Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Facund Rolf Morral i Illing

Facund Rolf Morral i Illing
© Família Morral
Enginyer català d’origen alemany.
Estudià a l’Escola Industrial de Terrassa, on, el 1925, obtingué el peritatge en química Emigrà a Cuba i fixà la seva residència a l’Havana Hi treballà en el ram de la tintoreria i en altres camps Posteriorment, anà als EUA, on el 1926 ja estava establert Hi feu estudis d’enginyeria electrònica al Massachusetts Institute of Technology, on es graduà el 1932 Aquell mateix any s’installà a Suècia, on treballà com a investigador a la Universitat d’Estocolm A Barcelona fundà, amb el professor Jimeno i Castells d’Elizalde, de la Universitat de Barcelona, l’Institut de la Metallúrgia i…
Angélica Liddell
Teatre
Literatura catalana
Dramaturga, directora escènica, actriu i escriptora, de nom real Catalina Angélica González Cano.
Llicenciada en Psicologia i Art Dramàtic, adoptà el nom artístic Liddell en homenatge a Alicia Liddell, la musa de Lewis Carroll Inicià la seva carrera com a dramaturga el 1988 Greta quiere suicidarse El 1993 fundà la companyia Atra Bilis Teatro, amb la qual ha desenvolupat una trajectòria marcada per una dramatúrgia visceral, poètica i transgressora La seva obra explora temes com la violència, la mort, la bogeria, el sexe i el poder, sovint des d’una perspectiva autobiogràfica i amb una estètica del dolor Entre les seves obres més destacades hi ha Perro muerto en tintorería los fuertes …
Josep Buxó i els nois Buxons
La família Buxó La família Buxó representa d’allò més bé un dels principals actius dels industrials catalans i la seva principal feblesa Com a força hi ha l’esperit d’iniciativa i l’amor per una feina ben feta La feblesa és la seva dispersió i la facilitat amb què dividien els esforços Josep Buxó i Valls era un barceloní que s’establí a Sabadell l’any 1859 L’empresa es dirà Josep Buxó i Companyia Els seus socis capitalistes eren Joaquim Casanovas i Bosch i el fill d’aquest, Joan Casanovas i Sallarès Aquests tenien filatura i tissatge de llana i amb la seva participació a can Buxó devien…
Els germans Monset, de Terrassa: tints, aprestos i llanes regenerades
Joaquim 1840-1907 i Lluís 1851-1921 Monset i Galí eren terrassencs, de pare francès A diferència d’altres ciutadans de l’estat veí, que vingueren amb les mans a la butxaca i no tornaren al seu país, els Monset tenien unes importants propietats agrícoles a la regió de l’Aude Lluís Monset i Galí Terrassencs del mil vuit-cents, B Ragón Joaquim Monset i Galí Terrassencs del mil vuit-cents , B Ragón Els germans Monset, d’ascendència francesa, crearen a Terrassa tres fàbriques una de tints, una d’aprestos i una de llanes regenerades Joaquim, el germà gran, era el responsable de l’administració de…
Qumrān

Les ruïnes de Qumrān
Ruïnes d’un antic centre religiós jueu, probablement esseni, a 1 km de la riba occidental de la mar Morta i 12 km al S de Jericó.
Les excavacions practicades per R de Vaux i L Harding des del 1951 donaren com a resultat la cronologia següent una primera ocupació del lloc s VIII-VII aC que cal potser identificar amb la Ciutat de la Sal del llibre de Josuè primera ocupació comunitària 150-135 aC amb engrandiment dels edificis 135-131 aC, probablement per raó de l’augment de la comunitat, i abandonament del lloc 31 aC per causa d’un incendi o d’un terratrèmol nova ocupació comunitària 1-60, destrucció per les tropes de Vespasià 68 durant la primera revolta jueva i ocupació per tropes romanes 68-73 Més tard 132-135, els…
líquens

Líquens
© Xevi Varela
Micologia
Grup —o, sistemàticament, classe— d’organismes vegetals de natura doble, constituïts per cèl·lules d’una alga enllaçades per les hifes d’un fong.
La liquenització, és a dir, l’establiment de simbiosis estables entre certes espècies de fongs i d’algues, degué produir-se en repetides ocasions des d’abans del Terciari, i, per via d’un llarg procés d’evolució conjunta, conduí als líquens actuals, que funcionen com un tot, amb trets fisiològics molt peculiars Ambdós components són tan especialitzats, que rarament —només en el cas de l’alga— poden menar vida independent La majoria dels fongs liquenitzats són ascomicets discomicets i pirenomicets, però també existeixen alguns líquens, sobretot tropicals, amb fong basidiomicet Les algues són…
Ballber i Companyia, a Terrassa
Paper comercial, 1892 Ballber i Companyia és una de les empreses llaneres més antigues de Terrassa Lletra de canvi, 1870 Segons la mateixa empresa, aquesta tenia el seu origen l’any 1820, a Terrassa El seu nom no és recollit correctament pels documents de l’època i això complica enormement les coses És Balbé per a Madoz 1849, Ballert per a la Revista Industrial 1856, Vallvet per Giménez Guited 1862 Són pocs els cronistes que reprodueixen el seu nom sense errors Madoz en el seu Diccionario ens diu que és una de les fàbriques de draps “más adelantadas ” Produeixen mocadors i…
ditionit de sodi
Química
Sal, coneguda popularment per hidrosulfit o hiposulfit de sodi, emprada com a reductor en tintoreria i en l’operació de blanqueig en la indústria tèxtil.
palejador
Oficis manuals
Barra llarga proveïda d’un disc en un extrem i que hom maneja per l’extrem oposat, emprada especialment en tintoreria per a remenar líquids.
Ferran Canyameres i Casamada
Literatura catalana
Escriptor.
El 1913 abandonà els estudis de batxillerat per treballar i el 1914 començà a fer-ho com a escrivent de tintoreria Del 1912 daten els seus primers escrits periodístics, apareguts en castellà al setmanari Heraldo de Tarrasa i on ja utilitzà el pseudònim Ferran d’Egara , pel qual fou conegut al llarg de tota la seva carrera El 1914 començà a publicar els primers poemes a La Comarca del Vallés i el 1915 publicà diversos articles humorístics a la revista satírica Tanu Terrassa, signats amb el pseudònim Faune Vell Fou secretari de la Cambra de Comerç de Terrassa El 1917 partí cap a França i s’…
,