Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
canal
Canal venecià
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra destinada a conduir, per a finalitats diverses, masses d’aigua derivades de rius, torrents, llacs naturals i artificials o d’aigües subterrànies mitjançant una captació adequada.
Hom pot classificar els canals en industrials, d’abastament de poblacions, de regatge i de drenatge o de sanejament els dels dos primers tipus porten un cabal constant, mentre que el cabal minva en els de regatge i augmenta en els de drenatge Els principals problemes tècnics que hom troba en projectar un canal són la impermeabilitat, l’estabilitat mecànica i els càlculs hidràulics pèrdues de càrrega, pendent i secció hidràulicament òptims, evaporació, etc però sempre el tipus de secció i les obres són talment condicionats pel terreny, que un canal pot ésser de perfil trapezial, en terrenys…
L’albufera de València
La superfície actual de l’albufera de València —menys de 3 000 ha— és el resultat de la fortíssima reducció que ha experimentat durant els dos darrers segles per l’aterrament de les seves vores i la transformació en arrossars Ramon Dolç L’albufera de València 111, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Si hi ha un espai natural que hagi estat l’impulsor del conservacionisme al País Valencià, aquest és sens dubte l’albufera de València Situada a 4 km d’aquesta ciutat, l’albufera representa, junt amb la devesa del Saler, un dels entorns paisatgístics de major…
Medicina 2010
Medicina
La primera cèllula sintètica Imatge de la primera cèllula sintètica Mycoplasma mycoides obtinguda a través d’un microscopi electrònic de rastreig © National Center for Microscopy and Imaging Research University of California, San Diego / Tom Deerinck and Mark Ellisman Craig Venter va publicar al maig, en la revista Nature , que ha aconseguit fabricar al laboratori l’ADN complet del bacteri My-coplasma mycoides i introduir-lo en una altra cèqula recipient d’una altra espècie anomenada Mycoplasma capricolum Tot i que sembla que és un gran pas per a la genòmica, la comunitat científica ha rebut…
Sindicat de banquers de Barcelona SA
La constitució L’Associació de Banquers de Barcelona era conscient que la seva raó de ser era la defensa dels interessos collectius dels banquers que la integraven Un cop constituïda, però, els seus membres s’adonaren que una associació no mercantil, que no feia altra cosa que discutir de forma conjunta els temes que els afectaven, tenia poca consistència El millor ciment per a consolidar una associació era una activitat econòmica que aplegués els associats Junts podien atendre operacions que no eren a l’abast dels socis individuals La solució va arribar el 1909 quan Fills de F Mas Sardà,…
Caixa Vilumara (1862-1914)
Caixa Vilumara departament de comptabilitat Catàleg de la Caixa Vilumara La Caixa Vilumara és l’entitat financera, en forma de societat no anònima, més important del segle XIX a Catalunya El seu secret va ser mantenir-se sempre en la línia del que serà en el futur la banca comercial captació de dipòsits en compte corrent i aplicació d’aquests recursos al descompte d’efectes comercials i a la concessió de crèdits amb garantia Durant 62 anys va fer un bon servei financer als clients i va donar rendibilitat a les participacions dels seus socis Sempre com a societat en comandita El seu final,…
Sentmenat

Plaça de la vila i Ajuntament de Sentmenat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental.
Situació i presentació El terme de Sentmenat, de 28,80 km 2 d’extensió i situat als contraforts meridionals del Montmajor, limita amb els municipis de Castellar del Vallès W, Sant Llorenç Savall NW, Sabadell SW, Polinyà S, Palau-solità i Plegamans SE i Caldes de Montbui NE, aquest últim pertanyent a la comarca del Vallès Oriental El terme gaudeix d’un clima suau, arrecerat per les muntanyes que el limiten al nord ja fora del seu terme, Sant Llorenç del Munt i el Farell, i dins el terme, Serra Cavallera, la serra del Calvari, la serra de Can Fruitós altrament dita de la Sagrera, el turó de la…
Macià Vila i la Fabril Cotonera de Reus
Macià Vila i Mateu, l'amic del general Prim Macià Vila i Mateu Macià Vila i Mateu , 1966 Macià Vila i Mateu encapçalà l’empresa Macià Vila, Subirà i Companyia, antecedent directe de La Fabril Cotonera de Reus constituïda el 1852 Macià Vila 1811-65 nasqué a Igualada Era el segon de nou germans en una família de petits industrials de la llana, paraires Seguint la tradició catalana, l’hereu continuà l’ofici del pare i els cabalers s’escamparen per a guanyar-se la vida El 1823, quan tenia dotze anys, Macià Vila deixà Igualada i s’installà a Reus, una de les primeres ciutats catalanes pel seu…
Els Vilumara, a Barcelona
Ramon Vilumara, el marit de “La Fabricanta” La família Vilumara Els Vilumara o Vilomara, com es deien abans, poden presentar una cronologia en la qual els membres d’aquesta família treballen la seda durant tres-cents anys Primer com a mestres velers i després com a industrials Domènec Vilomara era mestre veler a Barcelona el 1693 Està enterrat a la seu barcelonina Un altre Domènec Vilomara el succeirà fins el 1723 Els seus fills, Jacint i Antoni Vilomara i Carrió, ompliran la resta del segle XVIII Jacint Vilomara actuà d’ examinador del Gremi de Velers 1746-51, l’encarregat de comprovar les…
Candidiasi o moniliasi
Patologia humana
Definició La candidiasi o moniliasi és una micosi —és a dir, un procés infecciós ocasionat per fongs— que pot afectar diversos teixits És provocada per la proliferació de Candida albicans , un fong que habita, en condicions normals, a la pell i les mucoses de l’organisme i que per determinades condicions predisposants pot esdevenir patogen El trastorn, que, en general, afecta la superfície cutània o mucosa, sol ésser banal tanmateix, en alguns casos, sobretot quan afecta persones immunodeprimides o portadores de catèters, pot ocasionar lesions greus o bé propagar-se a teixits interns Causes i…
Els escorpins
Característiques del grup Els escorpins són els aràcnids més grossos que hi ha al nostre país i, alhora, uns dels artròpodes més temuts de les nostres latituds Són típics de regions caloroses i àrides, encara que n’hi ha alguns adaptats a climes humits Colonitzen les regions tropicals i subtropicals, però arriben fins a les zones càlides de les regions temperades d’ambdós hemisferis Es caracteritzen pel fet de tenir els pedipalps més desenvolupats que la resta dels apèndixs, i acabats en una pinça gran El prosoma i l’opistosoma s’uneixen amplament, sense que hi hagi cap tipus de cintura L’…