Resultats de la cerca
Es mostren 160 resultats
Lliga de Defensa Industrial i Comercial de Barcelona
Història
Entitat proteccionista creada a Barcelona vers la fi del s XIX.
El seu objectiu era de defensar els drets dels comerciants i dels industrials davant el govern Fou un dels cinc organismes que enviaren un programa de les aspiracions de Catalunya en el terreny fiscal, comercial i polític a la reina regent Maria Cristina 1898 Participà activament en el Tancament de Caixes 1899, fet pel qual fou dissolta per les autoritats Restablerta, el seu president, Sebastià Torres, fou un dels quatre presidents de la candidatura regionalista del 1901 L’entitat féu costat a la creació de la Mancomunitat de Catalunya 1914 El 1920 encara existia, i era formada…
Perea
Història
Antiga regió jueva situada a l’est del Jordà.
S'estenia des de Pella, al nord, fins a Maqueront, al sud Durant el govern de Joan Hircà 76-67 i 63-40 aC, formà part de la seva etnarquia, i en el d’Herodes el Gran 40-4 aC fou atribuïda al seu germà Ferora per August A la mort d’Herodes, un esclau seu, anomenat Simó, s’hi proclamà rei Restablerta la situació, Herodes Antipas 4 aC-40 dC heretà del seu pare la tetrarquia de Galilea i Perea i en fortificà una de les viles, Beth-Haram, per oposar-se a les incursions dels nabateus Sota Agripa II 50-100 dC, algunes parts de Perea foren incorporades 54 o 55 dC al seu regne per Neró
Francesc I de les Dues Sicílies
Història
Rei de les Dues Sicílies (1825-30).
Fill de Ferran I i de Maria Carolina d’Àustria, el 1812 fou nomenat regent per la Cambra de Notables D’idees liberals, atorgà una constitució, que fou abolida pel seu pare el 1816 quan unificà els seus estats La revolta dels carbonaris i el separatisme sicilià el dugueren un altre cop al poder, i la constitució fou restablerta 1820, però a causa de la intervenció austríaca 1821 fou suprimida de nou Rei des del 1825, formà un exèrcit de mercenaris suïssos que, el 1827, fou impotent per a dominar una revolta popular en retirar-se les forces austríaques Francesc I lliurà aleshores…
Guillem VI de Forcalquier
Història
Comte de Forcalquier (1150-1208/09), fill de Bertran II, germà de Bertran III, amb qui compartí el comtat.
El 1162 infeudà Forcalquier a Provença, però el 1174 Guillem n’obtingué la revocació Lluità amb Alfons I de Catalunya-Aragó fins a la pau d’Ais 1193, segellada amb el matrimoni del fill d’aquest, Alfons II de Provença, amb la seva neta Garsenda, i amb la cessió, sota reserva d’usdefruit, de Forcalquier a Provença Després volgué revocar una part de la donació, i això donà lloc a una guerra en la qual intervingueren el comte de Tolosa i Pere I de Catalunya-Aragó Restablerta la pau 1202, anà en pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia Confirmà els privilegis d’Avinyó 1206 i donà el seu…
Manuel Ortínez i Mur
Política
Empresari i polític.
Doctor en dret i professor mercantil, començà la seva activitat professional en les indústries tèxtils de la seva família Posteriorment fou director del Banc de Bilbao a Barcelona 1961-65, de l’Instituto de la Moneda Extranjera 1965-71 i de la filial d’Hispano Olivetti a Espanya 1971 Els darrers anys actuà com a representant de la Unió de Bancs Suïssos a Espanya Prengué part en les negociacions amb el govern d’Adolfo Suárez per al retorn del president de la Generalitat de Catalunya a l’exili, Josep Tarradellas, a l’octubre del 1977 Restablerta la Generalitat, fou conseller de…
bisbat de Perpinyà
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Perpinyà.
Comprèn el territori del departament francès dels Pirineus Orientals La seva jurisdicció s’estén sobre 253 parròquies, dividides en 3 arxiprestats Forma part de la província eclesiàstica d’Albi Correspon a l’antic bisbat d’Elna, els bisbes de la qual des del 1602 traslladaren llur seu a Perpinyà, encara que han conservat fins avui dia el títol antic Suprimida el 1801 i agregada a la de Carcassona, fou restablerta el 1817 Adquirí part de la diòcesi d’Urgell Alta Cerdanya i d’Alet Capcir i Fenolleda L’any 1996, el papa Joan Pau II nomenà André Fort Chalon-sur-Saône, 1935 bisbe de…
Josep Barceló
Història
Dirigent obrer.
Capdavanter de l’associació de filadors de Barcelona, prengué part en la direcció de la primera vaga general de la darreria de març del 1854 i en l’anomenat conflicte de les selfactines de l’estiu de l’any següent En ésser restablerta la milícia nacional, en fou elegit capità Arribà a ésser el dirigent obrer més popular i més influent de Catalunya Per l’abril del 1855, en prendre el càrrec de capità general del Principat Juan Zapatero, fou detingut amb el pretext d’una suposada participació en el crim del mas de Sant Jaume d’Olesa de Montserrat, i fou injustament condemnat a mort…
Lísies
Filosofia
Retòrica
Orador i logògraf atenès, fill d’un armer oriünd de Siracusa.
Estudià retòrica a Túrios Magna Grècia, però el 412 tornà a Atenes, on romangué fins que, mort el seu germà pel consell dels Trenta , hagué de refugiar-se a Mègara Restablerta la democràcia a la ciutat, es lliurà, com a logògraf, a la redacció de discursos, en els quals atacà els tirans i exigí llur càstig, i alhora intentà de recuperar el seu patrimoni perdut sota la fèrula dels oligarques Contra Eratòstenes , Contra Agorat També defensà els plets dels seus diversos clients Aquesta activitat el consagrà definitivament, perquè els seus discursos —traduïts al català per Joan…
Institut Industrial de Terrassa
Entitat nascuda el 1873 com a resultat de la fusió de l’antic Gremi de Fabricants i l’Associació de Fabricants, per al progrés, el foment i la defensa de la indústria llanera de Terrassa.
Tingué un representant permanent a Madrid i publicà el periòdic proteccionista “La Industria Tarrasense” 1876 En sorgiren la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa 1886, la Mútua d’Assegurances 1900, la Biblioteca Tècnica-Tèxtil 1933, el Museu Tèxtil Biosca 1946, l’Oficina de Productivitat 1957, etc Ha contribuït a l’ensenyament tècnic i tèxtil de Terrassa El 1928 es fusionà amb la Mútua Fabril, creada el 1920 El 1936 fou collectivitzada pel departament d’economia de la Generalitat El 1939 fou incorporada a la Central Nacional Sindicalista com a servei sindical El 1955 creà el…
dieta
Història
Política
Designació de diverses assemblees polítiques de caràcter legislatiu i deliberatiu que tenen com a referència la del Sacre Imperi Romanogermànic.
La dieta germànica Reichstag era d’origen carolingi, i era convocada per l’emperador del Sacre Imperi, el qual fixava també el lloc de reunió hi assistien bisbes, abats, ducs, comtes, alguns senyors feudals designats i, des de mitjan segle XIII, representants de les ciutats Consolidada per la Butlla d’Or de Carles IV del 1356, comprenia tres collegis el dels electors, el dels prínceps i el de les ciutats imperials Els temes eren discutits per collegis i sotmesos a l’assemblea general, que els votava les conclusions havien d’ésser ratificades per l’emperador Desaparegué el 1806, però amb la…