Josep Buxó i els nois Buxons

La família Buxó.

La família Buxó representa d’allò més bé un dels principals actius dels industrials catalans i la seva principal feblesa. Com a força hi ha l’esperit d’iniciativa i l’amor per una feina ben feta. La feblesa és la seva dispersió i la facilitat amb què dividien els esforços.

Josep Buxó i Valls era un barceloní que s’establí a Sabadell l’any 1859. L’empresa es dirà Josep Buxó i Companyia. Els seus socis capitalistes eren Joaquim Casanovas i Bosch i el fill d’aquest, Joan Casanovas i Sallarès. Aquests tenien filatura i tissatge de llana i amb la seva participació a can Buxó devien trobar la seva entrada en el sector de tints, que requeria personal especialitzat. La fàbrica de tints estava situada al nucli urbà, carrer de Gurrea-Sant Oleguer.

L’empresa era petita en els seus inicis. Giménez Guited (1862) parla d’una inversió de 26 500 rals —1 325 duros— i d’un personal format per deu obrers. Tenint en compte que Josep Buxó tenia cinc fills i que tots eren tintorers, aquests podien formar la meitat de la plantilla laboral.

Paper comercial de Josep Buxó i Fill, 1894. Josep Buxó i els seus germans, els anomenats nois Buxons, crearan dues empreses dedicades a la tintoreria, al rentatge de llana i als aprestos.

La fàbrica de Josep Buxó i Mariné, vora el riu Ripoll (Panorama Fotográfico de Sabadell, 1891).

Però amb la mort del pare el negoci es dividí. L’hereu, Josep Buxó i Mariner, anà pel seu compte i els altres quatre germans es quedaren al vell establiment del pare.

Els quatre germans constituïren Fills de Josep Buxó. La fàbrica serà coneguda per la dels Nois Buxons. Es dedicava al tint, als aprestos i a les llanes regenerades.

Josep Buxó i Mariner comprà uns terrenys vora del riu Ripoll amb el propòsit d’aprofitar l’aigua per als seus tints i per a rentar la llana. No consta que utilitzés l’aigua com a font energètica, ja que l’establiment serà un vapor, que es posarà en marxa el 1894. Hi tindrà tints, aprest i rentatge de llanes.

Les dues empreses de la família Buxó continuaran fins ben avançat el segle XX.