Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
Joseph Suder
Música
Compositor alemany.
Fill de l’arquitecte Franz Suder, estudià composició, piano i violoncel a l’Acadèmia de Música de Munic, activitat que compaginà amb l’assistència a conferències sobre musicologia a la Universitat de Munic Del 1951 al 1960 impartí classes a l’Escola Politècnica Oskar von Müller Les seves obres vocals més importants són l’òpera Kleider machen Leute 'L’hàbit fa el monjo', 1934, estrenada el 1964 i la Festival Messe ’Dona nobis pacem' 1947 També és autor de trenta-sis lieder , tres quartets de corda, cinc sonates per a piano, dues sonates per a violí i piano, un concert…
Guillem Rovirosa i Albet
Literatura
Cristianisme
Escriptor i propagandista catòlic.
Fou un tècnic en electricitat, però, en convertir-se a trenta-sis anys al catolicisme, sentint una prèdica del cardenal Verdier, es lliurà del tot a l’apostolat i promogué la Internacional Obrera Catòlica Fundà, en els temps difícils del franquisme, les Germandats Obreres d’Acció Catòlica GOAC, més conegudes per les sigles del seu nom castellà, HOAC i la seva personalitat es destacava per la seva dialèctica en el camp social i el seu arborament místic que suggestionava la gent Fou l’iniciador del comunitarisme Visqué, després d’un greu accident, a Montserrat i…
Johann Klemm
Música
Compositor, organista i editor musical alemany.
Infant de cor a la capella de la cort electoral de Dresden, el 1612 en fou nomenat organista Gràcies a la protecció de l’elector viatjà a Augsburg, on estudià amb l’organista Ch Erbach fins el 1615 De retorn a Dresden rebé lliçons de composició de H Schütz El 1625 fou nomenat organista de la cort amb l’obligació d’ensenyar els infants de cor La seva Partitura seu Tabulatura italica 1631 per a orgue és una collecció de trenta-sis fugues de dues a quatre veus en cadascuna de les dotze tonalitats, i pot considerar-se com un model pedagògic de prima prattica instrumental…
Worldwatch Institute
Fundació privada nord-americana dedicada a l’estudi dels temes ambientals.
Els seus temes principals d’investigació són els reptes del canvi climàtic, la degradació dels recursos i el creixement de la població mundial Amb seu central a Washington, publica anualment, des del 1983, L’estat del món , un informe que és traduït a trenta-sis llengües des del 1993, Icària ho fa al català, i altres estudis i reculls de dades, entre els quals destaquen el també periòdic Signes vitals , el darrer, del 2009 Vital Signs , d’inspiració divulgativa Les seves obres reflecteixen el convenciment de la importància creixent del canvi climàtic no tan sols per…
Gausac

Gausac
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Viella (Vall d’Aran), situat a l’extrem NE de la plana de Viella.
L’església parroquial Sant Martí, romànica i gòtica, té un notable campanar vuitavat conserva una talla d’un Crist , el retaule major, gòtic, i un baptisteri i una pica romànics A la rectoria hi ha incrustada una estela funerària romana, de marbre blanc Formava un municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Casau i la caseria de Sant Pèr No hi ha referències documentals fins al darrer terç del segle XIII Consta com a Gausat l’any 1278 i Guasaco el 1298, i el 13 de novembre de 1313 els homes de Casau juraren fidelitat a Jaume II apud Sanctum Martinum de…
Arcipreste de Hita
Música
Escriptor castellà.
Súbdit d’Alfons XI de Castella-Lleó 1312-50, és autor del Libro de Buen Amor , on cita fins a trenta-sis instruments musicals diferents setze són de corda arpa , canon i medio canon , cítola , dulcema , guitarra latina i guitarra morisca , laud , mandurria , rabel i rabel morisco , rota , salterio , sinfonía , vihuela de arco i vihuela de péndola dotze, de vent albogón , albogue , añafil , axabeba , bacín , baldosa , caramillo , flauta , odrecillo , órgano , trompa i zanfoña sis, de percussió atabal , atambor , pandero , panderete , sonajas i…
arrest
Dret
Pena de privació de llibertat, durant un temps generalment breu, que pot ésser imposada pels jutges o els tribunals, per l’autoritat governativa o per l’autoritat militar.
En el Codi Penal del 1995 desaparegueren l' arrest menor i la possibilitat d’una execució domiciliària com a penes privatives de llibertat En el seu lloc, aparegué la pena d' arrest de cap de setmana amb les següents característiques durada de trenta-sis hores equival a dos dies de privació de llibertat es pot imposar un màxim de vint-i-quatre caps de setmana, llevat que operi com una pena substitutiva d’una altra pena de privació de llibertat s’haurà de complir en un centre penitenciari o en un dipòsit municipal, encara que normalment s’utilitzin els departaments d’…
Garòs

Vista parcial de l’església de Sant Julian de Garós
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Salardú (Vall d’Aran), situat a la banda dreta de la Garona, al peu de la muntanya d’Espiargo.
L’església de Sant Julian, romànica d’origen, fou renovada al segle XV Hi ha la urbanització Era Pleta de Garòs Inicialment fou cap de terçó amb Arties i per això l’any 1280 rebé una ordre de convocatòria del rei Pere II, dirigida ala universitati plebium tertie partis terre Aranni de Garos Poc abans, l’any 1288, apareix esmentada com una vila de la Vall, amb Arties, Lespa i Garos , i, abans encara, l’any 1259, el rei Jaume I concedí la batllia de Garòs a Portolà de la Moga, batllia que l’any 1267 tenien dividida Flos de Moga, neboda del capellà de Betlan, i aquest capellà, de nom Arnau L’11…
Manuel Sureda i Costas
Arquitectura
Arquitecte.
Fill de Martí Sureda i Vila Titulat el 1919 Treballà a Olot 1919-22 i a Girona 1919-31, amb un breu període a Salamanca 1922 Fou promotor del Boletín de la Agrupación Cinematográfica de la Provincia 1928 i signà la proposta de l’Associació d’Amics del Cinema 1932, que publicà a la revista Reflex Es diferencià dels seus familiars en el fet que la seva obra apareix centrada, a part alguna excepció, en la construcció d’habitatges particulars a Olot les cases Descals —plaça de Clarà—, Coromines —carrer del Pardal—, Mir —carrer de Vilanova-carrer de Panyó—, Transformadora Elèctrica Brutau 1919 i…
Comunitat d’Aglomeració Perpinyà Mediterrània
Entitat supramunicipal creada al setembre de l’any 2000 que agrupa trenta-sis municipis de la Catalunya del Nord (gener del 2011), administrativament inclosos al departament dels Pirineus Orientals
.
Fou creat a l’empara de l’anomenada llei Chevènement, que cercava la simplificació de l’administració comunal municipal francesa creant ens de més gran abast com a mínim 50000 habitants per a impulsar serveis mancomunadament i dotats d’algunes competències fiscals Amb la reforma de les collectivitats territorials aprovada pel Govern francès l’any 2010 les comunitats d’aglomeració guanyaren noves competències El 30 de desembre de l’any 2000 es constituí la Comunitat d’Aglomeració Perpinyà Mediterrània a partir de la unió dels municipis de Perpinyà, Bompàs, Canet de Rosselló, Sant Nazari, Santa…