Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
crespinell

Crespinell groc
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les crassulàcies, de fulles suculentes, cilíndriques o poc o molt globoses, flors pentàmeres i fruits en fol·licle.
El crespinell blanc o arròs de bruixa o pinyonets o raïm de llop o raïmet S album , de 8 a 25 cm d’alçària i de flors blanques o rosades agrupades en una inflorescència terminal espiciforme, es fa en sòls rocallosos poc profunds a tot Europa i a les zones temperades d’Àsia i d’Àfrica del nord El crespinell groc dit també arròs de bruixa o raïm de llop S acre , alt de 5 a 15 cm i amb flors grogues aplegades en inflorescències espiciformes, es fa en roques, murs i llocs pedregosos El crespinell gros anomenat també arròs de pardal o pa de moixó S sediforme , de 10 a 40 cm d’alçària i…
asclepiadàcies
Botànica
Família de contortes integrada per uns 250 gèneres que integren unes 1.900 espècies de plantes herbàcies perennes o llenyoses, sovint volubles i suculentes, de distribució tropical i subtropical.
Presenten fulles oposades o verticillades, simples, enteres i sense estípules flors regulars, bisexuals, solitàries o agrupades en inflorescència cimosa i corolla de cinc sèpals amb apèndixs corona L’ovari és semiínfer, de dos carpels, que contenen diverses rengleres d’òvuls, i un llarg estigma Els estams, lliures o soldats a la base, tenen apèndixs sovint units al gineceu el pollen és agrupat en tètrades o pollinis El fruit té dos follicles i les llavors exhibeixen villà Es caracteritzen també per posseir tubs lactífers i secretar diversos glucòsids i alcaloides Les asclepiadàcies es…
coletxó
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les crucíferes, de tiges folioses, fulles enteres, lleugerament suculentes, i flors d’un color groc lilós, pròpia dels erms i camps de secà.
Cactus de boca
Hi ha cactus que es mengen O que es beuen Se’n menja alguna part que, naturalment, mai no són les espines, i se’n beu alguna beguda procedent dels seus abundosos líquids orgànics més o menys fermentats Això val sobretot per a les atzavares, per a les iuques i per als nopals, totes plantes suculentes i cactiformes, bé que, en rigor, de cactus pròpiament dits només en siguin els darrers A Mesoamèrica, diferents espècies d’atzavara o maguei Agave són consumides des de fa com a mínim 9 000 anys La font principal d’aliment de l’atzavara és el meristema blanc, tou i feculent de la…
caral·luma
Botànica
Gènere de plantes suculentes, de la família de les asclepiadàcies, que comprèn unes 100 espècies africanes, mediterrànies o sud-asiàtiques, de tija carnosa i angulosa i flors terminals amb pètals gruixuts.
La C europaea, l’única espècie cactiforme en la flora europea, és propia del sud-est de la península Ibèrica i del nord d’Àfrica i fa flors grogues amb bandes concèntriques purpúries
salat
Botànica
Arbust, de la família de les quenopodiàcies, de 40 a 120 cm d’alçada, de fulles perennes, estretes, semicilíndriques i suculentes, de flors inconspícues, en inflorescències cimoses denses, i de fruits aqueniformes.
Es fa en sòls salins, a la terra baixa de l’Europa meridional i occidental
barrella punxosa
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, d’uns 10 a 60 cm d’alçària, molt ramificada des de la base, amb fulles suculentes i punxants i flors en espigues compactes.
Planta halòfila i nitròfila, viu a les platges i a les terres salobroses de l’interior un cop seca, pren una forma arrodonida que facilita que el vent la faci rodolar, disseminant així les llavors planta estepicursora Hom l’empra com a combustible en llocs secs i desforestats Catalunya occidental, Aragó Central, etc
zona àrida
Biologia
Geografia
Àrea afectada per un clima caracteritzat per precipitacions escasses o nul·les.
El mot té un sentit purament climàtic, i per això és més adequat que la paraula “desert”, que alludeix, en principi, a una àrea ocupada per un escàs nombre d’homes o d’éssers vius, sigui quina sigui la causa d’aquesta despoblació La menor o major aridesa és funció no solament de la quantitat de pluja, sinó també de la intensitat de l’evaporació aquesta última és en relació amb les temperatures Per això hom ha establert, entre els índexs climàtics, uns índexs pròpiament xerotèrmics, com els de Martonne, que posen en relació els de pluges anuals o mensuals amb els de temperatura Altres autors,…
herba gelada

Herba gelada
(CC0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les aïzoàcies, de 10 a 30 cm d’alt, de fulles suculentes, aplanades i ovals, totalment recobertes de papil·les cristal·lines; té flors solitàries blanques i fruits en càpsula quinquevalva.
Creix en sorrals i en terrenys salins del litoral mediterrani
begoniàcies
Botànica
Família de parietals integrada per cinc gèneres que apleguen unes 850 espècies de plantes llenyoses o herbàcies, mates o herbes més o menys suculentes o sufruticoses, pròpies de països tropicals, sobretot de l’Amèrica del Sud.
Presenten fulles alternes, sovint asimètriques, amb estípules, flors asimètriques, unisexuals, agrupades en cimes, i fruits generalment en càpsula El gènere més important és Begonia, les begònies, molt apreciades com a plantes ornamentals