Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
marca
Lingüística i sociolingüística
En fonologia, particularitat fònica, l’existència o la no-existència de la qual en una unitat donada l’oposa a les altres unitats de la mateixa natura dins la mateixa llengua.
En català, per exemple, el fonema / b / sonor és marcat , i s’oposa al correlatiu / p / sord, no marcat , per la presència en la seva articulació de la vibració de les cordes vocals La noció de marca en fonologia s’ha estès també a la morfologia, a la sintaxi i a la lexicologia
Pere Jaume Cassià
Literatura catalana
Humanista.
Deixeble del bisbe de Girona Benet de Tocco, li dedicà una peça dramàtica en llatí amb cinc sonets catalans intercalats força maldestres L’obra s’intitula Sylva Comoedia de uita et moribus , impresa a Barcelona 1576, i va acompanyada d’un tractadet per a aprendre el calendari romài d’una breu sintaxi llatina, Epitome syntaxeos
Hans Glinz
Lingüista suís.
Graduat 1946 a Zuric, el 1949 hi obtingué el títol de docent Habilitation Fou professor a l’Acadèmia Pedagògica de Kettwig 1957-65 i catedràtic de filologia germànica a l’Escola Tècnica Superior d’Aquisgrà 1965-78 Membre del consell científic de l’Institut de la Llengua Alemanya de Mannheim 1965-78 i 1984-97 i president de la comissió per a la reforma ortogràfica 1970-78, feu aportacions a la teoria i a la didàctica del llenguatge, a la gramàtica comparada i contribuí a l’elaboració d’una gramàtica alemanya allunyada dels models llatins Die innere Form des Deutschen Eine neue deutsche…
Alfonso Grosso
Literatura
Novel·lista andalús.
La seva prosa s’insereix en el realisme social amb un estil molt acurat i un cert barroquisme en la sintaxi Entre les seves obres destaquen La zanja 1961, Un cielo difícilmente azul 1961, El capirote 1966, Guarnición de silla 1970, Con flores a María 1981 i Otoño indio 1983 Cada cop més al marge del món literari, la seva obra posterior té poc interès
Michel Bréal
Lingüística i sociolingüística
Lingüista francès.
Introduí el comparatisme a França mitjançant la traducció i l’ensenyament de la gramàtica de Franz Bopp Fou catedràtic de gramàtica comparada Les seves publicacions són escasses, però de primera qualitat, especialment Essai de sémantique 1897, títol enganyador, perquè de fet tracta del valor semàntic de les formes gramaticals, o sigui de sintaxi, i combina la tradició francesa de la gramàtica general amb els resultats del comparatisme del segle XIX
Manuel Sánchez de Castellar
Filosofia
Literatura
Humanista.
Mercedari, el 1659 fou destinat al convent de Santa Maria del Puig Era bon teòleg i mestre de l’orde Fou comanador de Terol i d’Oriola i predicador per Aragó, València, Múrcia i Barcelona Autor d’obres sobre gramàtica, poesia i sintaxi i d’una obra sobre vides dels sants de l’orde de la Mercè, impresa entre el 1672 i el 1705 Escrivia en llatí i en castellà
lingüística de corpus
Lingüística i sociolingüística
Branca de la linguística que es basa en l’estudi dels fenòmens lingüístics a partir de grans col·leccions de textos en format màquina, anomenats corpora.
Presenta un gran nombre d’interseccions atès que permet, per exemple, dur a terme un estudi descriptiu de la sintaxi de la llengua o de l’ús del lèxic, per exemple La lingüística de corpus ha avançat molt en les últimes dècades gràcies a les possibilitats de tractament del llenguatge natural oferta pels ordinadors, que han permès obtenir de manera ràpida i fàcil una gran quantitat de dades susceptibles d’anàlisi lingüística
Nāṣīf al-Yāziǧī
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg i poeta àrab.
Professor de gramàtica a la Universitat Americana del Líban Profundament interessat pel desenvolupament de l’àrab modern, la formació de neologismes i la simplificació de la sintaxi clàssica, és autor de diversos tractats, publicats després pel seu fill Ibrāhīm 1847-1906, també filòleg Luġal al-ǧarā'id ‘La llengua dels diaris’, 1901 Escriví també Maǧma’ al-baḥrayn ‘Confluència de les dues mars’, una collecció de seixanta maqāmat a imitació de les d’al-Ḥarīrī
Carl Theodor Gossen
Lingüística i sociolingüística
Filòleg suís, format a Zuric sota la direcció de Jakob Jud.
Catedràtic de filologia romànica a les universitats de Viena 1959-67 i Basilea 1967-81 És autor d’estudis importants de dialectologia diacrònica francesa, entre els que sobresurt la Petite grammaire de l’ancien picard 1951 També ha treballat sobre la grafia en els texts francesos medievals Französische Skriptastudien , 1967 i sobre aspectes de sintaxi i lèxic del francès i l’italià Durant el seu rectorat se celebrà a Basilea el IV Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes
Louis-Paul Boon
Literatura
Escriptor flamenc.
El seu realisme cínic, expressat en un llenguatge cru i aspre, no exclou, però sentiments de solidaritat vers els éssers humils i marginats de la societat L’estil es basa sobretot en els trets dialectals de la seva regió i en una sintaxi rica i imaginativa De la seva obra cal destacar Mijn kleine oorlog ‘La meva petita guerra’, 1946, De Kapellekensbaan ‘L’avinguda de la Capelleta’, 1953, Menuet 1955, Het Geuzenboek ‘El llibre dels brivalls’, 1978, entre d’altres