Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
falzilla roja
Botànica
Falguera de rizoma curt i fibrós, de la família de les polipodiàcies, de fulles de 4 a 20 cm, pinnatisectes, de segments ovats creuats, amb sorus linears petits.
Creix en roques i murs, a tot Europa
falguera mascle
Botànica
Falguera, de la família de les polipodiàcies, de rizoma gruixut i erecte, de fulles molt dividides, de color verd fosc, de 30 a 130 cm, amb sorus arrodonits.
Es fa en boscs humits i fondalades, als Pirineus i altres muntanyes plujoses Té propietats vermífugues
falzilla blanca
Botànica
Falguera de rizoma curt, de la família de les polipodiàcies, amb frondes de 5 a 15 cm, bipinnatisectes, de contorn triangular, coriàcies, d’un verd grisenc, amb sorus linears.
Es fa en roques i murs, a quasi tot Europa
Els pseudofongs
Els pseudofongs es configuren com un grup molt particular, que conserva molts caràcters algals Molts viuen en aigua dolça, com a sapròfits o com a paràsits d’algues, de fongs i fins i tot d’animals diversos L’aparell vegetatiu pot ésser unicellular com en moltes lagenidials i en molts hifoquitriomicets, o format per cèllules disperses en una xarxa filamentosa en els labirintulomicets, però en general està constituït per filaments sifonats sense septes, excepte a la base dels òrgans reproductors Les zoòspores tenen dos flagels, l’anterior, amb mastigonemes tubulars, i el posterior, llis, a…
polipodi
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les polipodiàcies, rizomatosa, de fulles de 10 a 40 cm de llarg, pinnatipartides, amb sorus orbiculars, arrenglerats a cada banda del nervi medial de les pinnes.
Creix en roques, en parets i en troncs d’arbre, a quasi tot Europa El rizoma té virtuts laxants i colagogues
falguereta
Botànica
Planta perenne, de la família de les polipodiàcies, de rizoma curt i fibrós, amb fulles de 10 a 20 cm, de contorn lanceolat, de color verd clar, bipinnaticompostes amb els sorus al costat dels nervis medials.
Es fa en clivelles de penyes, parets, etc, calcàries i humides
marattials
Botànica
Ordre de filicòpsids de la subclasse de les eusporangiades constituït per falgueres robustes i fins i tot arborescents, de fulles grosses i molt dividides i d’esporofil·les amb els sorus a la cara inferior, vora el marge.
Bé que aparegué a la fi del Carbonífer, actualment només comprèn unes 80 espècies, tropicals
polipodiàcies
Botànica
Família de filicals integrada per falgueres sovint rizomatoses, de frondes enteres o pinnades, amb esporangis pediculats que s’obren transversalment per l’acció d’un anell longitudinal, els quals són agrupats en sorus, proveïts o no d’indusi.
Consta d’unes 3000 espècies, la majoria pròpies de les regions càlides Polipodiàcies més destacades Adiantum sp adiant Adiantum capillus-veneris falzia , capillera, falguerola, falzilla Aspidium sp aspídium Asplenium adiantum-nigrum falzia negra Asplenium fontanum falguereta Asplenium trichomanes falzia roja Asplenium ruta-muraria falzia blanca Athyrium filix-femina falguera femella Ceterach officinarum dauradella , melsera Dryopteris filix-mas falguera mascle Phyllitis scolopendrium llengua de cèrvol , herba melsera Polypodium vulgare polipodi , herba pigotera Pteridium aquilinum falguera…
ciateàcies
Botànica
Família de filicals constituïda per unes 200 espècies de falgueres generalment arborescents, de frondes grans, a la superfície de les quals hi ha els esporangis, dehiscents per una fissura transversal, agrupats en sorus amb indusi esquamiforme o còncau.
Són plantes pròpies de les regions intertropicals i subtropicals
Les florideofícies
Aquesta classe, anomenada també de les florídies, és la que té un nombre més gran de representants marins i, en nombre d’espècies, supera àmpliament el conjunt dels feòfits i dels cloròfits marins Es tracta d’un grup d’algues que ha tingut un èxit evolutiu molt notable, com ho demostra la seva gran diversificació en espècies i l’existència de representants fins allà on hi hagi un mínim de llum algunes florídies marquen el límit inferior de la zona circalitoral i també en tota altra mena d’ambients Les florídies són especialment ben representades a les mars tropicals i subtropicals, i menys…