Opinions sobre les autonomies. 1992.
La societat civil dels Països Catalans ha estat protagonista i espectadora d’excepció en el procés d’establiment i consolidació dels autogoverns regionals. Malgrat que la creació de les comunitats autònomes de Catalunya, Balears i la Comunitat Valenciana va respondre a diverses motivacions de caràcter econòmic, lingüístic, politicoadministratiu, etc., i va mostrar un grau d’aspiració a l’autogovern també desigual entre les tres autonomies, sembla evident que les seves poblacions comparteixen unes opinions comunes sobre el sistema polític autonòmic i unes valoracions similars dels seus autogoverns, cosa que atorga als Països Catalans una determinada diferenciació respecte a la resta de l’Estat espanyol.
La percepció social de la labor duta a terme per les institucions autonòmiques expressa la coincidència de l’opinió pública de les tres autonomies en la valoració dels seus autogoverns. Tal com demostren els indicadors d’opinió sobre les institucions autonòmiques, la societat de les tres comunitats considerades atorga a les seves institucions d’autogovern, i concretament als seus governs autonòmics, les valoracions més positives que es registren en el conjunt de les comunitats autònomes espanyoles.
A les tres comunitats s’observa que els governs autonòmics són valorats de manera més favorable que els parlaments, la qual cosa revela el protagonisme institucional que aquells han acaparat en el sistema polític autonòmic. El 1992, el 40% dels catalans qualificava de positiva la tasca desenvolupada pel govern català i el 31% afirmava el mateix del seu parlament, la qual cosa que suposa que les institucions catalanes són les millor valorades del conjunt de l’Estat autonòmic. En aquesta escala, després de Catalunya es troba la Comunitat Balear (que el 1992 compartia el segon lloc amb Castella-la Manxa), on el 33% de la població considerava que la tasca del govern balear era positiva, i el 28% ho creia del seu parlament. Finalment, i en cinquè lloc entre les disset autonomies, el 29% dels valencians pensava que la tasca desenvolupada pel seu govern autonòmic era bona o molt bona, i el 24% valorava d’igual manera la labor del parlament. Per tant, d’acord amb l’opinió pública, els autogoverns de Catalunya, les Balears i el País Valencià es troben en el reduït grup d’autonomies que destaquen per la valoració especialment positiva que els ciutadans fan de les seves institucions. S’ha d’advertir que, atès que completen aquest grup les comunitats de Navarra, la Rioja i Castella-la Manxa, aquest tipus de valoració no està necessàriament relacionat amb la identitat nacionalista ni amb la voluntat d’autogovern desplegada en la constitució de les institucions autonòmiques, com podria interpretar-se quan es tracta d’entendre les diferències entre les comunitats de parla catalana.
Es poden introduir dos indicadors més precisos sobre la percepció social dels governs autonòmics, concretament el que fa referència a la gestió del govern autonòmic i el que considera l’aprovació de la política duta a terme pel govern. Respecte al primer, novament es reprodueixen, el 1985, les pautes apuntades més amunt, que mostren la singularitat de l’autonomia catalana, el govern de la qual assolia la valoració positiva de la seva gestió per al 51% de la població. A distància, però encara entre les més ben valorades, es trobava la gestió del govern valencià (positiva per al 34% de la població) i la del govern balear (31%). D’altra banda, l’evolució del grau de consens social amb la política duta a terme pel govern autonòmic permet destacar l’especificitat de l’autonomia catalana en l’eix diacrònic, ja que és l’única comunitat en la qual l’aprovació social de la política del govern autonòmic no ha deixat d’augmentar almenys des del 1988. En canvi, el País Valencià i les Balears reprodueixen les pautes de cicles autonòmics observables en la percepció social de les autonomies en el conjunt de l’Estat. D’acord amb aquests cicles, la percepció favorable de l’autonomia segueix una línia ascendent que culmina el 1988, inicia després un descens fins el 1992 i es recupera a l’alça fins el 1996.
Parlament balear, s.d.
J.G.
