Resultats de la cerca

A dotze anys era corista a la cort de Stuttgart Rebé les primeres classes de música del mestre de capella Theodor Schwartzkopff Alumne de J Pachelbel a Nuremberg el 1697, al cap de dos anys tornà a Stuttgart, on arribà a ser organista de la cort El 1701 obtingué permís per a traslladar-se a Viena per estudiar amb FT Richter L’any següent inicià un viatge per Itàlia, al llarg del qual entrà en contacte amb F Grassi, CF Pollarolo, B Pasquini i A Corelli Altra vegada a Stuttgart 1703, fou nomenat mestre de capella de la cort, càrrec que abandonà el 1706 per…

Estudià música a Stuttgart i debutà el 1941 a Pforzheim Destacat membre de l’Òpera de Stuttgart, hi actuà entre el 1945 i el 1972 Després d’haver cantat amb èxit òperes italianes i alemanyes, el 1950 feu el seu debut wagnerià tot interpretant Sigmund Especialista de les obres de Wagner, el 1951 fou Parsifal en el Festival de Bayreuth, on actuà ininterrompudament fins el 1970 i amb la companyia del qual es presentà a Barcelona durant el Festival Wagner que el Gran Teatre del Liceu organitzà l’any 1955 També cantà amb èxit al Covent Garden de Londres -entre el 1955 i…

Estudià piano, composició i direcció a Stuttgart 1923-28 El 1933 es doctorà en musicologia a la Universitat de Heidelberg, on fou alumne de Heinrich Besseler Visqué una temporada a Holanda 1933-39, i a partir del 1940 s’establí als Estats Units a causa de la seva oposició al règim nazi Fou professor en nombroses escoles i universitats nord-americanes i editor general dels volums Monuments of Renaissance Music , que publicà la Universitat de Chicago 1964-77 La seva tasca com a editor i estudiós, tant de tractats teòrics com de partitures musicals, el portà a plantejar-se els…

Vida Format musicalment com a nen cantor del monestir de Sankt Florian, amplià més tard els seus estudis a la Musikakademie de Viena, on fou deixeble de J Marx Entre el 1923 i el 1933 fou mestre d’escola primària a Wels, activitat que compaginà amb la de compositor, organista i mestre de cor El 1934 fou nomenat professor del Landeskonservatorium de Leipzig -a partir del 1941 Hochschule für Musik-, i el 1942 rebé el càrrec de director d’aquest mateix centre També exercí la docència en altres centres fou professor de composició 1945-48 i més tard director del Mozarteum de Salzburg, i feu…

Músic força reconegut durant l’època anterior a la Segona Guerra Mundial, la seva carrera com a compositor i com a docent es consolidà durant el règim nazi Membre del partit nacionalsocialista des del 1933, l’oratori Der grosse Kalender 1933 fou rebut com "el nou oratori del poble alemany" El 1936 fou nomenat director del Conservatori de Frankfurt, on treballà fins al final del conflicte bèllic També fou professor de composició a l’Escola Superior de Música de Stuttgart i de la qual fou director en 1956-66 Tot i que són notables les obres per a instruments i per a orquestra, en…

Estudià música a Eisenach i debutà el 1947 a Weimar, on interpretà diversos papers d’òperes de WA Mozart, G Verdi, G Puccini i R Wagner El 1951 cantà en el Festival de Bayreuth, on tornà posteriorment També cantà a Berlín 1949-61, Stuttgart 1961-82, Viena, París, Nova York, Buenos Aires i en el Festival de Salzburg, on el 1961 fou Pedrillo en El rapte del serrall , paper que interpretà més de 300 vegades i que enregistrà en disc Del 1962 al 1973 fou membre de la companyia de l’Òpera d’Hamburg, on s’especialitzà en títols d’autors germànics com ara WA Mozart, R Wagner, R Strauss i…

Estudià a Stuttgart i al seminari protestant de Tübingen Després d’una etapa com a preceptor fou professor a les universitats de Jena, Heidelberg i Berlín, de la qual esdevingué rector Com totes les altres arts, la música tingué una parcella en el sistema filosòfic de Hegel No obstant això, per a aquest pensador, el sentit filosòfic de la música només es constitueix quan es descobreix el seu contingut com a moment del desplegament de l’ésser en si i per a si l’Absolut o l’Esperit Al costat de la inflamació metafísica de la música que suposà el romanticisme contemporani de Hegel,…

Clavecinista i organista consumat, inicià estudis de teologia, que no acabà, i després fou intèrpret d’aquests instruments a Geisslingen i a Ludwigsburg, d’on fou expulsat pel duc de Württemberg el 1773 El 1774 s’establí a Augsburg i fundà el periòdic "Deutsche Chronik", però a causa dels seus atacs a l’Església catòlica fou empresonat del 1777 al 1787 Durant aquest temps escriví nombroses composicions, una autobiografia i l’obra Ideen zu einer Ästhetik der Tonkunst 'Idees per a una estètica de l’art musical', 1806, que, a més d’un valuós document sobre la vida musical del seu temps,…

Vida Fou cantor a la capella de la cort de Munic -llavors dirigida per Roland de Lassus- entre el 1564 i el 1568, i més tard a la de Landshut Durant la dècada del 1570 és possible que fes diverses estades a Itàlia En alguna de les seves edicions inclogué música de compositors italians poc coneguts a Alemanya, i el seu estil demostra una gran familiaritat amb els models italians A partir del 1575 es dedicà a l’ensenyament a l’escola de Sant Llorenç de Nuremberg, i es convertí al protestantisme Obtingué la plaça de mestre de capella de la cort del comte Eitel Frederic IV de Hohenzollern-…

Vida Fou el compositor alemany de música per a tecla més important de mitjan segle XVII Probablement inicià els estudis musicals amb el seu pare i els seus germans més grans També és probable que fos alumne d’alguns dels grans músics llavors presents a Stuttgart, com ara el llaütista A Borell i els prestigiosos organistes J Eckhardt i JU Steigleder El 1634 viatjà a Viena, on és documentat com a organista de la cort el 1637 L’emperador Ferran III, gran amant de la cultura i l’art italians, facilità el viatge d’estudis de Froberger a Roma, on fou deixeble de G Frescobaldi, durant…