Resultats de la cerca

S'inicià de molt jove als Estudios Chamartín, on fou nomenat cap de producció el 1954, any que s’estrenà el seu primer guió, Como la tierra , escrit en collaboració d’AHurtado Fundador de Pedro Masó Producciones Cinematográficas 1962, al llarg de la seva carrera posterior fou autor i coautor de prop de 150 guions, alguns dels quals foren èxits del cinema espanyol des de la segona meitat dels anys cinquanta fins als primers anys vuitanta Cal destacar-ne els de Las Chicas de la Cruz Roja 1958, de Rafael Julià Salvia Atraco a las tres 1962, Un Millón en la basura 1967, de José Maria Forqué La…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IFI Producción Ignasi FIquino, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ RJSalvia, Fernando Melero, Ricardo Toledo FOTOGRAFIA Ricard Albiñana blanc i negre, Ifiscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Ramon Ferrés SO Miquel Sitjes INTERPRETACIÓ José Luis Ozores Andrés, Simone Bach Carmen, María Martín germana d’Andrés, Josep Sazatornil, Saza don Tomás, Mariano Ozores pare d’Andrés, Miguel Fleta Sebastián, Gustavo Re, Jesús Colomer, Estanis González ESTRENA Barcelona, 08011957, Madrid, 09091957 PREMIS Sindicato Nacional del Espectáculo…

Fundat el 1964, des dels seus inicis destacà per una mentalitat oberta incorporà modalitats ludicoesportives innovadores i sistemes d’explotació que permetien accedir a la pràctica esportiva sense ser soci del club, mitjançant el lloguer Així, inclogué la pràctica de l’esquaix 1980, el fitnes 1987 o el pàdel 1990, quan aquests esports encara eren molt desconeguts a Catalunya Les seves installacions, que ocupen 25000 m 2 , tenen piscines, pistes d’esquaix, de tennis i de pàdel, sales de fitnes, zones d’aigua i zones termals, camp de pràctiques de golf, etc Quant al vessant competitiu, i també…

Vida El 1937 rodà el seu primer film, Imitando al faquir , amb els alumnes del collegi de Sant Julià de Vilatorta El 2004 Esteve Riambau i Elisabet Cabeza recuperaren aquest film per a crear el documental comercial La doble vida del faquir Més tard, i sense deixar mai de realitzar cintes familiars, feu la seva segona ficció, El legado de sir Breton Woods 1944 després aconseguí el premi d’argument de Canes per Marte no es un dios 1949 i primers guardons del CEC per Baile de disfraces 1949 i Compra-venta de ideas 1950, aquest darrer amb guió de Rafael J Salvia i tots dos amb direcció artística…

Estreps de la serra d’Onil coberts per formacions arbòries de pins blancs, pins pinyers i carrasques al fons, el Menejador Ramon Dolç Les serres d’Onil i la Fontanella 214, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Les serres d’Onil i de la Fontanella constitueixen la prolongació meridional del massís de Mariola Es tracta de dues serralades paralleles i molt similars, orientades de sud-oest a nord-est, i separades per una petita vall per la qual discorren la rambla del Pinar i el barranc de Pinarets La serra de la Fontanella és un anticlinal format per calcàries juràssiques i…

Pare del director Ignasi F Iquino Estudià violí, composició i direcció d’orquestra amb Mathieu Crickboom, Enric Morera i Frederic Lliurat a Barcelona, i amplià estudis a Brusselles S’especialitzà en la direcció i composició d’operetes i sarsueles Al final del 1908 se li encarregà la direcció musical d’una companyia de sarsuela que actuà per Espanya i Amèrica Llatina i on cantava la seva futura esposa, la tiple Teresa Idel —de nom real, Teresa Iquino i Parra València, 14 de maig de 1883 - Barcelona, 4 de novembre de 1969— Compongué música de cambra i cal citar l’obra lírica en tres actes Gent…

Detall de les fonts de l’Algar L’aigua, al naixement de l’Algar, és un element fonamental en el paisatge, i condiciona totalment les comunitats naturals que s’hi estableixen Ernest Costa Les serres de la Serrella i la Xortà 210, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic L’alineació formada per les serres de la Serrella i la Xortà descriu un arc que s’estén d’est a oest entre les valls de Seta, al nord, i Guadalest, al sud aquesta darrera les separa del massís d’Aitana, amb el qual es relacionen estretament des de tots els punts de vista La Serrella està constituïda per tres…

Estudià dansa clàssica i debutà com a ballarina El 1954 es donà a conèixer en el teatre i el cinema, on protagonitzà preferentment revistes i comèdies, si bé amb freqüència interpreta també papers dramàtics Intervingué, entre d’altres, en els films, La fierecilla domada 1955 d’A Román, Las chicas de la Cruz Roja 1958 de RJ Salvia, Muchachas en vacaciones 1958, de José María Elorrieta, No encontré rosas para mi madre 1972 de Fd’A Rovira-Beleta, El love feroz 1973 de JL García Sánchez, Tormento 1974 de P Olea, que li valgué un premi Fotogramas de Plata, Las largas vacaciones del 36 1976 de J…

Vida Format musicalment amb el seu pare, Joan Lamote de Grignon i Bocquet , des de la infantesa continuà la seva formació al Conservatori del Liceu, on estudià violoncel amb J Raventós i B Gálvez, i piano amb JB Pellicer i Frank Marshall Des de molt jove exercí com a violoncellista a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i a l’Orquestra Simfònica de Barcelona A la Banda Municipal de Barcelona, reorganitzada pel seu pare des del 1914, hi obtingué una plaça de percussió i teclat el 1926, i el 1932 guanyà per oposició el càrrec de sotsdirector El 1931 es feu càrrec de l’Orquestra…

Vida De formació autodidàctica, el 1946 establí contactes amb autors vinculats al CEC i el 1949 organitzà la primera projecció de cintes amateurs al Prat de Llobregat, que aconseguiren interessar un grup de joves de la població Sota el seu impuls, el mateix any es constituí la Secció de Cinema Amateur dins de l’entitat cultural Agrupación Artístico-literaria Cervantes El 1952 estrenà el seu primer documental, Prat documental , tot i que amb anterioritat ja havia rodat algunes imatges amb voluntat de reportatge, de les quals només es conserva Primer Festival Aéreo Internacional de Sabadell…