Resultats de la cerca

Situada a la comarca andalusa de Campos de Antequera, el regadiu aprofita les aigües del Guadalhorce i els seus afluents i dóna lloc a l’abundant i variada producció hortícola de la Vega de Antequera És un centre d’àrea comercial i mercat agrícola cereals, oli, vi, bleda-rave, fruita, hortalisses predominça l’economia latifundista, i té indústries derivades de l’agricultura refineries d’oli, sucreres, farineres, cellers La ciutat és un encreuament natural dels camins que enllacen la costa mediterrània amb la Meseta travessant la vall del Guadalquivir carreteres, ferrocarril…

Mercat agrícola i de bestiar Indústries tèxtils, sucreres i metallúrgiques Nus ferroviari Fou fundada pels romans, el 25 aC, amb veterans de les guerres càntabres, amb el nom d' Emerita Augusta i amb categoria de colònia Fou capital de la província de Lusitània i esdevingué una de les ciutats més grans de la península Ibèrica Mantingué la seva importància durant l’època visigòtica i perdé la categoria de centre urbà destacat amb la invasió islàmica Del seu paper urbà antic conserva un notable conjunt de monuments romans S'hi destaquen el teatre el més ben conservat de la…

Centre portuari —el més important del país—, constitueix, en realitat, el port d’Atenes, ciutat amb la qual forma actualment un sol nucli homogeni de població Té indústries sucreres, destilleries, manufactura de tabacs, drassanes de construcció naval, factories metallúrgiques, químiques i tèxtils És seu metropolitana A l’antiguitat, assolí importància vers el 470 aC, quan Temístocles la cenyí amb les llargues muralles que la unien amb Atenes Sota Pèricles, Hipòdam de Milet traçà una nova ciutat a l’entorn del port i la dotà d’edificis esplèndids Poblada de gent marinera, es convertí en bastió…

El relleu és volcànic, molt accidentat, amb activitat moderna Cal destacar la Montagne Pelée 1463 m, que del 1902 al 1904 destruí completament la ciutat de Saint-Pierre El clima és tropical, amb una pluviositat que varia, segons l’exposició als alisis, entre els 1000 i els 2000 mm anuals La vegetació va des dels boscs humits tropicals fins a la sabana La temperatura mitjana a Fort-de-France és de 27°C La població és, sobretot, mulata 95% El creixement anual és de l’11‰ L’agricultura es basa en la canya sucrera, les bananes, la pinya tropical i la mandioca Hi ha indústries sucreres…

El triomf de la revolució representà la derrota dels partidaris de l’Antic Règim, la presa del poder per part de la burgesia i la posterior neutralització dels elements revolucionaris més radicals agraristes Dimitit Díaz a conseqüència d’un seguit de motins populars iniciats a la fi del 1910, el substituí el seu opositor Francisco IMadero 1911-13, el qual s’hagué d’enfrontar a un ampli moviment popular a Morelos, dirigit per un capitost molt capacitat, Emiliano Zapata Madero utilitzà un general de la dictadura, Victoriano Huerta, per a vèncer la insurrecció a Morelos, però aquest pactà amb el…

La Azucarera del Jalón, SA 1904-1911 Els fundadors d’esquerra a dreta drets, Josep Suñol i Casanovas, Jaume Carner i Romeu i Antoni Constansó i Constansó asseguts, Juli Barbey i Poinsard i Enric Miret i Martínez Cincuenta años de la Compañía de Industrias Agrícolas , 1962 La General Azucarera de España, SA, constituïda el 1903, es proposava crear un autèntic monopoli i controlar així el preu del sucre, que havia iniciat un fort descens com a conseqüència de l’èxit de la llei del 1899 i l’excés de producció en el mercat L’operació consistia a integrar totes, o gairebé totes, les empreses…

La fàbrica de ceràmica i porcellana de l’Alcora fou fundada el 1727, pel comte d’Aranda, Buenaventura Pedro de Alcántara Jiménez de Urrea y Abarca de Bolea, senyor d’Alcalatén, el qual obtingué de Felip V privilegis que facilitaren tant les importacions de primeres matèries com les exportacions a l’estranger i la venda al mercat interior, i li permeteren d’arraconar els petits tallers menestrals de terrissers que treballaven a l’Alcora La manufactura, en el muntatge de la qual hom no planyé esforços, passà per tres èpoques ben determinades La primera 1727-49 es caracteritzà per l’actuació…

Hospital d’Arenys de Mar, 1844-48 RM La construcció de l’hospital d’Arenys de Mar i de les cases als terrenys de la muralla de mar de Barcelona són obres emblemàtiques de la capacitat econòmica d’un dels indians més acabalats del segle XIX català Josep Xifré i Casas El seu interès està sobretot en les dates de construcció, els anys quaranta, abans de l’eclosió de l’arquitectura d’indians més característica, més pròpia de la segona meitat del vuit-cents El fet té una explicació prou senzilla En efecte, Josep Xifré pertanyia de ple a l’onada de catalans que marxaren a Amèrica al…

Tipus de sucres Els sucres, anomenats també glúcids, poden ésser subdividits en monosacàrids o oligosacàrids El sucre emprat en alimentació és la sacarosa, obtinguda sobretot de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre Altres plantes sacarines són el blat de moro dolç, la melca dolça, la palmera de dàtils i l’erable de sucre Les parts d’aquests vegetals que contenen sucre són el suc canya, melca, els grans blat de moro, el líquid protoplasmàtic de l’arrel bleda-rave, el fruit madur palmera i el suc de l’escorça del tronc erable, en els quals la sacarosa va acompanyada d’impureses, com ara…

La Sucrera de Vic és la primera fàbrica de sucre que s’establí a Catalunya amb la bleda-rave com a primera matèria La seva existència, però, té dues etapes distintes, separades per un llarg parèntesi Miret i A i M Planas L'obra del guerriller carlí Martí Miret i Queraltó, nascut a la Granada Alt Penedès l’any 1846, participà activament en la tercera guerra Carlina, lluitant al costat del general Savalls El pretendent carlí li atorgà el títol de vescomte de Castellfollit Acabada la guerra, optà per entrar a l’exèrcit espanyol amb el mateix títol de brigadier que tenia amb els carlins Fou…