Resultats de la cerca

Situat a l’E de Teheran, és salí, pràcticament inhabitable i en gran part no explorat

És un dels dos grans grups en què —segons la historiografia clàssica— es dividí a mitjan s IV el poble franc L’altre és el sali Llur dret és conegut com la llei ripuària ~540

Sal natural monoclínica translúcida, de color blanc, que es presenta al jaciment salí de Stassfurt Saxònia, formant masses en paragènesi amb sal comuna, carnallita i anhidrita Un cop mòlta, pot ésser emprada en sòls lleugers i torbosos com a adob sense cap preparació

Situada dins l’antic terme del castell de Cardona, sobre el salí Era sufragània de les de Sant Vicenç i Sant Miquel de Cardona i durant un període potser actuà com a hospital, per aplegar més tard una comunitat de donats, sense que puguem assegurar que es regissin amb una regla monàstica com les donades de la Santíssima Trinitat L’església apareix citada el 1089 Aquesta església podia funcionar com a hospital, ja que el 1137 els vescomtes Amat i Almodis feren una donació a l’hospital dels pobres que estava sobre el salí Si tingué aquesta funció la perdé aviat, i el 1282 figura com a…

És situada a la vora del riu Sali, afluent del Dulce, i al peu de la serralada Preandina Important nus ferroviari Indústries alimentàries conserves, licors i sobretot sucre, de materials de construcció i calçats Centre d’ensenyament superior Universidad Nacional de Tucumán, fundada el 1914 i Universidad del Norte Santo Tomás de Aquino, el 1965

Sota el coll, prop de la caseria de Llinars, a la font Salada, neix la ribera Salada, que deixa a la dreta l’església parroquial de Sant Martí consagrada el 1051, passa pel molí de Cambrils on hi ha un salt d’aigua i pel molí de la Sal o salí de Cambrils , on preparaven la sal recollida per evaporació al llarg del riu La sal de Cambrils ha estat molt utilitzada per al bestiar El lloc ja és esmentat el 839 la senyoria pertangué als vescomtes de Cardona

El lloc és esmentat ja el 1150, i la seva església dedicada a sant Antoni, des del 1371 hom bastia un nou temple el 1401 el bisbe Ramon Riu la convertí en parròquia el 1898 i canvià l’advocació a sant RamonAntic condomini dels vescomtes i de l’abat de Cardona, s’anà industrialitzant per la proximitat del riu i el 1926 hom hi installà la fàbrica de depuració de sals de la Unión Española de Explosivos, que donà lloc a la colònia del Salí de Cardona El nucli celebra la festa major el darrer diumenge del mes d’agost

Mineral que cristallitza en el sistema cúbic, en cristalls petits i de forma allargada que li donen un aspecte tetragonal Té una exfoliació imperfecta en cubs La duresa és molt baixa, d’1 a 2, i el pes específic és d’1,53 És incolor i també de color groc i marró, a causa de l’addició de FeCl 3 Té un gust salí picant i és fàcilment soluble en l’aigua Es troba com un producte de sublimació en els volcans Vesuvi i Etna, i també en els incendis de materials enderrocats i escombraries i de capes de carbó

La capital és Santiago del Estero És limitada al N per les províncies de Salta i el Chaco, a l’E per aquesta última i Santa Fe, al S per la de Córdoba, i a l’W per les de Tucumán i Catamarca Fisiogràficament pertany a la regió del Chaco, excepte a l’extrem occidental, que està en contacte amb els contraforts de la serralada preandina Clima tropical càlid i sec Els rius principals són el Salado i el Sali, entre els quals hi ha la zona més explotada agrícolament cotó, alfals, blat de moro, blat, explotació forestal La ramaderia és important Escasses vies de comunicació Poblament rural

És situat en una depressió endorreica de terrenys salins i esteparis, a 759 m d’altitud