Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
Robert Carhart Merton
Economia
Economista nord-americà.
Després de doctorar-se en econòmiques al Massachusetts Institute of Technology MIT el 1970, treballà a la facultat de finances d’una de les escoles d’aquesta universitat fins el 1988, any en què se n'anà a Harvard Fou cofundador de Long-Term Capital Management LTCM, fons d’inversió d’alt risc que el 1998 protagonitzà una de les situacions més greus en el sistema financer dels Estats Units, després de la crisi del Sud-Est asiàtic al final del 1997, fet que motivà que Merton es retirés d’aquest fons d’alt risc en fallida El 1997 li fou atorgat el premi Nobel, juntament amb Myron SScholes, de la…
Marià Gomà i Pujades
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor.
Obtingué el títol a Barcelona 1941 El 1945 fou nomenat arquitecte de la comandància d’obres i fortificacions de Lleida, ciutat on collaborà en la reconstrucció de la Seu Vella 1945-54 i projectà el seu edifici més important, la delegació de finances 1960, actualment Cambra de Comerç de Lleida Traslladat posteriorment a Madrid, hi fou nomenat cap del servei de valoracions urbanes 1961, catedràtic a l’escola d’arquitectura de Madrid 1968-76 i secretari del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España 1969-75 Exposà també obra pictòrica Fou membre de la Real Academia de…
Amadou Toumani Touré
Política
Polític i militar malià.
L’any 1969 s’incorporà a l’exèrcit i rebé formació militar a França i a l’URSS Ingressà posteriorment a la Guàrdia Presidencial, de la qual fou apartat per l’aleshores cap d’estat Moussa Traoré, i el 1991 encapçalà el cop d’estat que l’enderrocà i posà fi a més de dues dècades de dictadura El 1992 organitzà els processos electorals per retornar la democràcia al país i cedí el poder a Alpha Oumar Konaré Els anys següents, distanciat de la política, es dedicà a campanyes sanitàries i participà en missions diplomàtiques en alguns dels conflictes del continent africà, com ara les crisis a Ruanda…
electroacústica
Electroacústica
Tècnica que té com a objecte les relacions entre les manifestacions sonores de l’energia i les seves manifestacions elèctriques.
Té una gran relació amb l’electrònica També pot ésser considerat una part de l’electroacústica l’estudi de les impressions infrasòniques, que, bé que no són recollides per l’oïda, poden ésser percebudes indirectament vibracions, mareig, excitació nerviosa, etc i poden ésser transformades, recollides i conservades per mitjans elèctrics Bàsicament l’electroacústica comprèn l’estudi i la determinació de la sensació sonora produïda per un transductor electroacústic sensació que comença en el timpà i arriba al cervell i, per tant, a la consciència, la història, els fonaments i les tècniques dels…
història clínica electrònica i compartida
Medicina
Conjunt de documents que contenen dades, informació i valoracions clíniques sobre la situació i l’evolució d’un pacient al llarg del seu procés assistencial.
Segueix un model de gestió descentralitzada, interconnectat per mitjà de sistemes d’interoperabilitat i estàndards Permet a qualsevol metge accedir a tota la informació rellevant disponible dels seus pacients, independentment del seu nivell assistencial o la seva ubicació geogràfica i promou la continuïtat de l’atenció sanitària integrant tota la informació, evitant errors i la repetició d’exploracions i procediments
Antoni Castells i Oliveres

Antoni Castells i Oliveres
Política
Polític i economista.
Doctor en economia per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en federalisme fiscal, hisenda autonòmica i local, economia regional i economia de l’estat de benestar Treballà en el servei d’estudis de Banca Catalana fins al 1983, i l’any següent fou designat membre de la Sindicatura de Comptes Ocupà el càrrec fins al 1989, any en què esdevingué membre de la part catalana de la comissió mixta de valoracions Estat-Generalitat Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , del 1992 al 1994 fou diputat socialista al Parlament, i resultà novament elegit en les…
La percepció social de l’autogovern
< Opinions sobre les autonomies 1992 La societat civil dels Països Catalans ha estat protagonista i espectadora d’excepció en el procés d’establiment i consolidació dels autogoverns regionals Malgrat que la creació de les comunitats autònomes de Catalunya, Balears i la Comunitat Valenciana va respondre a diverses motivacions de caràcter econòmic, lingüístic, politicoadministratiu, etc, i va mostrar un grau d’aspiració a l’autogovern també desigual entre les tres autonomies, sembla evident que les seves poblacions comparteixen unes opinions comunes sobre el sistema polític autonòmic i unes…
Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC)
Historiografia catalana
Associació que agrupa diversos centres i instituts d’estudis catalans, valencians i mallorquins amb l’objectiu de coordinar la seva actuació en temes culturals, tot potenciant la riquesa individual de cada centre i superant les accions disperses i inconnexes.
Desenvolupament enciclopèdic Els primers contactes amb vista a la seva creació tingueren lloc els anys 1989 i 1990, i la idea quallà a l’abril del 1991, amb la celebració del Primer Congrés de Centres d’Estudis de Parla Catalana, a Lleida En aquest curt període de temps, la Coordinadora ha viscut diverses fites en un afany de consolidar-se i d’esdevenir un referent Al juny del 1993, a l’assemblea de Valls, s’elegí la primera junta directiva, en substitució de la provisional que havia conduït el procés constituent, i s’escollí Mercè Renom com a presidenta També s’establiren dues seus l’una a l…
Josep de Letamendi i de Manjarrés

Josep de Letamendi
© Fototeca.cat
Pintura
Filosofia
Literatura catalana
Música
Medicina
Metge, filòsof, músic, pintor i poeta.
Orfe de pare, la seva família passà per situacions de precarietat econòmica que el jove Letamendi ajudà a palliar tot fent classes particulars de matemàtiques Estudià medicina a Barcelona 1845-52 i pintura amb Martí i Alsina, i rebé la influència del filòsof Llorens i Barba El 1854 aconseguí una plaça d’ajudant a la facultat de medicina de Barcelona i el 1857 obtingué la càtedra d’anatomia Fou un anatomista remarcable, i feu notables dibuixos de temes mèdics El seu nom sonà aviat per la seva eficaç intervenció durant una epidèmia de còlera Ràpidament desenvolupà un important currículum en la…
, ,
Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos
Historiografia catalana
Sessions d’estudi dedicades a fornir una metodologia per als investigadors locals de les comarques catalanes.
L’AIE del Penedès i la Conca d’Òdena, celebrada a Martorell el 1950 i l’AIE de les comarques catalanes, a Santes Creus el 1953, foren la primera i la segona trobades d’estudiosos d’aquesta sèrie Fins el 2000 se n’han fet 43 L’AIE és una reunió científica d’estudiosos que té lloc de manera itinerant per tot Catalunya, amb incursions esporàdiques en indrets de parla catalana, com Perpinyà 1971, la parròquia andorrana d’Encamp 1993 i Morella 1996 La primera assemblea 1950 fou impulsada per Joan Mercader i Riba, d’Igualada, i Josep Iglésies i Fort, de Reus, i per un bon nombre de collaboradors…