La sucrera de Vic

La Sucrera de Vic és la primera fàbrica de sucre que s’establí a Catalunya amb la bleda-rave com a primera matèria. La seva existència, però, té dues etapes distintes, separades per un llarg parèntesi.

Miret i A. i M. Planas. L'obra del guerriller carlí

Martí Miret i Queraltó, nascut a la Granada (Alt Penedès) l’any 1846, participà activament en la tercera guerra Carlina, lluitant al costat del general Savalls. El pretendent carlí li atorgà el títol de vescomte de Castellfollit. Acabada la guerra, optà per entrar a l’exèrcit espanyol amb el mateix títol de brigadier que tenia amb els carlins. Fou destinat a Cuba, on prengué part en les lluites contra els patriotes cubans. Ascendit a general, retornà a Catalunya i s’instal·là a Vic.

Segurament va ser la seva experiència cubana la que li inspirà la idea d’una fàbrica sucrera que treballés no amb canya de sucre sinó amb remolatxa, una planta aprofitada des de feia temps a Europa.

L’empresa es va dir Miret i A. i M. Planas. La fàbrica havia de funcionar amb remolatxa de la Plana, on era poc coneguda, però calia convèncer prèviament els pagesos perquè la plantessin, amb el compromís de compra per part seva.

La fàbrica acabà d’instal·lar-se al final del 1891 i començà a treballar amb la remolatxa que li proporcionaven els pagesos. El mes de gener del 1892 sortí el primer sucre produït a Catalunya.

La indústria necessitava un elevat nombre de tones de remolatxa per a moldre perquè fos rendible. I els pagesos només estaven disposats a plantar-ne si el preu que els pagaven era superior al que obtenien d’altres plantes, especialment de la patata. Des del primer moment hi hagué queixes per les dues bandes: els industrials volien el compromís del conreu i els pagesos volien un preu més alt.

La primera campanya es tancà amb una tragèdia: la mort d’un xicot de quinze anys, atrapat per una màquina.

Postal de Vic de començament de segle. La Sucrera de Vic és la primera fàbrica de sucre que s’establí a Catalunya amb la bleda-rave com a primera matèria.

L. Roisin

L. Roisin

Els empresaris, descontents de la pagesia d’Osona, buscaren altres proveïdors cap a la comarca del Vallès, però sense èxit. La segona campanya fou una repetició de la primera: el sucre era de bona qualitat, però el volum de producció era petit i donava pèrdues als propietaris, que no veien una solució a curt termini.

El 1894, l’empresa sucrera tingué un canvi de titulars i s’anomenà Miret, Planas, Rius i Torres, S. en C., però els nous socis tampoc no se’n sortiren. La fàbrica fou tancada i l’empresa presentà suspensió de pagaments.

Martí Miret, l’exguerriller carlí, morí el 1896.

Catasús i Companyia

El 1899, La Sucrera de Vic fou comprada per Catasús i Companyia, l’empresa creada per Pere Catasús i Ferret, fundadora de la primera refineria de petroli que hi hagué a Catalunya (vegeu Catasús i Companyia volum I, pàgs. 357 i 358). Al marge de la refineria, Catasús havia iniciat un negoci d’exportació de vins a Cuba, on havia residit uns anys, que s’estroncà el 1898, quan els cubans aconseguiren la seva independència. Mantingué l’interès per diversificar el seu negoci, i és en aquesta línia que cal veure la compra de La Sucrera, que portava ja uns anys parada. Catasús i Companyia n’era un dels creditors.

Pere Catasús donà un fort impuls a la indústria. La campanya de 1900-01 fou la primera d’aquesta segona etapa. La maquinària s’havia ampliat i renovat amb la introducció de nous motors i generadors de vapor. Hi havia també una refineria i s’aprofitava la polpa de la remolatxa com a pinso per al bestiar. Primer, La Sucrera de Vic tenia el despatx a Barcelona, a la plaça de Medinaceli núm. 4, i després, al passatge del Crèdit núm. 3.

El 1902 els gestors de l’empresa informaren els seus partícips que hi havia un excés de producció a la fàbrica, un problema invers al que havien tingut els iniciadors. Amb l’anunci de la constitució de la General Azucarera, que pretenia agrupar totes les empreses sucreres espanyoles, la Sucrera de Vic s’afegí a la cinquantena de fàbriques que formaren aquella nova societat. En la constitució de la General Azucarera, el 1903, figura la Sucrera de Vic, amb una capacitat de mòlta de 300 tones diàries de bleda-rave.