administrativa, adaptada i corregida per cada nou governador amb edictes propis De primer foren regides per magistrats elegits, als quals més tard hom afegí dos pretors addicionals el 197 aC per a la Hispània posteriorment hom recorregué al sistema de la prorogatio o assignació per sorts de cadascuna de les províncies als magistrats i quan cessaven del càrrec al darrer…
intuïció
Filosofia
Psicologia
Coneixement directe i immediat obtingut sense discurs reflexiu.
Plató féu de la intuïció una forma de coneixement superior, al qual s’ordenava el coneixement deductiu, i que tenia per objecte la visió de les idees L’escolàstica li donà una funció parallela —possibilitar la visió beatífica— i la distingí de l’abstracció Per a Descartes la intuïció es referia al coneixement de les evidències més simples, com ara el cogito , però fou Spinoza qui en sistematitzà l’aportació fent-ne un coneixement de tercer grau, cert i infallible, que aporta la pau a l’esperit amb el saber suprem que li proporciona Kant només admeté una intuïció empírica, o…
minusvàlid | minusvàlida
Medicina
Dit de la persona que té un defecte físic o mental, sia congènit o adquirit, que li impossibilita o dificulta un desenvolupament normal de la seva activitat.
El terme, que al principi només es referia al minusvàlid físic, ha anat suplint els de deficient, incapacitat, disminuït, invàlid, etc Poden distingir-se diversos tipus de minusvàlid sensorial cecs, sords, de l’aparell motor amputacions, mental deficients mentals i minusvàlid a conseqüència d’una malaltia interna crònica Segons el grau d’afectació hom distingeix el minusvàlid lleuger, que manté encara una independència personal, el minusvàlid mitjà, que mercès a una rehabilitació es pot integrar bé en la societat, i el minusvàlid greu, que necessita indispensablement l’ajut d’una…
qüestió
Filosofia
Cristianisme
En l’escolàstica, cadascuna de les exposicions, orals o escrites, que integraven un curs o les diverses parts d’un tractat sistemàtic (com és ara la Summa theologica de Tomàs d’Aquino).
Simple ampliació, inicialment, de la lliçó lectio , o lectura glossada d’un text —sovint completat per frases explicatives, o litterae , o àdhuc per comentaris més amplis, o sententiae —, i establerta posteriorment com a gènere independent quaestio , la qüestió restava determinada, en la seva modalitat oral, com a resultat de la disputació prèvia disputatio pel que fa a l’escolàstica posterior i, sobretot, a la neoscolàstica, aquesta determinació de la qüestió, establerta sovint d’antuvi, ha estat també denominada estat de la qüestió status quaestionis La relació entre quaestio i…
trillo
Música
Ornament vocal que, al final del segle XVI, es referia al trèmolo vocal (repetició ràpida d’una mateixa nota) i, posteriorment, al trino (ornamentació).
interpretació de les lleis
Dret
Acció d’interpretar el sentit de les normes jurídiques en llur aplicació a un cas concret.
Hom en diu autèntica quan és feta pel mateix legislador, doctrinal quan es fonamenta en l’opinió dels jurisconsults i usual quan es basa en la jurisprudència dels tribunals A la cort de Montsó del 1289 fou prohibit d’interpretar les constitucions de Catalunya i fou decidit que, en el cas que fos necessari algun aclariment, el farien el rei amb un consell de rics-homes, ciutadans i cavallers, assessorats per juristes A la cort de Girona del 1321, el consell d’interpretació fou ampliat amb quatre prelats Això es referia més pròpiament a l’aclariment de llei o interpretació…
Tombes del Puig de Sant Daniel (Sant Joan de Vilatorrada)
Art romànic
Situació Es troben al turó anomenat Puig de Sant Daniel , que s’aixeca al marge esquerre de la riera de Fonollosa, poc abans que aquesta vessi les seves aigües al riu Cardener Long 1°47’50” - Lat 41°45’15” Alguna de les tombes a les quals es referia J Guitart el 1932 F Baltà Conjunt de les ruïnes d’un possible habitatge medieval, les quals demanen una campanya de neteja F Baltà Per anar-hi cal agafar la carretera Manresa-Calaf A menys d’un quilòmetre de començada, just passat el pont que travessa la riera de Fonollosa, surt un camí a mà dreta el qual, seguint la carena, porta al…
Vil·la de Barrugat (Tortosa)
Detall del mosaic que recobria el paviment de l’hipocaust de la villa M Genera La partida de Barrugat es troba al barri de Bítem, dintre del terme de Tortosa, a la banda esquerra de l’Ebre, uns 6 km al N de la ciutat Tot i que ja l’any 1931 l’ariuitecte J Abril i Guanyabens, en la seva publicació Un capítol de la meva actuació a Tortosa , es referia a la descoberta de restes arqueològiques amb l’aparició de mosaics, arran de la construcció del canal del marge esquerre de l’Ebre al començament d’aquest segle, les primeres intervencions arqueològiques en aquest paratge es van dur a…
ària
Música
Melodia, vocal o instrumental, generalment acompanyada per l’orquestra i sovint precedida i seguida per un recitatiu, que té el seu lloc —potser el més important— en tota obra lírica: òpera, cantata, oratori, etc.
Originàriament i en l’accepció més general, ària era sinònim de melodia instrumental o vocal i designava petits fragments, fins i tot certes danses, d’essència generalment melòdica Al s XV, a Itàlia, expressava una manera particular de cant regional, per exemple “ària a la veneciana” Al s XVI, aer indicava la cançó musical adaptable a diverses estrofes de la mateixa composició poètica, o fins i tot de composició distinta, i es referia especialment a la part de la cantilena que s’elevà a la veu superior i es féu independent al s XVII Arie foren anomenats els primers fragments de…