Resultats de la cerca
Es mostren 199 resultats
fèlid de dents de sabre
Paleontologia
Nom donat a qualsevol fèlid fòssil pertanyent a espècies, gèneres i famílies diversos caracteritzats pel gran desenvolupament de les dents canines superiors.
Aquesta característica no ha estat pas exclusiva dels fèlids, sinó que és compartida per d’altres grups depredadors, com el marsupial del gènere Thylacosmilus del Pliocè d’Amèrica del Sud, el creodont Apataelurus de l’Eocè americà, o els nimràvids de l’Oligocè i Miocè d’Àsia i Europa, com el Sansanosmilus trobat a Sant Quirze del Vallès La majoria dels fèlids de dents de sabre identificats als jaciments catalans pertanyen a la subfamília dels macairodontins Machairodontinae , el primer gènere dels quals fou el Pseudaelurus trobat en el Miocè inferior de Sant Mamet, a Sant Cugat del Vallès, i…
bomba
Agronomia
Varietat d’arròs de planta molt alta, de color verd clar i de tiges molt robustes.
És poc resistent a les malures i a la fallada, així com als atacs del cucat, fet que en fa disminuir l’àrea de producció Té unes condicions culinàries òptimes i és la varietat més apreciada al mercat
columna del bauprès
Transports
Cadascuna de les dues peces robustes de fusta, situades a ambdós costats de la contraroda dels velers.
Són dretes i formen un angle díedre amb aquella
burro
Transports
Carro sense baranes i amb les rodes petites i robustes que serveix per a traginar coses molt feixugues.
xenartres
Mastologia
Subordre de mamífers de l’ordre dels edentats, inclosos antigament, juntament amb els folidots i els tubulidentats, en el grup dels desdentats —actualment dissolt—.
Integrat per espècies actuals i fòssils, d’aspecte molt heterogeni en les tres famílies els bradipòdids, els mirmecofàgids i els dasipòdids en què se subdivideix el subordre, però amb alguns trets comuns, com la presència d’ungles grosses i robustes, sovint falciformes, aptes per a excavar, penjar-se o enfilar-se, la cavitat cranial poc ampla i la mandíbula en forma de V, un nombre de vèrtebres cervicals que varia, en els bradipòdids, entre 6 i 10, la vuitena i la novena de les quals són proveïdes d’un parell de costelles mòbils i amb les últimes vèrtebres dorsals i les lumbars…
Les esmilacàcies
Liliàcies 1-5 i esmilacàcies 6 1 Galzeran Ruscus aculeatus a aspecte general amb flors i fruits sobre els fillocladis x 0,5 b flor femenina x 3 c flor masculina x 3 2 Esparreguera boscana Asparagus acutifolius a aspecte general x 0,5 b detall d’una flor ix 3 3 Esparreguera de gat Asparagus albus a aspecte general x 0,5 b branqueta amb flors x 1,5 c detall d’una flor x 3 4 Raïm de guineu Paris quadrifolia a aspecte general x 0,5 b fruit x 2 5 Segell de Salomó Polygonatum odoratum aspecte general de la planta amb flors i fruits x 0,5 6 Arítjol Smilax aspera a aspecte general amb…
Miguel de Cervantes: l'edat d'or
Moltes mitologies situen al començament dels temps una edat d’or durant la qual els homes vivien com déus, de manera lliure i igualitària, la justícia i la pau regnaven en la societat i no calia cap esforç per a obtenir el sustent Cervantes, en aquest passatge, es refereix a l’edat d’or de la mitologia grega, en contrast amb l’època en què viu La descripció minuciosa d’aquella ‘santa edat’, en què tot era de tots, no és gens innocent i fins i tot no poc subversiva No apunta prou en aquest fragment la idea que hi ha un cert parallelisme entre les relacions socials dels humans i les d’aquests…
El procés de l'hominització
Les restes fragmentàries més antigues En el seu clàssic i fonamental llibre sobre l’origen de l’home The Descent of Man , publicat el 1871, Charles Darwin escrivia “En totes les grans regions del món, tots els grans mamífers vivents estan estretament relacionats amb les espècies extingides de les mateixes regions Per això és probable que Àfrica hagués estat habitada per pòngids estretament relacionats amb el gorilla i el ximpanzé, i com que aquestes dues espècies són ara les espècies més properes a l’home, és un xic més probable que els nostres antics progenitors visquessin en el continent…
Els vipèrids: escurçons
Els vipèrids o escurçons tenen un aparell verinós constituït per les parts assenyalades en el dibuix a l’esquerra, A 1 glàndula principal de verí, 2 múscul compressor de la glàndula, 3 conducte principal, 4 glàndula secundària, 5 conducte secundari, 6 dent solenoglifa, amb un conducte intern, que apareix ampliada i en secció A’ i A " Gustavo Hormiga Aquesta família, força homogènia, inclou formes altament verinoses i és representada a Europa pel gènere Vipera , que pertany a la subfamília dels viperins a Amèrica hom troba ben diferenciats els crotalins, comunament anomenats cròtals, que…
rinoceront

Rinoceront blanc
© Xevi Varela
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers perissodàctils de la família dels rinoceròtids que pertanyen als gèneres Rhinoceros, Didermoceros, Diceros i Ceratotherium.
Són animals de grans dimensions, cos pesant i massís, amb la pell molt gruixuda i generalment nua o gairebé, i amb una o dues banyes permanents situades a la regió nasal, l’una darrere l’altra, l’anterior més desenvolupada que la posterior, i a vegades una tercera unida a la segona, ulls petits en posició lateral, orelles petites al capdamunt del cap, cua molt petita, cap curt o mitjà segons les espècies, amb el morro aplanat i amb un perfil que descriu una corba descendent des de la regió cranial fins a la facial de nivell més baix, i amb les potes curtes, molt robustes i…