Resultats de la cerca

Els grups alcoxi s’anomenen fent seguir el nom del radical R del sufix -oxi Per exemple alliloxi CH 2 Y CHCH 2 O— Fan excepció a aquesta regla les formes contretes metoxi, etoxi, propoxi i butoxi

Els alcoholats dits també alcòxids s’anomenen fent anar seguit el nom de l’anió pel del metall, i l’anió RO — es designa, sigui afegint el sufix - at al nom de l’alcohol o al del radical R, bé afegint el sufix - d al nom del grup alcoxi RO— Així el compost C₂H₅ONa pot anomenar-se etanolat, etilat o etòxid de sodi Els alcoholats són sòlids solubles en els alcohols i, sovint, en altres solvents orgànics Els més coneguts són els alcalins, els alcalinoterris i els de magnesi o d’alumini Els alcoholats són preparats fent reaccionar l’alcohol, bé amb el metall pur o…

Fenomen propi d’algunes llengües africanes, sobretot del bantú, les classes s’associen, bé que no sempre, per parells en oposició mu-ntu 'home'/ ba-ntu 'homes’ La partícula definidora —sufix, infix o prefix— rep el nom de classificador o índex de classe

Són el resultat de la combinació dels elements més electronegatius amb l’hidrogen Donen hidràcids els halògens, el sofre, el seleni i el telluri Hom els anomena mitjançant el sufix - hídric HCl, clorhídric H 2 S, sulfhídric, etc En condicions normals són gasos incolors molt solubles en aigua

En llatí, morfològicament, és un substantiu de la quarta declinació, constituït pel sufix - tu - afegit a l’arrel del verb Pot tenir la forma en - um , amb funció d’acusatiu i acompanyant ordinàriament verbs de moviment eo dormitum , ‘me'n vaig a dormir’, i la forma en - u , amb funció d’ablatiu i acompanyant adjectius que signifiquen possibilitat, facilitat, dificultat facile dictu , ‘fàcil de dir’

A Doceo pueros litteras , el verb doceo regeix un complement objecte de persona en acusatiu pueros i un complement objecte de cosa en acusatiu litteras L’acusatiu doble també era emprat en frases on el complement objecte duia un complement predicatiu, tots dos en acusatiu Romani Ciceronem complement objecte patrem predicatiu patriae apellaverunt En llatí eren construïts amb acusatiu doble alguns verbs marcats pel sufix trans- Exercitum Ligerim traducit

Generalment els sentits són relacionats, si més no per oposició, com a lluitar amb ells “a favor d’ells”, “contra ells” Però la distància pot ésser tan gran com en el mot francès voler “volar” i “robar”, o tan imprecisa com en el sufix de femení català, que al costat de la referència al sexe té un valor vagament augmentatiu en parelles com cistell / cistella o pla / plana, i encara d’altres més difícils de definir soc / soca matèria morta a matèria viva

L’infix és intercalat entre el radical del mot primitiu i el sufix de derivació pedr-eg-ós Normalment els infixos són partícules buides de significació esdent-eg-at vol dir el mateix que esdentat però a vegades serveixen per a aportar algun matís de distinció o significació ferr i ferr-et-er , amargar i amarg-ot-ejar , enfeinat i enfein-ass-at , etc Els principals infixos catalans són al , all , an , any , ar , arr , ass , at , atx , eg , ell , et , ic , ill , in , iny , isc , iss , itx , ol , oll , on , oss , ot , uc , usc , uss , etc