Juntament amb els indicadors de valoració ciutadana, que bàsicament reflecteixen la qualificació atorgada pels ciutadans a la gestió i el rendiment de les institucions autonòmiques, existeix un altre tipus de valoració que es refereix més aviat a les qualitats democràtiques d’aquelles institucions. Novament els governs autonòmics de Catalunya, les Balears i el País Valencià sobresurten de la valoració mitjana rebuda pels autogoverns a Espanya. El 1995, el 63% dels catalans, el 46% dels valencians i el 40% de la població balear opinaven que el seu govern autonòmic havia demostrat capacitat de diàleg amb els diversos interlocutors polítics i socials. El 1992, l’opinió era la mateixa per al 53%, el 43% i el 42% respectivament. Per tant, s’observa un increment en la percepció de la imatge democràtica del govern, que pot detectar-se fins el 1988. En aquesta data, el govern autonòmic va demostrar capacitat de comunicar-se amb l’home del carrer per al 32% dels valencians i el 41% de la població balear (a Catalunya no hi ha dades per a aquest any). El 1992 opinaven així el 54% dels catalans, el 44% dels valencians i el 46% dels baleàrics. Finalment, l’any 1995, aquesta imatge del govern era compartida pel 58%, el 43% i el 45% de la població, respectivament. Però la imatge democràtica del govern autonòmic abraça altres qualitats, com ara el coneixement dels problemes de la comunitat autònoma. En aquest aspecte també es pot considerar que els governs autonòmics dels Països Catalans han demostrat majoritàriament respondre a les expectatives de democratització i d’apropament als problemes de la ciutadania, cosa que era un dels principals objectius de l’establiment de l’Estat autonòmic. I aquest objectiu s’ha anat assolint amb el pas del temps, o almenys així ho ha expressat la societat, ja que l’opinió favorable al coneixement dels problemes propis de la comunitat demostrat pel govern autonòmic ha crescut regularment fins a assolir, el 1995, el 80% a Catalunya, el 57% al País Valencià i el 53% a les Balears.
¿Estan els ciutadans de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià satisfets amb el funcionament de la seva autonomia? Aquesta qüestió condueix a moderar qualsevol valoració excessivament positiva de la percepció social que en tenen aquestes comunitats. És important contrastar l’opinió pública sobre aquesta qüestió en el marc de les disset comunitats per a comprendre el lideratge que presenten les tres autonomies estudiades segons són percebudes socialment. Però aquesta comparació no ha d’ocultar que, en general, els ciutadans es mostren més aviat crítics amb el rendiment i el funcionament pràctic de la seva autonomia. Diversos factors poden incidir en aquesta insatisfacció general, com per exemple la frustració de les preferències autonomistes (tant per excés com per defecte d’autonomia), la persistència de crisi o deteriorament econòmic regional, o la ineficàcia de les institucions autonòmiques en la recerca i la gestió de solucions als problemes que més preocupen els ciutadans, entre d’altres.
Aprovació ciutadana de la política dels governs autonòmics. 1988-1995.
Si bé en el conjunt de les disset comunitats autònomes s’observa una clara tendència d’insatisfacció general amb el funcionament de cada autonomia, els ciutadans de les Balears i del País Valencià s’incloïen, el 1992, entre els menys insatisfets amb el funcionament dels seus respectius autogoverns. Com a cas excepcional, a Catalunya els satisfets superaven de 19 punts percentuals els insatisfets. El País Valencià destaca especialment entre les tres considerades per l’augment dels insatisfets amb el funcionament autonòmic des del 1986 (en un 7%). L’evolució d’altres indicadors sobre la percepció social de l’autonomia condueixen a un lleuger augment de la satisfacció amb el funcionament de l’autonomia des del 1992.Un seguit d’opinions sobre el desenvolupament de l’Estat de les autonomies, que han estat formades a partir de l’experiència que els ciutadans han tingut amb la seva pròpia autonomia, poden servir per a il·lustrar les raons latents del grau de satisfacció del funcionament autonòmic.
D’aquestes opinions destaca la percepció que l’autonomia és molt costosa amb relació a la qualitat dels serveis públics que ofereix, essent especialment elevada la proporció de valencians que comparteixen aquesta opinió. Atès que en general predominen les valoracions més positives, és possible argüir que és el cost econòmic de l’autonomia l’element susceptible de generar més insatisfacció amb el funcionament autonòmic, en particular a la Comunitat Valenciana. No obstant això, aquestes opinions han de ser interpretades tenint en compte altres característiques, com és el grau d’autonomia desitjada, que condicionen la valoració dels costos admissibles.